Per despr¨¦s de l¡¯onatge secessionista

El reflux tan ca¨°tic del secessionisme que fa mesos semblava irreductible a Catalunya no buida inc¨°gnites sobre el que ve quan la mala pol¨ªtica porta a un atzucac. Convocades per Artur Mas unes segones eleccions auton¨°miques anticipades, potser anem cap a un buit de poder, sense voluntat ni autoritat institucional, amb nous agents pol¨ªtics en escena, un desgast greu de la pol¨ªtica i els s¨ªmptomes d'aquella frustraci¨® que generen els maximalismes, tant entre els que volen la independ¨¨ncia com sigui i els que recelen silenciosament d'una secessi¨®. Malgrat les seves abundants fractures internes, el front secessionista continua pensant que una societat complexa i plural ¨¦s reductible a la foto fixa d'una il¡¤lusi¨® impracticable i fora de la llei.

Un s¨ªmptoma de l'actual inanici¨® intel¡¤lectual de l'independentisme ¨¦s que els seus l¨ªders opinants han estat exhortatius, de minvada racionalitat autocr¨ªtica i sense fer-se responsables del que preconitzaven. Per aquest procediment, ara culpen el president de la Generalitat del frac¨¤s del proc¨¦s de secessi¨® els mateixos que el van portar als altars. En fi, ¨¦s perceptible que gaireb¨¦ tot era una licitaci¨® pel poder entre Artur Mas i Oriol Junqueras. Ni sumar, ni dividir, ni restar: la q¨¹esti¨® ha estat sobreviure.

Si es busca destriar entre el pes dels factors individuals i col¡¤lectius, el cas d'Artur Mas ¨¦s categ¨°ricament individual perqu¨¨ la seva insufici¨¨ncia pol¨ªtica ¨¦s demostrable en abund¨¤ncia, com ho prova aquesta nova anticipaci¨® electoral en un panorama de p¨¨rdua de credibilitat institucional, menor poder d'imantaci¨® econ¨°mica i desafecci¨® social. Mentre l'economia anava millor malgrat Artur Mas, la pol¨ªtica ha anat a pitjor gr¨¤cies a la seva incapacitat pol¨ªtica. A quina normalitat c¨ªvica pot aspirar-se a Catalunya, amb eleccions anticipades o sense? Independentistes davant de tots els altres: un cas cl¨ªnic de disc¨°rdia.

Artur Mas no ha aconseguit expandir majorit¨¤riament la tesi que Catalunya estaria millor fora d¡¯Espanya

En el conjunt d'Espanya, els indicis de recuperaci¨® econ¨°mica denoten una estabilitat el requisit de la qual ¨¦s un mercat ¨²nic interior, la coher¨¨ncia de les reformes i la cooperaci¨® entre els diversos nivells d'Administraci¨® p¨²blica. Passa en tots els ordres. ?s improbable que, donada la concentraci¨® espec¨ªfica del gihadisme, Catalunya tingu¨¦s m¨¦s seguretat estant fora d'Espanya. Qu¨¨ significarien els controls de Schengen per a una Catalunya despresa de la Uni¨® Europea?

Si ara el context europeu t¨¦ les seves dificultats, convertir-se en un Estat independent previsiblement deixaria Catalunya en una via morta. Tant el context espanyol com el comunitari s¨®n impermeables a qualsevol aventura perqu¨¨ ja en tenen prou d'absorbir o metabolitzar nous conflictes i friccions.

Per¨°, fonamentalment, el que passa ¨¦s que el secessionisme d'Artur Mas no ha aconseguit expandir majorit¨¤riament la tesi que Catalunya estaria millor fora d'Espanya o que un pot marxar d'Espanya i alhora quedar-se a la Uni¨® Europea. Aix¨ª es va anar esquerdant cada vegada m¨¦s el seu projecte improvisat, fins a reduir-se a una pugna grotesca pel poder entre Converg¨¨ncia i Esquerra Republicana. ?s una suma de confusionismes i, per part d'Artur Mas, d'una incompet¨¨ncia pol¨ªtica molt cridanera. Ha ignorat els fonaments del catalanisme b¨¤sic per lliurar-se a un independentisme cada vegada m¨¦s friqui, sense m¨¦s suport que la distorsi¨® permanent que practiquen la televisi¨® auton¨°mica i un entorn digital al servei de la causa.

Queden uns mesos per examinar enquestes que? seran altament contradict¨°ries

Algun dia ser¨¤ motiu d'estudi per qu¨¨ els arguments a favor de la perman¨¨ncia de Catalunya a Espanya han pogut ser tan menyspreats pel Govern d'Artur Mas. ?s una clara anomalia en la hist¨°ria del pluralisme. I, de sobte, Mas ha prescindit del seu propi partit per parlar d'una llista electoral d'unitat per a la secessi¨®. Un pot preguntar-se per qu¨¨ serveixen avui mateix Converg¨¨ncia i Uni¨®.

Despr¨¦s de l'onatge secessionista el primer que ve ¨¦s la descomposici¨® d'una cosa que mai va ser realment s¨°lida i que, si per ventura, s'ha anat esfilagarsant encara m¨¦s, fins a la fugida cap endavant i l'escena cl¨¤ssica dels rosegadors que fugen del vaixell. Falten uns mesos per examinar enquestes que probablement seran altament contradict¨°ries. Aquest exc¨¦s d'inc¨°gnites erosiona la cohesi¨® civil. Primer ve el vertigen de les municipals i despr¨¦s unes eleccions auton¨°miques al setembre, per les quals hi ha dubtes sobre la possibilitat d'articular de manera versemblant un nou full de ruta per a la ruptura amb Espanya, segons la propugnen Converg¨¨ncia, Esquerra Republicana i organitzacions de representativitat tan incerta i de tan escassa subst¨¤ncia argumentativa com l'Assemblea Nacional Catalana i un ?mnium Cultural entregat a les tasques d'identificar cultura catalana amb secessionisme.

Si ?mnium no destrueix la vitalitat de la cultura de Catalunya ser¨¤ per un contrap¨¨s portent¨®s de talent individual. El bagatge m¨¦s constructiu del catalanisme ha passat a ser, per obra d'Artur Mas, un factor de disrupci¨®, ruptura i irrealitat.

Valent¨ª Puig ¨¦s escriptor.