Hist¨°ria inacabada de Puig Antich

Despr¨¦s de 20 minuts d'agonia, moria a la pres¨® Model de Barcelona Salvador Puig Antich, l'¨²ltim executat amb garrot vil a Espanya. Era el 2 de mar? del 1974. Tenia 25 anys. Quatre d¨¨cades despr¨¦s, el professor d'Hist¨°ria de la Complutense Gutmaro G¨®mez Bravo presenta Puig Antich. La transici¨® inacabada (Taurus), un llibre que, revisant documentaci¨® policial, judicial i diplom¨¤tica sobre aquella ¡°execuci¨® pol¨ªtica¡±, pret¨¦n ¡°desmentir els t¨°pics d'un episodi que va marcar el full de ruta del final d'una dictadura incapa? ja de mantenir-se sense l'¨²s de la for?a¡±, en paraules del seu autor. El van acompanyar ahir, en la presentaci¨® de l'obra a la Fundaci¨® Bertelsmann, Juan Luis Cebri¨¢n, president executiu del Grup PRISA i d'EL PA?S i acad¨¨mic de la llengua, i ?ngel Juanes, vicepresident del Tribunal Suprem.

L'historiador considera que?l'assassinat de l'almirall Carrero Blanco, com¨¨s per ETA set setmanes abans, ¡°va influir evidentment¡± en la pena de mort dictada per un tribunal militar contra el jove militant del MIL (Moviment Ib¨¨ric d'Alliberament), acusat d'haver matat el subinspector de policia Francisco Anguas. Per¨° el llibre recorda que quan ETA va fer volar pels aires el cotxe del llavors president del Govern espanyol, el 20 de desembre del 1973, un fiscal militar ja havia sol¡¤licitat dues penes de mort per a Puig Antich. La seva execuci¨® va ser ¡°molt m¨¦s que una simple venjan?a¡±, conclou.

Per qu¨¨ va recuperar llavors el r¨¨gim franquista un m¨¨tode d'execuci¨® que havia utilitzat per ¨²ltima vegada el 1959, amb una enverinadora i amb l'assass¨ª de quatre persones, entre les quals una embarassada? Per qu¨¨ va ser jutjat Puig Antich per la jurisdicci¨® militar? Per qu¨¨ no va servir de res la pressi¨® de l'Esgl¨¦sia o les amenaces per frenar la integraci¨® d'Espanya en el llavors Mercat Com¨² Europeu? Per qu¨¨ no es va mobilitzar cap partit?

L'autor argumenta que el r¨¨gim mai va considerar aixecar aquella pena de mort perqu¨¨ en aquell moment li interessava aplacar l'extrema dreta ¨Cque llavors sortia a manifestar-se al crit de ¡°No volem obertura. Volem m¨¤ dura!¡±¨C i congraciar-se amb l'Ex¨¨rcit i la Policia ¨Cdiversos agents van acudir a l'hospital on curaven Puig Antich de diverses ferides de bala rebudes durant el tiroteig en qu¨¨ va morir el subinspector Anguas amb la intenci¨® d'emportar-se'l per fer ¡°el passeig¡±, com a la Guerra Civil¨C. Per fonamentar la seva interpretaci¨®, G¨®mez Bravo cita informes com el que l'ambaixador nord-americ¨¤, Horacio Rivero, va enviar al seu secretari d'Estat, Henry Kissinger: ¡°L'inter¨¨s del Govern espanyol en l'ordre p¨²blic i la seva sensibilitat a les pressions de l'extrema dreta expliquen la decisi¨® d'executar l'anarquista catal¨¤ Puig Antich¡±.

Cebri¨¢n va recordar que el mateix dia, a la mateixa hora i pel mateix m¨¨tode, va ser executat el polon¨¨s Heinz Chez, condemnat per la mort d'un gu¨¤rdia civil. Probablement, va suggerir l'acad¨¨mic, el pres hauria tingut un final diferent si el R¨¨gim no hagu¨¦s necessitat dissimular les implicacions pol¨ªtiques de l'execuci¨® de Puig Antich.?

A m¨¦s d'analitzar tota la instrucci¨® del cas, G¨®mez Bravo aprofundeix en el seu llibre en?el fallit proc¨¦s de revisi¨®, quan tant el Tribunal Suprem com el Constitucional van rebutjar els recursos de la fam¨ªlia Puig Antich perqu¨¨ la just¨ªcia establ¨ªs, ja en democr¨¤cia, que aquell judici militar contra Salvador havia estat una farsa.

El subinspector Anguas va morir en un tiroteig entre cinc agents i Puig Antich que va tenir lloc en els sis metres quadrats del portal 70 del carrer Girona de Barcelona. Per argumentar el seu recurs de revisi¨®, l'advocat de la fam¨ªlia va presentar una infografia elaborada per dos perits que mostrava que els trets es van produir des de diferents angles i que era impossible determinar si havia estat Puig Antich qui havia matat Anguas. Les armes dels agents implicats en el tiroteig mai van arribar a posar-se a la disposici¨® del tribunal militar que el va condemnar a mort i els casquets van desapar¨¨ixer. L'aut¨°psia del cad¨¤ver del subinspector, que tenia cinc impactes de bala, es va fer en una comissaria.

Juanes, que va participar en la revisi¨® del cas davant el Suprem i va considerar llavors que hi havia base suficient per admetre el recurs de la fam¨ªlia Puig Antich, va assegurar ahir, durant la presentaci¨® del llibre, que els magistrats tenen avui molt poc marge, m¨¦s enll¨¤ de la presentaci¨® de "fets nous" per revisar aquest tipus de processos. Aix¨ª, va recordar que la llei de mem¨°ria hist¨°rica, aprovada pel Govern de Jos¨¦ Luis Rodr¨ªguez Zapatero el 2007, va declarar "il¡¤leg¨ªtims" els tribunals franquistes, per¨° no va anul¡¤lar les condemnes que havien imposat, per la qual cosa considera "pr¨¤cticament impossible¡± que puguin revisar-se aquests judicis, com reclamen, des de fa anys, desenes de familiars de represaliats.

L'autor del llibre va recordar que els milers de passejats i afusellats del franquisme que encara s¨®n en fosses comunes sense obrir converteixen Espanya en el segon pa¨ªs del m¨®n amb m¨¦s desapareguts, nom¨¦s per darrere de Cambodja, i en una "anomalia" mundial, que li ha valgut al Govern diversos retrets de l'ONU.

En un moment en qu¨¨ la Transici¨® espanyola rep molts retrets en alguns sectors de l'opini¨® p¨²blica, Cebri¨¢n va voler defensar-la: ¡°Els qui la critiquen s'obliden que aquest va ser el veritable final de la Guerra Civil; la reconciliaci¨® entre els fills dels vencedors i els fills dels ven?uts¡±, va dir. La falta de reparaci¨® a les v¨ªctimes del franquisme va ser "el preu" que va haver de pagar l'esquerra a canvi que els feixistes acceptessin un proc¨¦s democr¨¤tic que retorn¨¦s la sobirania al poble, va afegir. "Haur¨ªem d'intentar fer un esfor? col¡¤lectiu per recuperar la mem¨°ria i aprendre d'aquesta vict¨°ria hist¨°rica despr¨¦s d'una Guerra Civil que va durar 40 anys i va generar una fractura de la qual encara no hem sabut recuperar-nos", va concloure Cebri¨¢n.?