Jutges de l¡¯Audi¨¨ncia denuncien que el Govern espanyol ataca la seva independ¨¨ncia

Tres magistrats de la secci¨® primera de l'Audi¨¨ncia Nacional han demanat empara al Consell General del Poder Judicial en veure pertorbada la seva independ¨¨ncia per les declaracions fetes per tres dirigents del PP, dos dels quals pertanyen al Govern central. Els jutges demanen al Poder Judicial que intervingui perqu¨¨ cessin aquestes inger¨¨ncies.

Manuela Fern¨¢ndez, Javier Mart¨ªnez L¨¢zaro i Ram¨®n S¨¢ez van ser els tres magistrats que el 4 de desembre van firmar l'ordre d'excarceraci¨® de l'etarra Santiago Arrospide Sarasola, Santi Potros, despr¨¦s d'aplicar una norma europea i descomptar al per¨ªode m¨¤xim de 30 anys de compliment de condemna a Espa?a els deu anys que va passar tancat en presons franceses. Aquesta decisi¨® va provocar una allau de cr¨ªtiques, entre les quals van destacar la de la vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya S¨¢enz de Santamar¨ªa, del ministre de l'Interior, Jorge Fern¨¢ndez D¨ªaz, i del portaveu parlamentari del PP, Rafael Hernando, com exposen els magistrats en el seu escrit de sol¡¤licitud d'empara presentat al Consell General del Poder Judicial.

¡°Aix¨° no es pot fer com ho ha fet la secci¨® primera de l'Audi¨¨ncia¡±, va dir Santamar¨ªa. ¡°Em sembla lamentable¡±, va afirmar el ministre Fern¨¢ndez D¨ªaz. ¡°Hi ha una secci¨® que est¨¤ a favor d'aplicar una doctrina judicial d'una determinada forma que sempre ¨¦s favorable als terroristes¡±, va declarar Hernando.

Els tres magistrats afirmen que, amb les seves declaracions, els dirigents del PP els van assenyalar com a jutges ¡°injustos i prevaricadors¡±. ¡°Suggerir que un tribunal dicta resolucions injustes deliberadament per imposar la seva pr¨°pia voluntat al marge de la llei ¨¦s atribuir la comissi¨® d'un delicte de prevaricaci¨®¡±, entenen els jutges, que apel¡¤len, a m¨¦s, a la confian?a de la societat en el bon funcionament de la just¨ªcia com a base essencial de l'Estat de dret. ¡°La informaci¨® i l'emissi¨® d'opinions sobre les decisions de jutges i tribunals no han de minar gratu?tament aquesta confian?a¡±, afegeixen. Per aix¨°, demanen empara a l'¨°rgan de govern dels jutges, presidit per Carlos Lesmes, perqu¨¨ cessin aquestes inger¨¨ncies del Govern i el PP.

La petici¨® d'empara s'ha presentat despr¨¦s que 13 dels 18 magistrats de la sala penal del Tribunal Suprem firmessin, el 18 de desembre passat, un escrit de protesta contra les inger¨¨ncies del Govern. En un gest ins¨°lit, els 13 magistrats, liderats per Luciano Valera i entre els quals n'hi havia diversos que pertanyien al sector conservador, van qualificar de lamentable, en aquest cas, l'actitud del ministre de l'Interior, van manifestar el seu neguit i van demanar al president del Poder Judicial, Carlos Lesmes, que el Govern ¡°posi l¨ªmit¡± a aquestes manifestacions.

Lesmes no va voler entrar en el fons de la q¨¹esti¨® i va empla?ar els magistrats a sol¡¤licitar empara al Poder Judicial. Ara ho han fet, i hauria de respondre'ls.

La doctrina aplicable als etarres sobre la norma europea ha estat objecte de discrep¨¤ncies. Set dels nou magistrats que la setmana passada van votar en contra que els etarres puguin acumular les penes havien dictaminat recentment a favor d'aplicar als presos espanyols l'acord europeu. Tres d'ells (Antonio del Moral, Andr¨¦s Mart¨ªnez Arrieta i Jos¨¦ Ram¨®n Soriano) ho van fer al mar?, instant l'Audi¨¨ncia a descomptar els anys de condemna. Quatre m¨¦s (Jos¨¦ Manuel Maza, Juli¨¢n S¨¢nchez Melgar, Francisco Monterde i Andr¨¦s Palomo) van firmar al novembre una sent¨¨ncia en la qual van considerar que l'acord europeu tenia "efecte directe" sobre la legislaci¨® espanyola.

La situaci¨® ha canviat entre aquelles resolucions i la que es va adoptar dilluns passat sobre el pres Kepa Pikabea, perqu¨¨ el 3 de desembre va entrar en vigor la norma espanyola que trasllada l'acord europeu i restringeix l'acumulaci¨® de penes. Per¨° a l'etarra se li va aplicar una llei inexistent quan va rec¨®rrer a l'alt tribunal.

Despr¨¦s d'aquestes diverg¨¨ncies, jutges de dues seccions de l'Audi¨¨ncia Nacional tenen previst portar al Tribunal de Just¨ªcia de la Uni¨® Europea la llei espanyola que desenvolupa l'acord marc pel qual els presos poden descomptar-se al seu pa¨ªs els anys de pres¨® que hagin passat en un altre Estat de la UE. Segons fonts judicials, jutges de les seccions primera i tercera de la sala penal preparen la presentaci¨® d'una q¨¹esti¨® prejudicial que aclareixi els seus dubtes sobre la llei org¨¤nica aprovada a Espanya, que impedeix aplicar l'acumulaci¨® de penes en les condemnes anteriors al 15 d'agost del 2010 (data l¨ªmit perqu¨¨ entr¨¦s en vigor l'acord europeu).

El tribunal de just¨ªcia europeu, amb seu a Luxemburg, ¨¦s l'¨²nic ¨°rgan que pot determinar si la norma espanyola respecta la disposici¨® europea. L'opci¨® de preguntar al tribunal europeu ja es va plantejar al novembre al ple de l'Audi¨¨ncia Nacional que pretenia resoldre com s'havia d'aplicar el conveni europeu als etarres, per¨° no va haver-hi acord. La possibilitat de plantejar una q¨¹esti¨® prejudicial tamb¨¦ es va debatre i es va arribar a votar al ple de la sala penal del Suprem, per¨° va ser rebutjada per nou vots a sis.