Les causes del desprestigi

Una caracter¨ªstica molt preocupant de la situaci¨® a Europa ¨¦s la desafecci¨® popular cap als partits que han governat a cada pa¨ªs durant els ¨²ltims anys. Aquest desprestigi prov¨¦ del seu frac¨¤s a l'hora de resoldre els problemes creats per la gran crisi, i del fet que aquesta incapacitat ha continuat quan el partit governant ha estat substitu?t per la seva alternativa a cada pa¨ªs. Aix¨° ha passat tant si els votants han canviat Governs de dretes per altres de socialistes (Fran?a), com si ha estat a l'inrev¨¦s (Espanya, Gr¨¨cia, Catalunya).

Les esperances frustrades han radicalitzat les posicions antisistema, ja siguin de dretes (Fran?a) o d'esquerres (Espanya). A part de moltes incompet¨¨ncies personals i altres raons, cal entendre que en bona part aix¨° ha estat la conseq¨¹¨¨ncia de dos importants desajustaments per no haver adaptat les nostres societats a dos grans canvis de les ¨²ltimes d¨¨cades del segle passat. No hem adaptat els sistemes econ¨°mics a la globalitzaci¨® i al canvi demogr¨¤fic; i no hem adaptat les institucions democr¨¤tiques a la unificaci¨® europea.

1. Globalitzaci¨® i economies europees. El fenomen de la globalitzaci¨® ha estat d'un gran valor, si es llegeix des d'una perspectiva mundial. Ha perm¨¨s l'enlairament de pa?sos que estaven condemnats a l'explotaci¨®, ha augmentat la riquesa generada a tot el m¨®n, ha fet sortir de la pobresa m¨¦s de 1.000 milions de persones i ha creat a tot arreu unes classes mitjanes que pr¨¤cticament nom¨¦s existien a Europa, a l'Am¨¨rica del Nord, i a la resta de pa?sos de l'OCDE. Per¨°, combinat amb la decad¨¨ncia demogr¨¤fica europea, aix¨° suposa molts canvis. Entre d'altres, ha modificat les regles del comer? mundial, ha canviat les bases de la competitivitat, ha convertit en dif¨ªcil i car l'acc¨¦s a molts recursos naturals, i ha obligat a revisar la producci¨® i l'¨²s del m¨¦s important de tots, l'energia, tant per l'enorme increment que ha tingut la seva demanda com per les seves indesitjables conseq¨¹¨¨ncies sobre el clima.

Davant d'aix¨°, les economies europees han continuat mantenint uns sistemes econ¨°mics, uns m¨¨todes de producci¨®, uns nivells d'efici¨¨ncia, unes pautes de consum i uns models de protecci¨® social que en la majoria dels casos no es diferencien gaire dels que es van establir durant els ¡°bons anys¡± seixanta-vuitanta del segle passat, i que tan b¨¦ van funcionar llavors. La crisi, en el cas europeu, ¨¦s el s¨ªmptoma que la nostra actual capacitat de generar riquesa ha disminu?t, per¨° no ho ha fet la nostra capacitat de consumir-la; i a m¨¦s aix¨° s'ha agreujat per la progressiva apropiaci¨® dels resultats econ¨°mics d'una banda redu?da de la poblaci¨®, fet que ha generat m¨¦s desigualtats i ha augmentat les situacions de pobresa. Sense els ajustos necessaris del model, la crisi no acabar¨¤ i tot Govern que prometi que la resoldr¨¤, fracassar¨¤ i ser¨¤ objecte de desafecci¨®.

La crisi a Europa ¨¦s el s¨ªmptoma que la nostra capacitat de generar riquesa ha disminu?t, per¨° no la nostra capacitat de consumir-ne

2. Unificaci¨® europea i democr¨¤cia. El proc¨¦s de creaci¨® de la UE, encara que lent, ha avan?at de forma clara en la seva dimensi¨® econ¨°mica, per¨° est¨¤ sent un frac¨¤s enorme en la seva dimensi¨® pol¨ªtica, i concretament en la construcci¨® d'institucions democr¨¤tiques. Els ciutadans europeus tenen plena capacitat per triar els diputats dels seus Parlaments nacionals i, a trav¨¦s d'ells, decidir el Govern del seu pa¨ªs. Per¨°, despr¨¦s d'haver-se transferit a la UE una part molt important de les compet¨¨ncies econ¨°miques que abans tenien aquests Governs, els ciutadans tenen pr¨¤cticament molt poca intervenci¨® en la composici¨® dels ¨°rgans executius de la UE, que s¨®n els que veritablement condicionen i dirigeixen la pol¨ªtica econ¨°mica de tots els pa?sos membres.

La paradoxa ¨¦s simple. Si els ciutadans d'un pa¨ªs estan disgustats amb les pol¨ªtiques del seu Govern i el substitueixen per l'oposici¨®, pensant que aix¨° suposar¨¤ un gran canvi, ¨¦s molt probable que quedin decebuts perqu¨¨ no ¨¦s aqu¨ª on resideix una part important del poder. Arriba llavors la cr¨ªtica coneguda: ¡°tots s¨®n iguals¡­¡±. I aix¨ª sorgeixen les cr¨ªtiques a tots els partits que governen i al sistema. Cr¨ªtica comprensible, perqu¨¨ el sistema no s'ha adaptat a la nova realitat.

A aquest fenomen, se li afegeix un altre paral¡¤lel. Per poder fer front a l'increment de poder dels mercats financers, els Estats nacionals ¨Camb excepci¨® d'alguns pa?sos de gran dimensi¨®¨C, en haver perdut gran part de la seva capacitat de decisi¨®, tenen l'absoluta necessitat d'actuar conjuntament. Per aix¨°, han de cedir, en el nostre cas a la UE, les eines per actuar. Per¨° per evitar la confusi¨® haurien d'haver-se modificat les institucions perqu¨¨ els dirigents de la UE es tri?n democr¨¤ticament i responguin davant dels ciutadans. Nom¨¦s amb l'adaptaci¨® del sistema institucional europeu es posar¨¤ punt final a l'engany que els ciutadans, en votar els Governs del seu pa¨ªs, pensin que poden fer moltes coses que no poden fer. Encara que, alerta!, n'hi ha molts que podrien fer moltes m¨¦s coses de les que fan, sobretot per promoure la just¨ªcia social, repartir millor les c¨¤rregues de la crisi, reduir les inefici¨¨ncies i combatre la pobresa¡­

Joan Maj¨® ¨¦s enginyer i exministre