Coses sobre les quals no s¨¦ escriure

El setembre del 2012 vaig passar tres setmanes a Egipte que es van acabar de manera precipitada. Participava en un programa amb agents culturals d'Alexandria i del Caire quan dos senyors molt amables es van reunir amb mi i amb un traductor franco-liban¨¨s per dir-nos que valia m¨¦s que ens trob¨¦ssim a casa. Se suspenia la trobada al consolat franc¨¨s, encerclat i protegit despr¨¦s de la publicaci¨® de les caricatures de Mahoma al Charlie Hebdo. Tal com ens van dir, un cotxe de l'ambaixada francesa ens va acompanyar a l'aeroport i un senyor molt corpulent es va quedar fins que vam passar el control de passaports i seguretat.

El sentiment de desconcert i desolaci¨® entre molts joves egipcis despr¨¦s de l'ascens al poder dels Germans Musulmans era evident. ¡°Per aix¨° hem enderrocat Mubarak¡­¡±, murmuraven amb el mateix estupor amb el qual van observar mesos m¨¦s tard el cop d'Estat d'Al-Sisi o que es preguntaven a si mateixos qu¨¨ nassos feien manifestant-se en contra dels islamistes i pot ser que a favor de, qui sap, un altre Mubarak.

Si no et fas les preguntes correctes el m¨¦s probable ¨¦s que sempre et responguis estupideses, per¨° ¨¦s que en moltes ocasions prendre partit ¨¦s complicat: no ¨¦s que no es vegi res positiu, ¨¦s que ni tan sols hi ha mal menor. Un, que apel¡¤laria a la just¨ªcia i a l'¨¨tica, s'acaba veient a si mateix com un cirurgi¨¤ a qui han canviat el quir¨°fan per una ferreteria.

A m¨¦s, les preguntes correctes, de vegades, no tenen resposta, potser perqu¨¨ som m¨¦s a prop del dependent de ferreteria que del cirurgi¨¤. Quan activistes culturals egipcis, ateus, progressistes o moderats em van enviar fa un any i mig la portada del Charlie Hebdo no vaig saber qu¨¨ dir. Costa molt escriure una resposta decent. La portada ¨Cla podeu trobar a Internet¨C deia que l'Alcor¨¤ era una merda perqu¨¨ no podia aturar les bales. I es referia a la matan?a de Rabaa, en la qual l'Ex¨¨rcit va dissoldre les protestes de suport als Germans Musulmans. Van morir entre sis-centes i mil persones, ja sabeu que costa parlar amb exactitud. Respondre amb el dret a la llibertat d'expressi¨® seria la clau si fos tan f¨¤cil, per¨° imagineu-vos la massacre i els riures i com de dif¨ªcil ¨¦s separar la broma de l'escarn i la s¨¤tira de la humiliaci¨®. A mi em costa; si a vosaltres no, dec ser jo.

Recordo els voltants de la matan?a Rabaa perqu¨¨ la Universitat Ain Shams, que va ser la que em va convidar, ¨¦s relativament a prop. I, per descomptat, recordo els voltants de la matan?a del Charlie Hebdo perqu¨¨ encara s¨®n m¨¦s a prop, perqu¨¨ els seus carrers propers condueixen a llocs dels quals participo i que sento comuns. Per¨° reduir l'assumpte a la llibertat d'expressi¨® em sembla tramp¨®s. Aix¨° ¨¦s nom¨¦s una cent¨¨sima part del que est¨¤ en joc, ha costat dotze morts i el joc de les preguntes ens situa una altra vegada en la l¨ªnia de la hist¨°ria que se'ns deia que hav¨ªem superat.

Tamb¨¦ recordo les rodalies de la mesquita de Rabaa perqu¨¨ s'hi va produir una discussi¨® entre estudiants que em va treure quinze anys de damunt. Parlaven de Samir Amin, un fil¨°sof francoegipci que proposava, entre moltes altres coses, la desconnexi¨® del sistema capitalista per part d'alguns pa?sos. Dic quinze anys perqu¨¨ a Barcelona aquest llibre va fer fortuna en alguns cercles radicals a finals del segle passat. Com es pot oblidar gent que trobava el m¨¦s normal del m¨®n que l'Iran es desconnect¨¦s, per exemple, d'Internet, perqu¨¨ el seu desenvolupament com a pa¨ªs no tingu¨¦s influ¨¨ncies capitalistes? S¨ª, hem vist i hem sentit moltes barbaritats, per aix¨° costa tant escriure.

Acabo l'article i si no passo d'una simple captatio benevolentiae ¨¦s perqu¨¨ no s¨¦ com encaixar el desastre del Charlie Hebdo sense caure en el m¨¦s f¨¤cil, dir que jo tamb¨¦ s¨®c Charlie Hebdo. El m¨ªnim denominador com¨² de condemnar les seves morts se'ns suposa, per¨° despr¨¦s, el meu altre jo ¨Cel que em recorda que algun dia em llegir¨¦ i em mirar¨¦ en aquest mirall que ¨¦s l'hemeroteca¨C murmura que si s¨®c Charlie, tamb¨¦ s¨®c el Caire. I que pot ser que sigui una mica l'Ar¨¤bia Saudita i Qatar despr¨¦s de cremar gasoil i queros¨¨ a mansalva. Que em puc escandalitzar dels que encap?alen la manifestaci¨® a Par¨ªs per¨° que prefereixo despullar-me abans que exploti el meu avi¨®. Covard? D'acord.

Ja s¨¦ que us acabo de descriure la rebotiga de l'article i que vosaltres pagueu per l'aparador. L'aparador ¨¦s molt exigent, la mercaderia ¨¦s tan a prop que se li veuen tots els errors. La garantia continua sent de dos anys en tot el que es compra i el m¨ªnim per veure si un article encara es mant¨¦ en peus o cal reclamar la devoluci¨® de l'import. Aguanten dos anys, els articles? No ho s¨¦.

La s¨¤tira est¨¤ molt b¨¦. M'apunto si existeix el risc zero i puc quedar com un rei posant-me al costat dels bons. Per¨° dubto que sigui tan f¨¤cil, el dolor ¨¦s global i complex i la humiliaci¨®, tamb¨¦. Hi ha portades que diuen que el Charlie Hebdo tamb¨¦ ¨¦s una merda perqu¨¨ tampoc atura les bales. En fi, que els temps retrocedeixen tant que sembla mentida.

Francesc Ser¨¦s ¨¦s escriptor