Estar a l¡¯altura

Susana D¨ªaz i Pedro S¨¢nchez representen dos elements importants de la renovaci¨® de la classe pol¨ªtica. No poden decebre, en moments com aquests, i reproduir les lluites fratricides de la hist¨°ria del seu partit. La tensi¨® entre el secretari general del PSOE i la dirigent andalusa, que encara no ha derivat en un enfrontament directe, podria prendre aquest rumb si els protagonistes anteposen les ambicions personals a les seves responsabilitats.

?s normal que cadascun tingui una visi¨® diferent a curt termini. S¨¢nchez tendeix a desmarcar-se de la idea de partit i dedica la part m¨¦s essencial del seu temps a donar-se a con¨¨ixer i cuidar la seva imatge; D¨ªaz est¨¤ m¨¦s lligada a l'estructura org¨¤nica i bolca tots els esfor?os en la preparaci¨® de les eleccions auton¨°miques, que es d¨®na per fet que convocar¨¤ en les properes hores. El perill de l'exc¨¦s de t¨¤ctica de totes dues parts ¨¦s que l'oferta socialista acabi desdibuixant-se en plena reestructuraci¨® del tauler pol¨ªtic, determinada pel desgast del partit que governa i la irrupci¨® de Podem.

En tot aquest indici de conflicte pesa la promesa de triar el futur aspirant socialista a la Moncloa en eleccions prim¨¤ries. La compet¨¨ncia ¨¦s leg¨ªtima, i m¨¦s quan es tracta de seleccionar el millor candidat. Despr¨¦s d'haver pesat decisivament en l'elecci¨® de S¨¢nchez com a secretari general, D¨ªaz t¨¦ tot el dret a pretendre ser candidata a la presid¨¨ncia del pa¨ªs, per¨° hauria d'aclarir com m¨¦s aviat millor les seves intencions i fer-ho d'una manera que no perjudiqui el seu partit. El joc fr¨ªvol de l'expresident Zapatero mereix una menci¨® a part, ha donat munici¨® a un gran rival de la seva formaci¨®, no sabem si per voluntat de protagonisme o per imprud¨¨ncia temer¨¤ria. En fer-ho, no solament ha donat oxigen a Pablo Iglesias sin¨® que n'hi ha tret al seu company S¨¢nchez.

D'altra banda, entra dins de les tradicions de tot partit que despr¨¦s del canvi de direcci¨® hi hagi moviments d'afirmaci¨® del nou l¨ªder, entre algunes vacil¡¤lacions i contradiccions. ?s normal. Aix¨° ¨¦s el que ha fet Pedro S¨¢nchez. Per¨° ja ¨¦s hora que passi a la fase seg¨¹ent, que plantegi alternatives s¨°lides que recuperi la credibilitat sobre la base de compromisos ferms, i no dels esclats fuga?os que caracteritzen la seva pol¨ªtica de comunicaci¨®. No ¨¦s gens f¨¤cil esbrinar qu¨¨ pensa de deb¨° el l¨ªder del PSOE, perqu¨¨ una bona part del seu estil ¨¦s m¨¦s est¨¨tic que de fons.

Tot aix¨° retarda el debat principal, que ¨¦s el de reconsiderar el paper de la socialdemocr¨¤cia a Europa i el model de societat a defensar. En el cas d'Espanya, a m¨¦s a m¨¦s, hi ha en joc l'estabilitat aportada pels corrents centrals del sistema constitucional, una de les quals ha estat sempre la socialista.

Pedro S¨¢nchez i Susana D¨ªaz han de buscar la manera de complementar-se i demostrar que estan a l'altura de les responsabilitats que els incumbeixen. No poden cometre l'error d'oblidar-se dels ciutadans ¡ªni del seu partit, que des de les federacions observa la baralla amb preocupaci¨® i fins i tot enuig¡ª enmig de la situaci¨® preelectoral canviant i vol¨¤til, que obre una finestra d'oportunitat al PSOE per continuar la renovaci¨® que ha comen?at. L'¨²ltim que els sectors de centreesquerra esperen de tots dos ¨¦s que s'enredin en una batalla interna.