Lli?ons de ¡®Ciutat morta¡¯

La primera reflexi¨® t¨¦ a veure amb el paper dinamitzador de les xarxes socials. Ciutat morta es va concebre el 2011 amb el prop¨°sit de denunciar el que els seus autors consideren una injust¨ªcia: la detenci¨® arbitr¨¤ria i la condemna de cinc joves per uns incidents amb el moviment okupa durant els quals un gu¨¤rdia urb¨¤ va resultar ferit i va quedar tetrapl¨¨gic. El documental es va finan?ar mitjan?ant una campanya de micromecenatge i el 2013 va entrar en el circuit comercial per¨° va tenir escassa repercussi¨®. La seva excel¡¤lent factura, per¨°, va fer que fos seleccionat en 21 festivals de cinema i aconsegu¨ªs deu premis.

Ciutat morta tenia, doncs, m¨¦s d'un any de recorregut, per¨° el seu al¡¤legat no aconseguia traspassar els cercles ja sensibilitzats. Fins que TV-3 el va emetre. Aix¨° demostra que, malgrat l'extensi¨®, la porositat i la capacitat d'agitaci¨® que t¨¦ la xarxa, segueixen sent els grans mitjans tradicionals els que permeten arribar al conjunt de l'opini¨® p¨²blica i impactar els qui, des dels partits o les inst¨¤ncies de decisi¨®, en depenen. Els seus promotors sabien que nom¨¦s la difusi¨® a trav¨¦s d'un dels grans mitjans donaria al documental la projecci¨® i la credibilitat que necessitava. Els primers intents que s'emet¨¦s a TV-3 van ser infructuosos, per¨° la notorietat dels premis obtinguts i la insist¨¨ncia del moviment 4-F van fer insostenible el rebuig.

En l'¨²ltim moment, el documental es va beneficiar a m¨¦s d'un inesperat efecte Streisand. ?s un terme que es va encunyar el 2003 quan l'actriu Barbra Streisand va reclamar al fot¨°graf Kenneth Adelman 50 milions de d¨°lars per publicar una foto a¨¨ria de la seva mansi¨®. La desmesura era tan gran que nom¨¦s va aconseguir l'efecte contrari: la reproducci¨® massiva de la imatge. Un fenomen semblant es va produir el 2007 amb el segrest judicial de la revista El Jueves per una caricatura dels actuals reis d'Espanya. La mesura no va impedir que la vinyeta fos reprodu?da massivament. Poques hores abans d'emetre's, Ciutat morta va rebre el m¨¦s efica? dels impulsos en temps d'Internet: un intent de censura. John Gilmore, un dels gurus d'Internet, va advertir el 1993 a la revista Time que la xarxa interpreta la censura com un atac i la manera que t¨¦ de defensar-se ¨¦s precisament fent circular l'objecte censurat. Com era d'esperar, l'ordre judicial d'eliminar cinc minuts va amplificar l'expectaci¨®. A les poques hores, m¨¦s de 200.000 persones havien vist a Youtube el fragment censurat i l'¨²nica cosa que va aconseguir el demandant va ser augmentar la repercussi¨® del que pretenia silenciar.

L'emissi¨® va aconseguir 569.000 espectadors, un 20% de quota de pantalla, xifra ins¨°lita per a un segon canal que sol tenir prop d'un 2%. I va provocar una doble reacci¨® en cadena: a les xarxes socials i als mitjans convencionals, els continguts dels quals es van tornar a amplificar a les xarxes, cosa que va provocar al seu torn que partits pol¨ªtics i institucions es veiessin obligats a reaccionar. Com ja va passar amb les filtracions de Wikileaks, la societat sembla que encara necessita l'aval dels grans mitjans per donar credibilitat a un assumpte greu. Per¨° aix¨° no els redimeix de la constataci¨® que, excepte en comptades excepcions, es van limitar a seguir de forma acr¨ªtica la versi¨® oficial en un proc¨¦s opac i farcit de contradiccions. El cas interpel¡¤la sobre l'abs¨¨ncia d'un bon periodisme d'investigaci¨®, que no tan sols requereix recursos, sin¨® temps, cosa que no abunda en uns mitjans devorats per la instantane?tat i que queda fora de combat per la cultura de la urg¨¨ncia que ells mateixos alimenten.

Per¨° l'impacte fenomenal del documental no s'explica sense un altre factor que t¨¦ a veure amb la percepci¨®. Quan es van produir els fets, el 2006, el moviment okupa, que de vegades ha adoptat formes violentes, era objecte d'una intensa campanya de criminalitzaci¨®. El clima social afavoria que les forces de seguretat tinguessin presumpci¨® de veracitat. Per¨° d'aleshores en?¨¤ hem vist com es torturava a les comissaries, com eren condemnats i indultats agents de diversos cossos, com es falsejava l'atestat policial de la mort d'un empresari mentre era detingut al Raval, i com es negaven els fets i es canviava fins a cinc vegades de versi¨® oficial en el cas d'Ester Quintana... I, sobretot, hem vist com els dos principals testimonis de c¨¤rrec del cas 4-F eren condemnats per tortura despr¨¦s de falsejar un atestat policial en un altre cas d'ab¨²s policial.

Com a conseq¨¹¨¨ncia, all¨¤ on abans hi havia presumpci¨® de veracitat, ara hi ha sospita. Per aix¨°, la tesi de Ciutat morta troba una receptivitat molt favorable. El documental ¨¦s clarament l'al¡¤legat d'una part, per¨° ha sembrat grans dubtes sobre la instrucci¨® i ha alimentat la convicci¨® que la veritat judicial no coincideix amb la veritat dels fets. Aquesta, la veritat factual, existeix i hauria de ser un imperatiu democr¨¤tic descobrir-la i actuar en conseq¨¹¨¨ncia.