Segona vida per al temple de l¡¯art

Les operacions urban¨ªstiques, com el joc, estan plenes de caramboles inesperades. Aix¨° ha passat amb el projecte de construir un hotel de luxe a l'edifici del Deustche Bank situat en la conflu¨¨ncia de Diagonal amb passeig de Gr¨¤cia de Barcelona. El fons d'inversi¨® que ha comprat aquest edifici per tirar-lo a terra i construir-ne un m¨¦s gran, comprar¨¤ per deu milions d'euros la construcci¨® singular del carrer Bail¨¦n, 72, una esp¨¨cie de Parten¨® barcelon¨ª amb enormes columnes a la fa?ana, front¨® i timp¨¤ triangular, per cedir-lo gratu?tament a l'Ajuntament a canvi de guanyar metres d'edificabilitat. Dijous la comissi¨® d'H¨¤bitat Urb¨¤ va donar el vistiplau al canvi del Pla General Metropolit¨¤ per construir el nou hotel, per la qual cosa, ben aviat, aquest temple de l'art que van manar construir els germans Josep i Francesc Masriera el 1884 perqu¨¨ fos el seu taller de pintura i joieria, i que roman tancat des del 2009, acabar¨¤ convertit en un equipament social o cultural per a la ciutat.

La construcci¨® historicista, malgrat l'aspecte abandonat dels ¨²ltims anys, mai no ha passat desapercebuda. L'edifici va ser un enc¨¤rrec dels germans pintors a l'arquitecte premodernista Josep Vilaseca (un enamorat de la cultura cl¨¤ssica que tamb¨¦ va construir l'arc de triomf i la casa dels paraig¨¹es de la Rambla). L'arquitecte el va concebre com una representaci¨® del temple d'August de la col¨°nia romana de Barcino, les restes de la qual havien estat descoberts no feia gaire. Ara el veiem encaixat entre edificis, per¨° en origen era una construcci¨® a?llada, visible i airosa, de planta rectangular, amb sis enormes columnes a la fa?ana (hex¨¤stil) acabats amb capitells corintis, que suporten un front¨® triangular, en qu¨¨ romanen, vigilants, dos animals mitol¨°gics, dos grifons. L'edifici est¨¤ catalogat com a b¨¦ cultural d'inter¨¨s local (BCIL), motiu pel qual s'ha de mantenir la volumetria de l'edifici i la fa?ana, a m¨¦s dels espais originals de l'interior.

L'abril del 1884 va obrir les seves portes com a taller i ning¨² a la ciutat no va voler perdre's l'esdeveniment, tal com recullen les cr¨°niques period¨ªstiques. Tots van poder admirar les escultures enormes que els Masriera havien encarregat a Josep Reyn¨¦s de dos dels pintors de refer¨¨ncia seus, Mari¨¤ Fortuny i Eduardo Rosales (avui desaparegudes), que presidien l'atri del nou temple. La porta d'acc¨¦s era una r¨¨plica exacta de l'entrada del temple de l'Erect¨¨on d'Atenes. El seu interior, de dues plantes i il¡¤luminat per una claraboia zenital, era ostent¨®s i estava atape?t d'objectes ex¨°tics i antiguitats de diversos estils, ¨¨poques i proced¨¨ncies, mobiliari, catifes perses i tapissos, instruments musicals, armes i objectes estranys que els pintors utilitzaven en les seves pintures. Era una esp¨¨cie de museu particular admirat pels clients i amics, que participaven en les m¨²ltiples tert¨²lies, concerts i representacions teatrals que els Masriera organitzaven. No era d'estranyar que l'edifici fos conegut com temple de l'art.

Francesc Quilez, conservador en cap del gabinet de dibuixos i gravats del MNAC coneix b¨¦ com va ser l'edifici, ja que va ser comissari d'una exposici¨® el 1996 sobre els Masriera. "La fam¨ªlia conservava documentaci¨® i els pl¨¤nols de l'estudi que van crear imitant el model del taller de Fortuny a Roma. L'estudi era l'aparador publicitari per mostrar les seves obres i obtenir clients nous". Segons l'especialista, malgrat que ho va intentar diverses vegades, fins i tot via Ajuntament i trucant a la porta, els seus amos actuals no van deixar que acced¨ªs al seu interior. "Els ¨²ltims anys hi havia un hermetisme absolut al voltant d'aquest edifici".

El 1912 el gran joier del modernisme Llu¨ªs Masriera, fill de Josep, va heretar l'edifici i l'estudi. Entre les reformes que va dur a terme, una va ser construir un teatre al fons de la construcci¨®, que m¨¦s endavant, el 1933 va arribar a ser el Teatre Studium, amb capacitat per 500 persones, sens dubte un dels actius de l'edifici de cara a l'¨²s potencial. "?s una molt bona not¨ªcia que l'edifici es recuperi per a la ciutat i se li doni una nova utilitat", explica l'enginyer Llu¨ªs Masriera, n¨¦t del joier.

Confiscat per la Generalitat durant la Guerra Civil, despr¨¦s del conflicte es va convertir en la seu estable de la societat teatral Club Helena fins al 1950. A l'any seg¨¹ent l'edifici va ser adquirit per la congregaci¨® Petita Companyia del Cor Eucar¨ªstic de Jes¨²s per convertir-lo en resid¨¨ncia de religioses. Des d'aquest moment va comen?ar una gran transformaci¨® de l'interior. Aquesta congregaci¨® va acabar integrada en la fundaci¨® Pere Relats, que ¨¦s la que ha arribat a un preacord per vendre l'immoble.