¡°Guardiola i Mourinho s¨®n semblants¡±

Pregunta: Recorda la primera vegada que va trepitjar Londres?

Resposta: Perfectament. Vaig arribar amb els meus pares. Tenia 17 anys. Havia acabat la temporada amb el cadet del Bar?a. Ho vam guanyar tot aquell any, tres t¨ªtols, amb Alex Garc¨ªa. Al cap de dos dies de la final de Copa a Albacete contra l'Athletic vaig viatjar-hi amb Steve Rauli i Francis Caigao. Era tot il¡¤lusi¨®, somnis. Ara tinc una vida que mai no hauria imaginat: guanyo diners, jugo en un equip espectacular i s¨®c fam¨®s, per¨° al final, la felicitat la donen altres coses. Els diners et donen tranquil¡¤litat, estabilitat i seguretat, per¨° el que et fa sentir-te b¨¦ s¨®n altres coses.

P. Qu¨¨ queda d'aquells temps?

R. Aix¨°, la il¡¤lusi¨® pel futbol. ?bviament he madurat i he canviat com a persona, per¨° hi ha alguna cosa que segueixo sentint a dins i ¨¦s l'amor al futbol. Ja no s¨®c el mateix, per¨° la il¡¤lusi¨® i les ganes d'aprendre estan aqu¨ª. I queda Londres, que m'encanta.

P. I del nen que agafava cada tarda un taxi per anar a entrenar-se amb el Bar?a?

R. Doncs suposo que el mateix, la il¡¤lusi¨®. Jo era feli? i ho segueixo sent perqu¨¨ estimo la meva professi¨®. Vaig voler ser futbolista i ho s¨®c. Somiava amb jugar al Bar?a i ho vaig aconseguir. En aquelles hores amb cotxe, fent els deures a les onze de la nit, es va forjar el que avui tinc.

P. Per qu¨¨ va tornar a Londres?

R. Perqu¨¨ intento estar sempre en els llocs on em sento estimat i s¨®c feli?.

P. Vost¨¨ sempre va dir que el millor any de la seva vida ¨¦s el primer que va passar a la Masia. Ho segueix pensant?

R. Esclar, en f¨¨iem de bones! Tot ens va sortir b¨¦, el futbol anava genial, no anava a l'escola a la tarda¡­ Era la primera vegada que sortia del poble, vivia a la ciutat, amb els meus companys d'equip. Em sentia com un professional. Quan ho penso, segueixo tenint moltes coses que em van ensenyar en aquells anys a la Masia, sobretot, futbol¨ªsticament; es nota molt en detalls, dins d'un vestidor, la gent que hem passat per la Masia. Futbol¨ªsticament i personalment, tamb¨¦. El que diuen dels valors que t'ensenyen al Bar?a ¨¦s cert.

P. Recorda la seva estrena amb l'Arsenal?

R. Perfectament, vam guanyar 4-1 al camp de l'Everton i vaig jugar molt b¨¦. Tenia 17 anys. Arsene Weger va donar l'equip al mat¨ª i jo hi era. No m'ho esperava gens.

P. En quina mesura Wenger va canviar la seva vida?

R. Absolutament. Sempre li estar¨¦ agra?t. Per a un jugador jove, ¨¦s el millor entrenador del m¨®n. Falles i et posa al camp, tornes a fallar i t'hi posa, et xiulen i t'hi posa. Li ¨¦s igual. Creu en tu i t'hi posa. A mi amb 17 anys segur que hi havia gent, fins i tot en el vestidor, que em mirava i devia pensar: ¡°Aquest moc¨®s on va¡±. Ell sempre va confiar en mi.

Intento estar sempre en els llocs en qu¨¨ em sento estimat i s¨®c feli?¡±

P. Ha canviat molt el futbol angl¨¨s els ¨²ltims deu anys?

R. S¨ª, abans era m¨¦s eixelebrat, hi havia menys control. Ara els equips han millorat molt el control t¨¤ctic dels partits.

P. Juga al Chelsea, que ¨¦s com fitxar per al Madrid despr¨¦s de jugar al FC Barcelona. On est¨¤ el canvi?

P. A veure, jo vaig jugar a Highbury. A partir d'aqu¨ª, tot ¨¦s diferent, esclar. La meva gran sort en la vida com a futbolista s¨®n els dos anys que vaig jugar en aquell estadi; qualsevol que hagi jugat a l'Arsenal en l'antic camp ho entendr¨¤. Va ser un regal. En passar a l'Emirates va haver-hi un canvi brutal, va ser un xoc, per a l'aficionat i per a nosaltres mateixos. En dues passades eres a l'¨¤rea, l'afici¨® pressionava, i ens va costar un acostumar-nos-hi, als jugadors i a l'afici¨®. Despr¨¦s, futbol¨ªsticament, el canvi de l'Arsenal al Chelsea en el terreny estrictament esportiu no ha estat tan enorme. Si hagu¨¦s fet el canvi fa tres anys, suposo que s¨ª, per¨° ara, no. El Chelsea ha canviat, no ¨¦s l'equip que esperava, ara ¨¦s un equip que vol ser protagonista, m¨¦s passador, m¨¦s tocador, volem la pilota i dominar els partits. Futbol¨ªsticament ¨¦s semblant.

P. Qu¨¨ tens d'angl¨¨s?

R. Res. S¨®c molt catal¨¤.

P. Em referia futbol¨ªsticament. Fa la sensaci¨® que el seu joc s'interpreta millor a Anglaterra que a Espanya.

R. Aix¨° ¨¦s cert, aqu¨ª em sento molt valorat i respectat, m¨¦s que a Espanya, per¨° ¨¦s normal. Vaig estar vuit anys a l'Arsenal i ara he tornat a jugar aqu¨ª i m'est¨¤ sortint un bon any. Al Bar?a no em va anar tan b¨¦ com jo hauria desitjat en l'¨¤mbit de reconeixement, per¨° jo estic orgull¨®s del que vaig fer. Vaig guanyar t¨ªtols per¨° em va faltar reconeixement, for?a en el camp individual. Per¨° estic molt content del meu pas pel Bar?a, molt... Potser hauria canviat alguna cosa, per¨° n'estic molt satisfet i orgull¨®s, de deb¨°.

P. Dissabte, a El Cerdo Aburrido, un pub de Londres, un seguidor de l'Arsenal em va dir que li fa mal veure'l vestit de blau per¨° que segueix sent vost¨¨ el millor futbolista de la Premier. Necessita sentir que ¨¦s el millor per estar b¨¦?

R. No, m'¨¦s igual. Jo s¨¦ que s¨®c un bon jugador, quan ho faig b¨¦ i quan no estic b¨¦. Amb aix¨° en tinc prou. Per¨° si ho diu un seguidor de l'Arsenal t¨¦ m¨¦s valor per a mi. He arribat a estimar tant l'Arsenal que ¨¦s important saber que encara hi ha gent que m'estima all¨¤. S¨¦ que hi ha molta gent ofesa per veure'm jugar per al Chelsea, per¨° ells no saben la veritat, esclar, segurament m'entendrien. Si tot va b¨¦ tornar¨¦ a posar els peus al seu estadi a final d'abril i encara que entenc que em considerin un tra?dor, per a mi l'Arsenal sempre ser¨¤ un referent.

P. Qu¨¨ li ha donat el Chelsea?

R. Seguretat. M'estic retrobant a mi mateix en termes purament futbol¨ªstics, esclar. Em sento important, no et dir¨¦ que el capit¨¤ general per¨° gaireb¨¦, alg¨² molt important. ?s nom¨¦s per com a joc, m¨¦s enrere, i aix¨° fa que em senti molt m¨¦s part¨ªcip del partit. Toco 90 o 100 vegades la pilota per partit i aix¨° ho trobava a faltar. Al Bar?a era diferent, jugava m¨¦s endavant, els centrals treuen la pilota i la meva funci¨® era diferent. Aqu¨ª la baixes a buscar, all¨ª ¨¦s m¨¦s posicional, esperes la pilota, aqu¨ª busco el lloc amb m¨¦s llibertat. Em sento m¨¦s partic¨ªp del joc i aix¨° em permet gaudir m¨¦s durant els partits.

El Chelsea m'ha donat seguretat; no ¨¦s que sigui el capit¨¤ general, per¨° em sento important¡±

P. Ha treballat amb Wenger, Guardiola i ara amb Mourinho. Est¨¤ condemnat a ser entrenador?

R. Estic aprenent dels millors i ¨¦s una gran sort. Et deixes a Del Bosque. El bo i millor. La veritat ¨¦s que acumulo coneixements que guardar¨¦ per sempre. No s¨¦ qu¨¨ passar¨¤ per¨° tinc la sensaci¨® que mai no podr¨¦ estar fora del futbol. S¨¦ que no podr¨¦ estar-ne mai fora del tot i crec que tinc la personalitat per ser entrenador, per¨° ja es veur¨¤. Si en alguna cosa em veig ¨¦s en aix¨°, a la banqueta, en el dia a dia. S¨®c dels que cuiden cada detall, d'esbroncar, de guanyar¡­ Com a secretari t¨¨cnic m'avorriria. S¨ª, crec que acabar¨¦ sent entrenador.

P. Pep i Mou s¨®n molt diferents?

R. Doncs no ho creguis, a mi em sembla que tenen una cosa important que els uneix: s¨®n guanyadors. Els dos odien perdre, aix¨° els uneix. No, no et creguis que siguin tan diferents. S¨®n m¨¦s semblants del que molta gent es creu. Esclar, jo puc parlar de l'entrenador que tinc i ara Mourinho ens demana que fem un joc atractiu. Aquest equip no ¨¦s d'esperar, ¨¦s d'atacar i cuidar la pilota. Jo puc parlar per mi. Els dos s¨®n guanyadors, i als dos els agrada jugar un futbol atractiu, tot i que no treballin exactament igual.

P. S'havia imaginat mai treballant amb Mourinho?

R. Fa tres anys, no, per¨° al final la vida d¨®na moltes voltes i m¨¦s en el futbol. Amb Mou vam tenir una rivalitat molt forta, an¨¤vem contra ell, per¨° jo mai no el vaig odiar ni res semblant. Tamb¨¦ vaig tenir moltes enganxades amb Terry i al final s¨®n persones. I en vaig tenir de bones. Jo mai no vaig odiar Mou. Ni Mou ni ning¨². El Chelsea era l'equip qui m¨¦s volia guanyar, igual que quan jugava al Bar?a volia guanyar el Madrid, per¨° nom¨¦s aix¨°. A mi no em mou l'odi.

Amb Mou vam tenir una rivalitat molt forta, an¨¤vem contra ell, per¨° jo mai no el vaig odiar ni res semblant"

P. Qu¨¨ li va dir Terry en rebre'l a Stamford Bridge?

R. Que estava content de veure'm all¨¤ i que qualsevol cosa que necessit¨¦s compt¨¦s amb ell. A poc a poc amb la confian?a han arribat algunes bromes, esclar, i hem explicat alguna de les nostres batalletes als m¨¦s joves. La veritat ¨¦s que ens les hav¨ªem amb ell i amb Lampard, sobretot.

P. Batalletes amb 27?

R. Home, badant, badant ja fa onze anys des del meu debut. I l'equip ¨¦s molt jove aix¨ª que... em sento jove i em trobo millor que mai, per¨° s¨®n molts anys i moltes experi¨¨ncies. Em noto amb galons. Pensa que s¨®n molt joves: Oscar, Hazard, William, Azpilicueta. Courtois¡­ Llavors hi ha Terry, Ivanovic, Cahill i jo que passem dels 26.

P. La seva gran obsessi¨®, arribat aquest punt de la seva carrera, ¨¦s guanyar la Champions?

R. No, obsessi¨®, no, per¨° m'agradaria guanyar-ne una almenys. [S'aixeca i toca la porta, de fusta]. La veritat ¨¦s que amb el Chelsea espero guanyar-ho tot, per¨° no vull que la Champions es converteixi en una obsessi¨®.

Cada vegada s¨®c m¨¦s superstici¨®s. Pel n¨²mero quatre. Sempre surto el quart al camp¡±

P. Vost¨¨ ja n'ha jugat una final contra el FC Barcelona. Se n'imagina una segona?

R. No! Sisplau! Home, si hi hem d'arribar i jugar contra el Bar?a, doncs mira, que sigui el Bar?a, per¨° si em deixes tria, no m'agradaria gens ni mica.

P. Qu¨¨ troba a faltar del FC Barcelona?

R. Els amics, les persones, sobretot.

P. Per aix¨° tracta de conv¨¨ncer Messi que fitxi per al Chelsea?

R. No s¨¦ qui diu aquestes ximpleries, per¨° ¨¦s una ximpleria enorme. Ja em dir¨¤s tu qui s¨®c jo per conv¨¨ncer Messi

P. Coneix Messi des dels 14 anys. Mana molt?

P. El que es mereix, ni m¨¦s ni menys. I tampoc no es tracta de manar, ¨¦s nom¨¦s la import¨¤ncia que t¨¦. El Bar?a que ha sorpr¨¨s el m¨®n els ¨²ltims vuit anys ¨¦s gr¨¤cies a Messi. Sense ell hauria estat un gran Bar?a, un gran equip, per¨° no hauria estat un dels millors equips de la hist¨°ria. Aquest punt diferencial assenyala Messi. Com Messi no hi ha ning¨². Tots els equips, en un grau m¨¦s elevat o menys, tenen un Messi que marca la difer¨¨ncia.

P. Qui ¨¦s el Messi del Chelsea?

R. Hazard, impressionant. Molt, molt bo. F¨ªsicament s¨®n fins i tot semblats, de tronc inferior molt fort, no els tires. ?s honest, no va a terra, vol jugar sempre, no vacil¡¤la ni s'adorna. T¨¦ qualitat per arribar molt lluny, per¨° ha de ser m¨¦s ambici¨®s de cara a gol.

P. Qu¨¨ li sembla el nou Bar?a?

R. La veritat ¨¦s que no me l'he mirat gaire. El vaig veure el dia de l'Atl¨¨tic de Madrid i em va agradar. Per a mi ¨¦s un candidat a guanyar la Lliga i la Champions, com sempre.

P. Fa 94 partits que juga a la selecci¨® i encara es dubta del seu comprom¨ªs? Per qu¨¨?

R. Qui en dubta? Em sembla que amb 27 anys 94 partits s¨®n una bestialitat i demostren el meu comprom¨ªs, per¨° s¨®n pocs, perqu¨¨ en podria sumar 130 f¨¤cilment, ja que n'hi ha molts en qu¨¨ m'he quedat sense jugar, a la banqueta i he tingut lesions.

Qui dubta del meu comprom¨ªs amb la Roja? Amb 27 anys 94 partits s¨®n una bestialitat i demostren el meu comprom¨ªs"

P. I els que s'ha esborrat, esclar.

R. S¨ª, ja els agradaria a molts.

P. Amb Ramos ja ho t¨¦ tot aclarit?

R. Absolutament. Un malent¨¨s, no t¨¦ m¨¦s import¨¤ncia.

P. ?s cert que vost¨¨ ¨¦s molt superstici¨®s?

R. B¨¦, cada vegada m¨¦s, s¨ª. En el fons s¨®n ximpleries. B¨¤sicament pel n¨²mero 4. Sempre surto el quart al camp, a escalfar-me i abans del partit. El 4 ¨¦s el meu n¨²mero. Sempre que hi ha hagut alguna cosa positiva, el 4 sempre hi ha estat involucrat. Per aix¨° el porto tatuat. De fet, porto quatre tatuatges, per¨° me'n far¨¦ un altre quan neixi la meva segona filla.