?ltims testimonis de Mauthausen

Durant anys Sigfried Meier va ser moltes coses a la vida per intentar ocultar el que l'havien obligat a ser en contra de la seva voluntat: un supervivent del nazisme. Jueu de Frankfurt, Meier va arribar de nen a Auschwitz, on va veure morir el seu pare i va afinar al m¨¤xim dues armes: l'afany de superviv¨¨ncia i l'esperit de rebel¡¤lia. Quan va entrar a Mauthausen, traslladat en un comboi de la mort sense cap noci¨® d'estar viu, duia tanta r¨¤bia a sobre que es va atrevir a cridar als nazis que van intentar rapar-lo. I aix¨ª va ser, gr¨¤cies als seus crits i al seu impecable perfil ari, com el cap de torn el va posar en mans de Saturnino Navazo, el pres espanyol que organitzava partits de futbol a Mauthausen i que el va adoptar com si fos un fill. Meier s'emociona cada vegada que recorda Saturnino. Jos¨¦ Alcubierre ho fa cada vegada que recorda el seu pare, assassinat a cops al camp de Gusen.

Tots dos s¨®n alguns dels protagonistes de Los ¨²ltimos espa?oles de Mauthausen (Ediciones B), el llibre en qu¨¨ el periodista Carlos Hern¨¢ndez de Miguel rastreja la hist¨°ria dels 9.000 deportats a camps nazis, amb un doble objectiu: ¡°Donar veu a les v¨ªctimes i identificar els culpables¡±.

Meier i Alcubierre es van creuar una vegada a Mauthausen i no van tornar a fer-ho fins al dilluns, quan van coincidir a Madrid per emparar la presentaci¨® de l'obra. Ells custodien les poques mem¨°ries encara vives de la deportaci¨®, encara que la seva relaci¨® amb aquell passat ha diferit. Alcubierre mai no va voler oblidar. Meier va lluitar gaireb¨¦ tota la seva vida per fer-ho: ¡°No m'agrada explicar-ho, preferiria que mai no hagu¨¦s existit. No ¨¦s el meu t¨ªtol de gl¨°ria, va ser com una violaci¨®... jo vaig viure tot aix¨° com un nen, no podia entendre per qu¨¨ estava all¨¤¡±.

Alcubierre va ser un dels ocupants del tren que va sortir fa 75 anys de l'estaci¨® d'Angulema (Fran?a) carregat amb 925 dones, homes i nens espanyols que ignoraven que la seva destinaci¨® era Mauthausen. Aquell agost de 1940 es consumava la trampa?definitiva contra els republicans refugiats a Fran?a, que havien estat mobilitzats ¨Cvolunt¨¤riament o no¨C per lluitar contra Alemanya sense obtenir per aix¨° cap reconeixement. ¡°Els treballadors espanyols capturats a Fran?a durant la guerra s¨®n per tant presoners civils¡±, recollia un document de l'Estat Major de l'Ex¨¨rcit franc¨¨s el maig de 1942, citat en el llibre.

No era un simple formalisme: els alemanys van tractar els combatents de l'ex¨¨rcit enemic conformement a certes convencions internacionals. Ser classificat com a civil sense p¨¤tria reconeguda va deixar milers d'espanyols desarborats. Perqu¨¨ si la Fran?a de P¨¦tain se'n va despreocupar, l'Espanya de Franco els va tirar directament als lleons. ¡°Franco va ser un c¨°mplice actiu. Si acaben als camps de concentraci¨® va ser per ordre de Franco¡±, denuncia el periodista Carlos Hern¨¢ndez de Miguel.

Alcubierre va sobreviure cinc anys de captivitat a Mathausen, fins i tot al dolor?terrible de rebre la not¨ªcia de la mort del seu pare a cops, i va ser un dels art¨ªfexs del salvament de les fotografies que despr¨¦s es van fer servir en els judicis de Nuremberg. ¡°Port¨¤vem el triangle blau amb el s¨ªmbol dels ap¨¤trides¡±, recorda Alcubierre, que continua vivint a Angulema. ¡°Ara Fran?a ens respecta, ens ha donat una pensi¨®. El Govern espanyol no ens ha donat res¡±, compara.

Tamb¨¦ Carlos Hern¨¢ndez lamenta l'aband¨® d'Espanya amb les v¨ªctimes dels camps nazis, com Alcubierre i Meier, el nen que va renegar de l'alemany i dels seus cong¨¨neres. ¡°He apr¨¨s que no es pot confiar en l'¨¦sser hum¨¤, que un poble tan cultural com l'alemany hagi pogut fer el que va fer¡­. A Auschwitz no hi havia ni un polsim d'ajuda, cadasc¨² anava a la seva, a viure un dia m¨¦s, a robar encara que aix¨° li pogu¨¦s costar la vida a un altre, aquestes coses van ser la meva universitat¡­ Jo podia haver acabat a la pres¨® perqu¨¨ nom¨¦s sabia robar i enganyar. Em va salvar Navazo¡­ nom¨¦s tinc una refer¨¨ncia. No crec en la bondat de la gent. Sempre hi ha un inter¨¨s darrere. No s¨®c amarg per¨° en general s¨®c pessimista¡±.