Ordre de cerca i captura contra els fans de Facebook comprats

Aconseguir fer cr¨¦ixer el nombre de seguidors d¡¯una p¨¤gina de Facebook que representa una empresa, una organitzaci¨® o una personalitat p¨²blica no ¨¦s una tasca f¨¤cil en la majoria de casos. Si no ets el community manager de, per exemple, Leo Messi, darrere la gesti¨® d¡¯una p¨¤gina professional hi ha una feina de formiga. A m¨¦s a m¨¦s, aquesta gesti¨® s¡¯ha complicat des que la gran xarxa social va optar per mostrar menys continguts de p¨¤gines a les l¨ªnies de temps dels usuaris. Una alternativa a tenir paci¨¨ncia i esperar a tenir una audi¨¨ncia fidelitzada ¨¦s la de comprar M¡¯agrada (o likes en angl¨¨s) a gran escala. Fent una cerca a Google hi ha desenes de p¨¤gines que ofereixen aquest servei.

Portals web com Buy Likes & Followers, BestFBlikes, Likes Bazar o Comprarfansbaratos.com en s¨®n exemples. Ofereixen fans en q¨¹esti¨® d'hores i a preus relativament baixos. Per uns deu d¨°lars pots arribar a aconseguir 1.000 seguidors i, com m¨¦s se¡¯n demanen, m¨¦s econ¨°mica sol sortir la tarifa. Val a dir que no es tracta d¡¯un negoci centrat nom¨¦s en Facebook. Hi ha p¨¤gines que ofereixen als seus cat¨¤legs clics massius a diverses xarxes socials i destaca tamb¨¦ que els preus dels likes procedents de pa?sos occidentals s¨®n m¨¦s cars. Un pot arribar a pensar que a cop de targeta de cr¨¨dit augmentar la popularitat d¡¯una p¨¤gina esdev¨¦ molt f¨¤cil. No obstant aix¨°, els experts no ho veuen aix¨ª.

Comprar fans no t¨¦ sentit si es vol alguna cosa m¨¦s que un n¨²mero

¡°L¡¯¨²s de t¨¨cniques de seguiment massiu no t¨¦ sentit quan es busca alguna cosa m¨¦s que un n¨²mero perqu¨¨ no serveix de res tenir 10.000 seguidors si a ning¨² li interessa all¨° que publiques¡±, comenta la consultora de xarxes socials Nuria Vega. Assegura que ha provat ¡°per curiositat¡± algunes aplicacions que prometien obtenir m¨¦s seguidors a Facebook, per¨° conclou que les experi¨¨ncies d¡¯aquest tipus han estat sempre ¡°decebedores¡± des del punt de vista qualitatiu, en termes de generar di¨¤leg.

En la mateixa l¨ªnia, Facebook adverteix expressament que no aconsella comprar fans perqu¨¨ fan baixar el valor d¡¯una variable del seu algorisme intern que mesura el comprom¨ªs dels seguidors, la seva interacci¨® amb la p¨¤gina, amb la qual cosa l¡¯operaci¨® pot resultar contraproduent. Si aquest valor ¨¦s baix perqu¨¨ tens un percentatge alt de seguidors als quals realment no els agrada el que publiques ¨Chan fet clic perqu¨¨ els han pagat¨C la p¨¤gina passa m¨¦s desapercebuda. La xarxa de Mark Zuckerberg es reserva tamb¨¦ el dret a eliminar els seguidors comprats en cas de detectar-los.

El consultor en ¨¨tica online Oriol Torres va m¨¦s enll¨¤ de q¨¹estionar l¡¯efic¨¤cia d¡¯aquesta pr¨¤ctica. Explica que algunes companyies que venen seguidors utilitzen m¨¤quines per fer clics massius, si b¨¦ en d¡¯altres la m¨¤ d¡¯obra ¨¦s humana i est¨¤ formada per ¡°persones del Tercer M¨®n que prostitueixen els seus likes a canvi de mis¨¨ria¡±, afirma.

Torres ha participat en un treball de camp format per un equip multidisciplinari que durant sis mesos, a Barcelona, s¡¯ha reunit cada dues setmanes per analitzar aquest fenomen. La conclusi¨® del grup ha estat que ¡°moltes grans marques de molts sectors econ¨°mics han participat i participen de la compravenda fraudulenta de seguidors a les xarxes socials¡± i que la majoria dels clics comprats que han pogut identificar durant la recerca venen de Bangkok (Tail¨¤ndia), el Caire (Egipte), Dhaka (Bangla Desh) o Jakarta (Indon¨¨sia). L¡¯oferta procedeix tamb¨¦, segons Torres, de ciutats de l¡¯Am¨¨rica Central. Segons ell, hi ha ag¨¨ncies de m¨¤rqueting i comunicaci¨® que ¡°durant els darrers anys han tirat la beta de la compra de seguidors per mantenir contents els clients¡± i a Catalunya, assegura, aix¨° tamb¨¦ passa.

¡°?s modern, ¨¦s en l¨ªnia per¨° ¨¦s esclavatge¡±

¡°?s modern, ¨¦s en l¨ªnia per¨° ¨¦s esclavatge¡±, sentencia Torres que, segons detalla, els treballadors de les companyies que venen fans reben di¨¤riament diverses adreces de p¨¤gines a les quals han de fer un M¡¯agrada i "cobren uns 0,001 c¨¨ntims de d¨°lar per clic". El seu salari, doncs, "dep¨¨n de la rapidesa amb qu¨¨ aprenguin a copiar URL al seu navegador i a clicar all¨¤ on toca¡±. Un reportatge en v¨ªdeo de The Guardian va investigar des de Dhaka com funcionen les anomenades granges de clics i parla d¡¯una altra variant dels clics massius: la mateixa persona entrant i sortint durant hores i hores a centenars de perfils falsos per anar clicant la mateixa p¨¤gina.

Juntament amb un soci, Oriol Torres vol impulsar un segell de qualitat que serveixi per acreditar que les companyies, les organitzacions i les personalitats que el tinguin no han comprat clics en cap dels seus perfils a les xarxes socials. Voldr¨¤ dir, doncs, que les llistes de seguidors d¡¯aquells que hagin superat una auditoria per obtenir el que han batejat com a Sunfish Certificate estaran formades per gent realment interessada en el perfil. El projecte est¨¤ a hores d¡¯ara en fase de recerca de finan?ament. ¡°Sabem identificar el frau i tenim una metodologia s¨°lida per combatre¡¯l i per fer d¡¯Internet un lloc m¨¦s cre?ble, m¨¦s vera?, m¨¦s transparent i m¨¦s ¨¨tic des del punt de vista empresarial¡±, afirma Torres, que afegeix que vol que ¡°els usuaris premi?n aquelles marques que es comprometin a dir la veritat a Internet¡±.

Nuria Vega, que ha dinamitzat perfils de diverses organitzacions i empreses gaireb¨¦ des dels inicis de la professi¨® de community manager, veu de bon ull la idea de crear un segell de qualitat per garantir la veracitat dels seguidors. Creu que seria positiu per a les empreses que no compren fans, en el sentit de diferenciar-se de la compet¨¨ncia i perqu¨¨ es reconegui el seu esfor?.

No obstant aix¨°, Vega creu que la veracitat i la qualitat d¡¯un perfil tamb¨¦ est¨¤ marcada per la informaci¨® transmesa a l¡¯audi¨¨ncia. Al seu parer, aquests aspectes no es poden obviar a l¡¯hora de crear un segell de qualitat com el que planteja Torres, m¨¦s enll¨¤ de la proced¨¨ncia dels M¡¯agrada. ¡°Que Internet sigui un lloc m¨¦s cre?ble per als usuaris d¡¯una xarxa social tamb¨¦ estar¨¤ marcat pel tipus de relaci¨® que s¡¯estableixi amb ells¡±, assegura Vega. Conclou que la tasca dels gestors de comunitats en l¨ªnia ¨¦s la de mantenir l'audi¨¨ncia contenta, formada per ¡°persones amb criteri que saben m¨¦s b¨¦ que ning¨² qui s'ha de seguir i qui s'ha de deixar de seguir¡±.