FlyHard, l¡¯¨¨xit d¡¯un teatre jove i... petit

Tortugues. La desacceleraci¨® de les part¨ªcules est¨¤ en cartell fins al 25 de gener fent ple diari a la FlyHard. Un podria pensar que, com que es tracta d¡¯una sala que no arriba a les 45 cadires, no ¨¦s gaire cosa. Per¨° si pensem que aquest ple ¨¦s una constant en aquest espai teatral del barri de Sants, a Barcelona, ens adonarem que al darrere hi ha una bona feina. La recepta de l¡¯¨¨xit no la sap ning¨². Els ingredients, s¨ª. Clara Cols, actriu i productora de la companyia i de la sala, juntament amb Roser Blanch, Pablo Lammers i Sergio Matamala, ens els especifica: ¡°Teatre actual, narratiu, proper, jove, directe, quotidi¨¤, parlat com es parla al carrer, ¨¤gil...¡±.

La FlyHard ¨¦s companyia i productora de teatre. ¡°Som una mena d¡¯homes i dones orquestra: ens ho muntem tot nosaltres¡±, diu la Clara. Tot va comen?ar cap al 2006, quan un grup d¡¯actors va decidir que volia fer un teatre diferent del que es feia: ¡°No ens sent¨ªem identificats amb les obres que es representaven¡±, explica. No ¨¦s un comentari cr¨ªtic, en absolut. Simplement van decidir que apostarien per un teatre narratiu, que expliqu¨¦s coses de l¡¯aqu¨ª i de l¡¯ara, en el qual es vei¨¦s reflectit el jove que tamb¨¦ va al cinema i devora s¨¨ries de televisi¨®, la gent del carrer, el ciutad¨¤ de peu. Per a aix¨°, els calia fer-s¡¯ho tot sols: el text, l¡¯escenografia, la interpretaci¨®... Tenien ganes de jugar amb la realitat que els envoltava i van crear una companyia que va estrenar el seu primer espectacle, Neoburning generation, escrit i dirigit per Jordi Casanovas, a la desapareguda sala de Barcelona Areatangent. (D¡¯aquesta obra sorgeix el nom de la productora: hi apareixia una companyia a¨¨ria low cost que es deia FlyHard.)

No ens sent¨ªem identificats amb les obres que es representaven

Jordi Casanovas va ser l¡¯alma mater de tot plegat. ¡°Vam confiar en ell i ell ens va encomanar la seva manera de fer teatre, amb molta improvisaci¨®, molt proper, molt aut¨¨ntic¡±, reconeix la Clara. Les creacions, on tots els integrants de la companyia aportaven coses, van funcionar. ¡°Al principi pens¨¤vem que potser durar¨ªem quatre dies, per¨° la cosa va anar b¨¦¡±. Obres com Wolfenstein, Tetris o City/SimCity (Premi Revelaci¨® de la Cr¨ªtica Teatral de Barcelona 2006-2007, Premi Cr¨ªtica Serra d¡¯Or 2006, dues nominacions als Max 2008...), La ru?na, La revoluci¨® o Volem anar al Tibidabo ens endinsaven en la realitat de cada dia, m¨¦s o menys exagerada, edulcorada, sacralitzada, per¨° propera i recognoscible.

El 2010 es va inaugurar la sala del carrer Alpens. Un espai atractiu, diminut, amb encant. Una paret inconfusible al carrer, pintada de f¨²csia i amb el nom ben clar, en negre: FlyHard. Darrere d¡¯aquesta paret, un rebedor amb una taula per pagar les entrades i una tauleta amb una mica de vi per tastar abans de l¡¯espectacle. Rere una porta, la sala: una capsa de sabates amb una vintena de cadires en tres nivells a cada banda d¡¯un escenari quadradet i acollidor. En aquesta atmosfera s'hi respira teatre, molt de teatre.

Des del comen?ament, els membres de la companyia van tenir clar que ¡°les limitacions poden ajudar¡±. L¡¯encaix de les hist¨°ries en aquest espai redu?t ¨¦s total. ¡°Hi juga tant una escenografia estudiada fins al m¨ªnim detall com un desenvolupament que, sovint, juga amb l¡¯espai i el temps, i et trobes dues parelles que l¡¯espectador veu juntes a l¡¯escenari per¨° que figura que estan en llocs diferents, i parlen d¡¯una mateixa cosa...¡± Un exercici de bricolatge narratiu (marca de la casa) delicat i arriscat que funciona estupendament. Influ¨¨ncia del teatre argent¨ª? ¡°No la podem negar¡±, diu la Clara. ¡°El teatre de Veronese, de Tolcachir, de Daulte... les representacions en pisos que van triomfar all¨¤ arran del corralito s¨®n el m¨¦s semblant al que fem aqu¨ª!¡±

Absorbim l¡¯energia dels espectadors. Ens tenim a tocar

Per sobre de la crisi, la factoria FlyHard va posar fil a l¡¯agulla i se¡¯n va sortir. La tasca no era gens f¨¤cil. ¡°L¡¯autogesti¨® ens ha funcionat¡±, admet la Clara. ¡°Fins llavors, treball¨¤vem per amor a l¡¯art, com se sol dir. Un donava classes, un altre treballava en un menjador escolar...¡± I, alhora, produ?en obres, moltes de les quals tenien vida m¨¦s enll¨¤ de Sants. ?s el cas de Burundanga, l¡¯esbojarrada hist¨°ria d¡¯un segrest de Jordi Galceran que va passar per La Villarroel i va fer temporada a Madrid. Tamb¨¦ a La Villarroel vam poder veure, una rere l¡¯altra, Un home amb ulleres de pasta, de Jordi Casanovas, i Nit de r¨¤dio 2.0, de Cristina Clemente. Smiley, una hist¨°ria d¡¯amor entre dos joves de Guillem Clua (finalista en el Torneig de Dramat¨²rgia del festival Temporada Alta, juntament amb El cr¨¨dit) va omplir el Club Capitol i encara est¨¤ de gira. Litus, la terrible hist¨°ria d¡¯un su?cidi explicada amb tacte per Marta Buchaca, la vam poder veure tamb¨¦ a l¡¯Espai Lliure. El rei borni, de Marc Crehuet, va ser una cr¨ªtica a la viol¨¨ncia policial arran de la p¨¨rdua d¡¯un ull d¡¯Esther Quintana i va passar per la sala Barts...

Aquestes obres de teatre s¨®n produccions pr¨°pies o enc¨¤rrecs concrets, per¨° totes s¨®n d¡¯autors catalans contemporanis i tenen el segell FlyHard. ¡°Sabem el que volem oferir, per aix¨° tenim un p¨²blic fidel, fins i tot una clientela fixa, molts dels quals s¨®n gent del barri, que ens collen molt. No podem abaixar la gu¨¤rdia ni podem enganyar ning¨²¡±, comenta l¡¯actriu. La complicitat amb el p¨²blic ¨¦s total. ¡°Absorbim l¡¯energia dels espectadors. Ens tenim a tocar. I si un arrenca a riure, ho hem de pair com sigui... Per¨° tot plegat ¨¦s bo, calibrar l¡¯experi¨¨ncia del p¨²blic en el mateix moment¡±.

L¡¯any passat la FlyHard va superar un darrer obstacle. Jordi Casanovas, el gran impulsor de la companyia i de la productora, va plegar. ¡°Vam tenir desavinences personals¡±, reconeix la Clara, paisana del director (de Vilafranca). La maquin¨¤ria, per¨°, ja estava prou greixada i anava tota sola. ¡°De fet, sempre vam treballar junts, en equip i compartint la mateixa mirada sobre el teatre¡±. La marxa de Casanovas, embrancat en interessants projectes individuals arreu, no ha influ?t en les aspiracions de la FlyHard.

¡°Amb les subvencions funcionem igual, per¨° ara podem pagar millor la gent¡±, explica la Clara. ¡°Ara els quatre responsables de la sala podem dir que vivim d¡¯aix¨° i ens toca fer sostenible el projecte. Per a aix¨°, volem donar m¨¤xima vida a les obres¡±. Tortugues, que ha deixat una bona llista d¡¯espera, tornar¨¤ a l¡¯abril; al febrer reposen New Order, amb la incorporaci¨® de Gemma Bri¨®, autora i actriu de la multipremiada Llibert, i del 17 al 22 de mar? es representar¨¤ el cicle de concerts A tocar, amb noms com l¡¯actriu (i m¨²sica) Anna Moliner, Pau Vallv¨¦ i ?lex Tor¨ªo (autor de la m¨²sica de Tortugues). La propera estrena, que arribar¨¤ al juny, ser¨¤ Mata el teu alumne, de Carles Mallol, premi Born 2014.