La Negra, cada cop m¨¦s catalana

La concessi¨® del guard¨® obre aquest dijous, en una gran festa, els actes de?BCNegra 2015. ?s una bona noticia per als lectors i per als escriptors en catal¨¤. La Negra, de La Magrana, recupera el desaparegut premi Crims de Tinta i dedica la col¡¤lecci¨® als autors en catal¨¤.

El premi va ser creat el 2008 per la Conselleria d¡¯Interior, amb motiu del 25¨¨ aniversari del desplegament del Mossos d¡¯Esquadra i inspirat en el que feia la Gendarmeria francesa a obra publicada. El llavors conseller, Joan Saura, ¨¦s un apassionat de la novel¡¤la negra. Com diu el llibreter Paco Camarasa, membre del jurat del premi, ¡°eren bons temps, quan tots ¨¦rem rics¡±. El Crims de Tinta va n¨¦ixer amb una dotaci¨® de 25.000 euros. Tot un luxe. El guanyador era publicat a la col.lecci¨® La Negra, de l'editorial La Magrana.

Els consellers Puig i Espadaler el van mantenir, per¨° les retallades i tot plegat van fer que el pressupost s'an¨¦s reduint i redu?nt, fins que el 2013 ja no es va convocar. El darrer autor que el va guanyar va ser Andreu Mart¨ªn amb l¡¯espl¨¨ndida Societat negra, sobre la m¨¤fia xinesa a Barcelona.

La Magrana el recupera ara en solitari, perqu¨¨, segons el seu editor, Jordi Rourera, ¡°era una pena que es perd¨¦s¡± un dels pocs dedicats a la novel¡¤la negra en catal¨¤. L¡¯editorial ha decidit tamb¨¦ fer una aposta pels autors en catal¨¤ i donar un nou disseny a La Negra. ¡°Ara ens centrarem en els catalans. Esperem que una col¡¤lecci¨® com aquesta, lligada a una editorial hist¨°rica, La Magrana, amb un grup com RBA al darrere, i amb el premi Crims de Tinta, afavoreixi la normalitzaci¨® i la visibilitzaci¨® del g¨¨nere en la nostra literatura¡±, diu Rourera, que est¨¤ conven?ut que cada cop hi ha escriptors catalans negres?m¨¦s bons i interessants.

L¡¯any passat ja van publicar a La Negra La noia d¡¯Aberdeen, de Quim Aranda, i La casa de les papallones, de Teresa Solana, guanyadora de la tecercera edici¨® del Crims de Tinta amb Negres Tempestes.

La Negra va estrenar, al setembre, el nou disseny --una franja negra a la part superior de la coberta i molt m¨¦s lliure i acolorida la resta-- amb la reedici¨® de La mala dona, amb qu¨¨ Marc Pastor va obtenir el primer Crims de Tinta, i amb Her¨¨ncies col¡¤laterals, de Llort. Aquest m¨¦s s¡¯ha publicat L¡¯home que comptava diners, de Jordi Boixad¨®s, una novel¡¤la molt oportuna?sobre els embolics d¡¯un home que portava diners a Andorra.

Al mar? sortir¨¤ el premi Crims de Tinta; al maig, La cinquena lluna, debut de David Mar¨ªn, i a la tardor, la propera novel¡¤la d¡¯Andreu Mart¨ªn. La col¡¤lecci¨® publicar¨¤ sis llibres a l¡¯any.

La Magrana va ser creada el 1975 per Carles-Jordi Guardiola i altres socis i els primers llibres van apar¨¨ixer abans del Sant Jordi del 1976. En el seu cat¨¤leg hi havia autors com Jes¨²s Moncada. El 2000 l¡¯editorial va ser comprada pel grup RBA. La col¡¤lecci¨® La Negra ha viscut dues etapes. La primera, entre 1986 i 1998 i amb 62 t¨ªtols editats, inclo?a autors catalans, alguns cl¨¤ssics i contemporanis estrangers europeus.

La segona, l'actual, va comen?ar el 2009 i ha publicat fins ara 45 t¨ªtols (cl¨¤ssics, contemporanis estrangers i catalans), ¡°sempre entenent el g¨¨nere en un sentit ampli: polic¨ªaca, negra, thriller...¡±, segons Rourera. Alguns t¨ªtols s¨®n traduccions al catal¨¤ dels que publica la Serie Negra de RBA, que, per cert, t¨¦ un dels premis m¨¦s ben dotats del g¨¨nere negre, 125.000 euros, l'Internacional de Novel¡¤la Negra RBA.

La catalanitat de La Negra tindr¨¤ algunes excepcions. Per exemple, Deu negrets, ja a les llibreries, un dels llibres m¨¦s venuts d¡¯Agatha Christie, o Dark places, de la nord-americana Gillian Flynn, que va ser tradu?da al castell¨¤ amb el t¨ªtol de La llamada del Kill Club. Les dues, amb un disseny diferent del dels autors catalans.