El carnaval de les tenebres

El senyor i la senyora Am¨¨rica, aquell concepte de Billy Wilder exposat a la insigne El gran carnaval?(1951), amb el qual es batejava la massa que s'alimenta de carronya social a trav¨¦s dels mitjans de comunicaci¨®, han parit un nou fill: un ning¨² disposat a tot, producte dels temps d'Internet com a curs de formaci¨® vital, com a mercader de l'autoajuda, un r¨¨ptil de la nit, un treballador per compte propi que es menjaria la seva mare per tal de vendre un reportatge de 200 d¨°lars. Nightcrawler, estimulant pel¡¤l¨ªcula de debut del fins ara guionista Dan Gilroy, germ¨¤ petit de Tony, director de Michael Clayton, ¨¦s un viatge a la fi de la nit comandat per un soci¨°pata del segle XXI que potser no sigui m¨¦s que un venedor de regenerador capil¡¤lar del XIX, el fill bastard del periodisme ciutad¨¤ ent¨¨s com a curs en l¨ªnia de lampisteria casolana, ¡°un miserable, llegany¨®s, pu?¨®s, encarcarat, que ha acabat aqu¨ª perseguit per la gana¡±, que diria C¨¦line.

Gilroy, guionista i director, ha creat un personatge apassionant a qui Jake Gyllenhaal posa rostre dement, moviments perillosament suaus i una cad¨¨ncia en els di¨¤legs que, literal, aterreixen. Com al Taxi driver de Martin Scorsese, Paul Schrader i Robert De Niro, pel¡¤l¨ªcula amb la qual Nightcrawler t¨¦ variats paral¡¤lelismes, potser massa, ¨¦s una criatura solit¨¤ria que nom¨¦s vol treballar, ¡°on sigui i a l'hora que sigui¡±. Gilroy ha intentat crear la xarxa de les not¨ªcies de successos als canals de televisi¨® locals i, amb la sensacional ajuda de Robert Elswit, director de fotografia habitual de Paul Thomas Anderson, gaireb¨¦ ho aconsegueix.

Gaireb¨¦, perqu¨¨ la fascinant atmosfera, l'inquietant personatge, l'escrupol¨®s manteniment del punt de vista i els ins¨°lits tocs de com¨¨dia negra, als quals tamb¨¦ s'agafava la pel¡¤l¨ªcula de Sidney Lumet, no van acompanyats de la irresistible complexitat d'aquell gui¨® de Paddy Chayefsky en el tractament del comprador de la not¨ªcia, no nom¨¦s la massa, que tamb¨¦, sin¨® sobretot el c¨¤rrec period¨ªstic disposat a donar escombraries i sang, fins i tot a costa de qualsevol rigor. I aqu¨ª el personatge de Rene Russo queda dibuixat, sense m¨¦s, per la por a perdre la feina m¨¦s que no pas per les ¨¤nsies de gl¨°ria, la qual cosa, fins i tot sent signe dels temps, queda una mica superficial.

A?Taxi driver hi havia un discurs post-Vietnam i una aguda reflexi¨® sobre la societat com a ens; aqu¨ª hi ha un fant¨¤stic personatge que transcendeix en menor mesura. Aix¨° s¨ª, la transcend¨¨ncia de les pel¡¤l¨ªcules amb les quals el cr¨ªtic es veu obligat a comparar Nightcrawler, candidata a l'Oscar al millor gui¨® original, ja d¨®na una idea de la import¨¤ncia de la proposta de Gilroy, molt ben cuidada des del primer instant, amb aquest vampir de la nit que xucla la sang a la societat perqu¨¨ la societat potser l'ha obligat a alimentar-se'n, fins al molt simb¨°lic ¨²ltim pla, amb els cr¨¨dits, presidit per una lluna plena que il¡¤lumina la sortida nocturna dels licantrops com ell.