Jaime Gil de Biedma, can?¨® d¡¯aniversari

25 anys, ja? S¨ª, aquesta ¨¦s la xifra: 8 de gener del 1990. Vaig m¨¦s enrere, perqu¨¨ per a mi la hist¨°ria comen?a abans. El 1975 em cau a les mans la primera edici¨® de Las personas del verbo, de Jaime Gil de Biedma. La portada en dominant granat, el tacte gaireb¨¦ vellutat en el meu record, la lleugeresa. Un llibre breu, i no obstant aix¨° aqu¨ª estava tot el que la meva adolesc¨¨ncia necessitava. Pujo a un autob¨²s amb la mirada enfonsada a les seves p¨¤gines. Comen?o a llegir i es difumina tot el que hi ha al voltant, la pluja esborrallant el paisatge gris, fosqueja. Rellueix aquella alegria de viure, aquella especial disposici¨® de l'esperit per ensumar la vida en una olor de cuina i cuir de sabates; aquell do per atrapar al vol la visi¨® d'una cria sota la tempesta, al?ant unes sabates vermelles, ¡°flamantes como un p¨¢jaro ex¨®tico¡± en una cantonada de l'any dolent; aquella fabulosa resoluci¨® de ser feli? ¡°por encima de todo / contra todo / y contra m¨ª de nuevo¡±, malgrat el dolor del cor. Al?o la vista, l'autob¨²s ¨¦s buit; absorbit en la lectura m'he passat la meva parada i totes i s¨®c, literalment, als afores, per¨° ara tinc un guia. Feia temps que no em passava amb un llibre el que acabava de passar-me amb Las personas del verbo. Feia molt temps que no em trobava amb una veu semblant. Com va escriure el seu confrare Gabriel Ferrater parlant de Josep Carner: ¡°Paraules que duren mentre varien els dies i se'ns muden els sentits, ofertes perqu¨¨ les entenguem de nou: com una p¨¤tria¡±.

La seva manera de sentir i de viure va significar molt per als de la meva generaci¨®. ¡®Las personas del verbo¡¯ va descobrir un autor amb una veu ¨²nica

Segona trobada: 1980. Visito el poeta al seu lux¨®s apartament del carrer P¨¦rez Cabrero, entre el Tur¨® Park i l'esgl¨¦sia circular de San Gregorio Taumaturgo. Hauria preferit que em reb¨¦s al soterrani negre, ¡°m¨¦s negre que la seva reputaci¨®¡±, en el 518-520 del carrer Muntaner, per¨° aquesta illa est¨¤ coberta pel mar dels seixanta. Vaig a fer-li una entrevista per a la revista Diagonal. El poeta acaba de publicar El pie de la letra, una recopilaci¨® dels seus assajos: brillant¨ªssims, assenyats, essencialment divertits, cortesos. Al mig hi ha hagut un altre llibre, del 1974 i que vaig llegir m¨¦s tard, Diario del artista seriamente enfermo, a Palabra Menor (Lumen), que em va deixar mut d'enveja. Jaime Gil tenia vint-i-sis anys quan el va escriure, i em semblava incre?ble que alg¨² tan jove pogu¨¦s ser tan intel¡¤ligent i tan culte. Em vaig desesperar, perqu¨¨ em faltaven pocs anys per tenir la seva edat de llavors. Molt poc temps, vaig calcular, per arribar a pensar i escriure coses semblants.

El fonamental d'aquella tarda ¨¦s que vaig entrar a les quatre i vaig sortir a les vuit. La generositat d'aquelles hores. I, vaig creure percebre una sensaci¨® de solitud, de no voler estar sol, de t¨¦mer l'arribada de la nit, de voler seguir parlant, amb mi o amb qualsevol altre. Li vaig preguntar molt i em va explicar molt, amb precisi¨®, com si dict¨¦s, amb una gr¨¤cia expressiva fascinant. No recordo els assumptes de la conversa per¨° s¨ª el seu vol i el seu to. I, sobretot, que va ser una conversa, no una entrevista. Li va regalar una conversa a aquell jovenet emmudit, el va tractar com si fos un amic, alg¨² de la seva edat. Conversava ¡°art¨ªsticament¡±, cert, amb ¡°intencions est¨¨tiques, creant efectes, per divertir-me i divertir els altres¡±. Aix¨° ¨¦s el que queda, aix¨° ¨¦s el que va importar i continua important.

No li vaig dir tot el que havia suposat per a nosaltres, per a mi i per als de la meva generaci¨®, la seva poesia i la seva manera de sentir i de viure. Avui l'hi diria; llavors m'era molt dif¨ªcil. Si no recordo malament, aquella conversa mai es va arribar a publicar. Jo no la recordo publicada. Probablement seria llargu¨ªssima. No he tornat a rellegir-la perqu¨¨ la vaig perdre.

Vaig recordar la imatge del noble arru?nat entre les ru?nes de la seva intel¡¤lig¨¨ncia. Volia ser feli? ¡°por encima de todo / contra todo / y contra m¨ª de nuevo¡±

1990: la nit de la seva mort. Est¨¤vem jugant a p¨°quer quan va sonar el tel¨¨fon amb la not¨ªcia. Recordo molta gent a casa. Hav¨ªem anat a veure una funci¨® i despr¨¦s van venir tots a escoltar discos, a jugar i a prendre unes copes. Recordo que hi havia Sagarra, Oll¨¦, Anguera. Sagarra em va dir en arribar: est¨¤ molt malament. No s¨¦ si va ser ell o Mars¨¦ qui em va explicar despr¨¦s els ¨²ltims dies, potser un any, a la casa dels Mars¨¦, a Calafell. Jaime Gil ja caminava amb el cap perdut per la medicaci¨®, per¨° de vegades hi havia sobtades r¨¤fegues de record. Com aquell dia de primavera. La Joaquina, la dona de Mars¨¦, estava preparant el menjar, amb la r¨¤dio posada. Va comen?ar a sonar una can?¨® de la Piquer. Ojos verdes, diria. I Jaime Gil, al jard¨ª, va al?ar el cap, va al?ar el dit, va atrapar o va creure atrapar el llampec, el seu dit, imagino, com un parallamps. Aix¨ª em ve a la mem¨°ria. La Joaquina plorant, i a mi em venien les ll¨¤grimes als ulls imaginant l'escena, la can?¨® com l'herald d'una vida anterior, la imatge del noble arru?nat entre les ru?nes de la seva intel¡¤lig¨¨ncia. Quina profecia tan atro?.

Jo estava a l'ABC en aquella ¨¨poca. Diria que van trucar cap a mitjanit. Vaig abandonar la partida (el p¨°quer mai ha estat el meu fort) i em vaig plantar al diari per escriure sobre Jaime Gil.

Estava trist i al mateix temps m'agradava l'enc¨¤rrec, creuar la ciutat per parlar del poeta recentment mort. I em feia il¡¤lusi¨® que m'ho haguessin encarregat a mi. Al taxi pensava en la primera vegada que el vaig veure, amb abric i barret, un fosquejar d'hivern, sortint de la Compa?¨ªa de Tabacos de Filipinas. Estava parat a les Rambles, mirant cap al rei mag que semblava que tremolava a la forn¨ªcula dels magatzems Sepu. Crec que al Retrato de l'artista hi ha una entrada en la qual es pregunta a qu¨¨ es devia dedicar aquell home petit i gelat la resta de l'any. Una altra trobada a les Rambles. Trobada des de la m¨¦s respectuosa dist¨¤ncia: llavors no el coneixia, no m'hauria atrevit a abordar-lo. Parat tamb¨¦ davant d'un quiosc, desplegant Le Monde Diplomatique. Semblava radiant aquell dia i jo vaig pensar en Frederic de Lloberola, el protagonista de Vida privada, aquell home ¡°d'edat indefinida, amb l'est¨®mac ple de whisky i el cor ple de roses vermelles¡±. M¨¦s imatges: la foto amb els gossos, els cadellets que grimpen pel seu cos, est¨¨s en una hamaca al jard¨ª, a La Nava de la Asunci¨®n. Un rostre d'absoluta felicitat. Aix¨° va ser, va haver de ser, l'¨²ltim estiu de la seva joventut, com va escriure. I el record d'aquella periodista que va cometre la indelicadesa de preguntar-li, quan ja estava molt malalt, sobre la mort. La resposta s¨¤via, educada, ja gaireb¨¦ des de l'altre costat: ¡°No faci preguntes ocioses. Consulti's a si mateixa i tindr¨¤ les respostes¡±. Tot aix¨° tornava en aquell taxi.

Vaig escriure l'article d'una tirada, sense aixecar el cap del teclat, com quan vaig llegir per primera vegada Las personas del verbo: un intent de devoluci¨® maldestre. Vaig sentir una veu que deia: ¡°Va, que cal anar tancant¡±. Despr¨¦s vaig tornar a casa. Seguia la partida. Portava a la m¨¤ la doble p¨¤gina, recentment muntada, encara calenta, una prova impresa per a mi. I per a ells. Vaig tornar a sentir-me trist i content. Com ara.