Prohibit parlar de sants i m¨¤rtirs?

El meu any nou va comen?ar amb una generosa invitaci¨® per parlar de sants i m¨¤rtirs llatinoamericans a la Casa Am¨¨rica de Catalunya i a la parr¨°quia barcelonina de Sant Medir: monsenyor Romero, arquebisbe de San Salvador (El Salvador), assassinat el 1980, proper a la canonitzaci¨® pel Vatic¨¤ i ja canonitzat pel poble, i Ignacio Ellacur¨ªa, te¨°leg i fil¨°sof assassinat pel sanguinari batall¨® Atlacatl de l'ex¨¨rcit salvadorenc el 1989. Santedat i martiri: temes molt cristians, teol¨°gics i en sintonia amb el context: en un districte anomenat Sants, en un lloc religi¨®s amb nom de sant, Sant Medir, i sota la imatge del m¨¤rtir Jes¨²s de Natzaret. No obstant aix¨°, davant la sorpresa de tothom, l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Llu¨ªs Mart¨ªnez Sistach, va ordenar ¡°taxativament¡±, afirma el rector Enric Subir¨¤, prohibir la confer¨¨ncia.

Al final, va acabar celebrant-se en un local d'Esquerra Republicana, sota l'emblema del partit independentista i amb la participaci¨® d'un p¨²blic nombr¨®s, convocat per la figura d'Ellacur¨ªa, que dies abans del seu assassinat va rebre a Barcelona el Premi Alfons Carles Com¨ªn, concedit a la UCA, i potser tamb¨¦ pel reclam de la prohibici¨® episcopal.

Prohibir que un te¨°leg parli de sants i m¨¤rtirs en un espai cat¨°lic, no resulta contradictori? En aquest cas sembla que no. No ¨¦s que a l'arquebisbe de Barcelona no li agrad¨¦s que es parl¨¦s de sants i de m¨¤rtirs, sin¨® d'aquests sants i m¨¤rtirs, Romero i Ellacur¨ªa, assassinats per haver optat pels exclosos, haver condemnat la repressi¨® militar de l'ex¨¨rcit salvadorenc contra el poble, haver denunciat l'acumulaci¨® de la riquesa en molt poques fam¨ªlies i haver defensat la pau i la just¨ªcia per la via de la negociaci¨®. Per aix¨° els van matar, no per haver recitat el credo de Nicea! ¡°No conec ning¨²¡±, deia Albert Camus, ¡°que hagi donat la seva vida per defensar l'argument ontol¨°gic de sant Anselm¡±. Jo tampoc.

Per Sistach, aquests sants i m¨¤rtirs potser siguin inc¨°modes, perqu¨¨ avui criticarien la seva manera autorit¨¤ria de governar l'Esgl¨¦sia de Barcelona, el seu allunyament del poble i la seva submissi¨®, en aquest cas almenys, a l'organitzaci¨® Germinans germinabit, que li va exigir la prohibici¨® de la confer¨¨ncia. ?s possible que a ell li agradin m¨¦s els sants d'upa, conforme a la seva condici¨® de pr¨ªncep de l'Esgl¨¦sia com a cardenal que ¨¦s.

Potser li hauria resultat menys inc¨°mode que jo hagu¨¦s parlat de pol¨ªtica catalana

Potser li hauria resultat menys inc¨°mode que jo hagu¨¦s parlat de pol¨ªtica catalana. Per¨° no era aix¨° el que m'havien demanat. Normal! Un castell¨¤ vell ¡ªs¨®c de Pal¨¨ncia¡ª parlant de pol¨ªtica catalana sense ser expert en la mat¨¨ria resultaria, com a m¨ªnim, pintoresc. Aix¨° ho deixo al cardenal que, com a bon eclesi¨¤stic en exercici, pot fer-ho amb m¨¦s compet¨¨ncia.

Succeeix, a m¨¦s, que a qui va prohibir la confer¨¨ncia sobre Ellacur¨ªa va ser al director de la c¨¤tedra de Teologia i Ci¨¨ncies de les Religions de la Universitat Carlos III de Madrid, editor i coautor de tres llibres sobre Ignacio Ellacur¨ªa, l'¨²ltim Ignacio Ellacur¨ªa. Utop¨ªa y teor¨ªa cr¨ªtica, editat juntament amb Luis Alvarenga, en la qual col¡¤laboren professors de la Universitat Centroamericana (UCA), d'on va ser-ne rector, i d'altres universitats. ?s incompatible per a l'arquebisbe de Barcelona la feina pastoral amb el saber universitari? Un professor universitari no pot parlar en un espai sagrat? Torna a declarar renyides l'Acad¨¨mia i l'Esgl¨¦sia, com va fer el te¨°leg Tertuli¨¤ (160 a.C.-220 a.C.)?

Segons el meu parer, amb la prohibici¨®, l'arquebisbe ha com¨¨s almenys quatre ¡°agressions¡±, no cruentes certament, per¨° no per aix¨° menys greus: contra Ignacio Ellacur¨ªa, prestigi¨®s universitari i intel¡¤lectual reconegut internacionalment, que a m¨¦s va ser assassinat per defensar la democr¨¤cia, la just¨ªcia i la llibertat a El Salvador; contra la Universitat Carlos III en vetar-me com a professor; contra la c¨¤tedra de Teologia i de les Religions que porta el nom d'Ignacio Ellacur¨ªa, i, potser la m¨¦s important, contra la llibertat d'expressi¨®.

Segons les meves informacions, Sistach ¨¦s un dels homes de confian?a del papa Francesc per dur a terme la reforma de l'Esgl¨¦sia a Espanya. Per¨° mal servei fa a aquesta causa amb actituds repressives de la llibertat d'expressi¨® i del pluralisme religi¨®s com aquesta. Ara entenc una mica m¨¦s b¨¦ la seva actitud ancorada en el model eclesi¨¤stic de Joan Pau II i Benet XVI. La reforma de l'Esgl¨¦sia de Francesc no ha passat els Pirineus.

Acabo de rebre un WhatsApp que diu: ¡°Juanjo, el bisbe no et vol, per¨° els catalans tu saps que s¨ª. Una abra?ada¡±. Em quedo amb aquest missatge.

Juan Jos¨¦ Tamayo ¨¦s director de la c¨¤tedra de Teologia i Ci¨¨ncies de les Religions Ignacio Ellacur¨ªa de la Universitat Carlos III de Madrid i editor, amb Luis Alvarenga, d'Ignacio Ellacur¨ªa. Utop¨ªa y teor¨ªa cr¨ªtica (Tirant lo Blanch, 2014)