Lluny de les vel¡¤le?tats dels setanta

Potser convindria examinar amb una atenci¨® nova qu¨¨ va ser, i com va ser, la literatura feta per la generaci¨® dels setanta, perqu¨¨ segurament la dist¨¤ncia oferiria la possibilitat de calibrar amb m¨¦s mesura i perspectiva l¡¯abast de la seva ambici¨® i actitud creativa. Es podria constatar que no tothom es va rendir i va acceptar les petites comoditats de l¡¯administraci¨® i del poder, que no sempre eren defectuosos els seus plantejaments literaris, que potser s¡¯ha insistit massa en la poca efic¨¤cia d¡¯una llengua i un estil llastats per la tria d¡¯unes solucions poc escaients, i tamb¨¦ es podria descobrir que existeixen uns tresors ocults per rellegir amb calma: no fa gaire, Vicen? Pag¨¨s reivindicava les virtuts de Ventada de morts, de Josep Albanell, i Juli¨¤ Guillamon rebia amb elogis els ¨²ltims llibres de Guillem Frontera.

Ara, el mallorqu¨ª Lloren? Capell¨¤ (Montu?ri, 1946) publica una novel¡¤la d¡¯enorme maduresa narrativa, El carro de Selene, lluny de les vel¡¤le?tats generacionals, quan imperava l¡¯obligaci¨® d¡¯incorporar els g¨¨neres polic¨ªac, er¨°tic i gastron¨°mic a la literatura catalana, i molt a la vora del realisme s¨°rdid i el tremendisme l¨ªric de les seves primeres obres, d¡¯El pallasso espanyat o d¡¯Una cinta de dol al capell: a El carro de Selene, Capell¨¤ torna a demostrar que ¨¦s un narrador d¡¯instint segur, que transforma el punt de partida realista en un clima on¨ªric i que, a pesar d¡¯instal¡¤lar-se en l¡¯hiperb¨°lic o l¡¯absurd, no perd mai el contacte amb el quotidi¨¤.

A El carro de Selene, Capell¨¤ narra els diferents avatars ¡ªi les infinites guerres¡ª que ha de superar el protagonista, Joan Castro, abans d¡¯esdevenir el que probablement ha sigut sempre, un exiliat, com si fos la viva representaci¨® dels versos de Josep Palau i Fabre que encap?alen la primera part de la novel¡¤la: ¡°¡ªDe quin pa¨ªs veniu? On aneu?/ ¡ªS¨®c d¡¯aqu¨ª. S¨®c estranger¡±. Durant els 15 primers anys de la seva vida, al tur¨® del Puigbosc¨¤, el protagonista ¨¦s Joanet, el germ¨¤ de Selene, uns anys m¨¦s gran que ell, ¡°el cord¨® umbilical que m¡¯integrava en el m¨®n¡±, i que es trenca amb l¡¯esclat de la Guerra Civil. Aleshores, a Barcelona i al front d¡¯Arag¨®, el protagonista ja ¨¦s Castro; quan deixa el camp d¡¯Argelers i passa a formar part de la Resist¨¨ncia contra el nazisme, es converteix en el Catal¨¤; al Par¨ªs alliberat ¨¦s l¡¯amant de madame Claude, i a la Indoxina, allistat a la Legi¨® Estrangera, ¡°quan ens rosega el neguit d¡¯haver pres decisions equivocades¡±, ¨¦s nom¨¦s el soldat. A Austr¨¤lia busca la pau com a granger, per¨° ¨¦s una aspiraci¨® in¨²til, perqu¨¨, a pesar de no ignorar que no hi ha paradisos perduts, sin¨® imaginats, a pesar de saber que Selene ha mort, s¡¯enyora i torna al tur¨® del Puigbosc¨¤ per esdevenir el que aleshores ja ¨¦s conscient d¡¯haver sigut sempre: un exiliat tant d¡¯ell mateix com de la seva terra natal, un exiliat de tot i de tothom, excepte de la seva mem¨°ria i del dolor de la hist¨°ria de la seva aventura vital.

Com si hagu¨¦s calculat escollir amb molt d¡¯encert el que no vol fer, Capell¨¤ renuncia a posar un ordre cronol¨°gic a les experi¨¨ncies viscudes pel protagonista, i segueix un m¨¨tode acumulatiu, per¨° la distribuci¨® de la mat¨¨ria narrativa no ¨¦s mai atzarosa, sin¨® que cada pe?a se situa al lloc que li correspon perqu¨¨ el lector les vagi unint d¡¯una en una fins a lligar, espl¨¨ndid, el resultat final. I el dibuix que en surt no ¨¦s nom¨¦s la hist¨°ria d¡¯un dest¨ª singular: ¨¦s tamb¨¦ ¡ªi en aquesta ocasi¨® s¨ª que cal usar el terme¡ª una hist¨°ria coral marcada per la viv¨¨ncia de les m¨²ltiples guerres que travessen la novel¡¤la.

Les vicissituds dels personatges secundaris, com si fossin uns fun¨¤mbuls en una perillosa corda fluixa que va des de les seves il¡¤lusions privades fins als desastres b¨¨l¡¤lics, van fluint naturalment en el curs de la narraci¨®; el protagonista esdev¨¦ el centre de gravitaci¨® d¡¯un carrusel fantasmag¨°ric de personatges de tota mena ¡ªdes de Selene i el metge Arnau i el rector Balcells i Frau Tost, fins al tenor Lloberini o el torero Ledesma¡ª, i Capell¨¤ s¡¯encarrega de la direcci¨® de tot l¡¯espectacle a trav¨¦s d¡¯un savi sistema combinatori de motius que apareixen i reapareixen per acabar, a la fi, entrella?ant-se en una novel¡¤la escrita i constru?da amb una auda? capacitat verbal i imaginativa.