Cinc veritats sobre la ¡°mala sort¡± de tenir c¨¤ncer

Tenir?c¨¤ncer ¨¦s una q¨¹esti¨® de mala sort? La resposta curta ¨¦s que s¨ª. La llarga ¨¦s tamb¨¦ que s¨ª, encara que potser ¨¦s millor anomenar-ho atzar i ¨¦s important entendre que qualsevol persona pot for?ar la seva bona sort.

L'1 de gener passat es va publicar el que ser¨¤ un dels estudis m¨¦s pol¨¨mics de l'any per mantenir que dos ter?os del risc de c¨¤ncer entre teixits s'explica per la ¡°mala sort¡±. Va originar una forta pol¨¨mica i es va culpar els mitjans d'haver explicat malament els resultats de l'estudi. Encara m¨¦s, l'estudi podia enviar al p¨²blic un missatge equivocat: t¨¦ sentit deixar de fumar o portar una vida sana si al final tot dep¨¨n de la sort? Fins i tot l'ONU va desmentir les conclusions del treball i en va q¨¹estior els m¨¨todes. Per¨°, hi havia part de veritat, t¨¦ la sort un paper en l'aparici¨® d'un tumor?

Sort o atzar

El 2004, l'any abans de la seva mort, el fisi¨°leg brit¨¤nic Richard Doll va escriure: ¡°Que un subjecte exposat [a agents cancer¨ªgens] desenvolupi o no c¨¤ncer ¨¦s en gran mesura una q¨¹esti¨® de sort¡±, tal com recordava David Spiegelhalter. De tots els experts en el tema, Doll era un dels menys sospitosos de menysprear les causes mediambientals del c¨¤ncer, ja que va ser un dels primers que va descobrir i va alertar que el tabac provoca c¨¤ncer de pulm¨®. Amb el seu descobriment probablement va salvar milions de vides i els seus estudis van consolidar les bases de l'epidemiologia moderna.

Igual que Doll, els autors del nou estudi tampoc s¨®n uns aventurers. Un dels dos signants ¨¦s Bert Vogelstein, un gegant de la investigaci¨® en c¨¤ncer i descobridor del paper dels gens supresors tumorals que, en mutar, contribueixen a desencadenar la malaltia. En el seu estudi, la mala sort va lligada al nombre de divisions cel¡¤lulars que hi ha en els ossos, la pell i altres teixits del cos, un proc¨¦s essencial per a la salut, per¨° que comporta cert risc que es produeixin errades en la c¨°pia de l'ADN. Com m¨¦s divisions hi ha, m¨¦s gran ¨¦s la possibilitat que s'acumulin errors que provoquen c¨¤ncer. Que hi hagi una mutaci¨® nociva ¨¦s una q¨¹esti¨® d'atzar.

El nostre estudi emfatitza que ¨¦s probable que hi hagi m¨¦s tumors en el futur atribu?bles al fet que l'envelliment augmenta el nombre de divisions cel¡¤lulars¡±

Casos i risc

Els?resultats de l'estudi es desprenen de l'an¨¤lisi estad¨ªstica del nombre de divisions cel¡¤lulars en 31 teixits durant una vida mitjana calculada sobre la base de dades demogr¨¤fiques dels EUA. En qualsevol cas, aix¨° no vol dir que dos ter?os de tots els casos de c¨¤ncer siguin causats per la mala sort.

Representativitat

Dues setmanes despr¨¦s de la publicaci¨® de l'estudi, el bra? especialitzat en c¨¤ncer de l'ONU el va criticar durament en un comunicat. El treball ¡°contradiu moltes evid¨¨ncies epidemiol¨°giques¡± i t¨¦ importants limitacions i biaixos, va dir l'IARC, poc inclinat a sortir al pas d'estudis concrets.

Una de les seves cr¨ªtiques era que s'havien estudiat tipus de tumors molt poc comuns, com l'osteosarcoma o el meduloblastoma, per¨° no els de mama o pr¨°stata, dos dels m¨¦s freq¨¹ents a tot el m¨®n. Afegia que, encara que el risc associat a l'atzar ¨¦s ben conegut, en els c¨¤ncers m¨¦s comuns ¨¦s el factor mediambiental el que juga un paper m¨¦s important . ¡°Concloure que la mala sort ¨¦s la principal causa de c¨¤ncer seria engany¨®s i podria frenar els esfor?os que s'estan fent per identificar les causes de la malaltia i prevenir-la¡±, segons Christopher Wild, director de l'IARC.

¡°Una altra manera de veure-ho¡±, han dit aquesta setmana Josep Germ¨¤, Esteve Fern¨¢ndez i Xavier Bosch, de l'Institut Catal¨¤ d'Oncologia, ¡°¨¦s concloure que encara existeix un gran nombre de tumors en els quals les causes encara no han estat completament aclarides¡±. ¡°Qui hagu¨¦s dit fa 20 anys que tots els c¨¤ncers de coll d'¨²ter i el 20% dels d'orofaringe tenien un virus inductor? Per qu¨¨ algun dels tumors associats a la "mala sort" segons aquests autors canvien d'incid¨¨ncia en poblacions que emigren de continent?¡±, q¨¹estionaven.

El cotxe del c¨¤ncer

Vogelstein i el bioestad¨ªstic Christian Tomasetti, coautor de l'estudi, tots dos de la universitat Johns Hopkins, van intentar aclarir els resultats del seu estudi amb una analogia. ¡°Tenir c¨¤ncer pot comparar-se a tenir un accident de tr¨¤nsit¡±, van dir. L'estat del cotxe seria comparable als defectes gen¨¨tics hereditaris. L'estat de la carretera serien els factors ambientals i la longitud del trajecte, el factor ¡°mala sort¡± a causa de la divisi¨® cel¡¤lular. Com m¨¦s llarg sigui el trajecte, m¨¦s possibilitats hi ha de tenir un accident i, al llarg de tota una vida de trajectes, el factor mala sort juga un paper cada vegada m¨¦s gran, concretament dos ter?os de tot el risc. Com qualsevol altra estad¨ªstica, el valor ¨¦s in¨²til per explicar un accident concret, en el qual el pes dels tres factors seran diferents. Les estimacions de tots dos autors tampoc es poden generalitzar a tots els accidents coneguts, ja que per fer-ho, caldria tenir dades m¨¨diques, gen¨¨tiques i d'estil de vida de tots els habitants del planeta. L'¨²nica cosa que feia el treball ¨¦s estimar quantitativament un risc ben conegut i acceptat entre els cient¨ªfics, encara que no sempre divulgat potser per cert paternalisme.

¡°Sabem que la idea que un dels causants principals del c¨¤ncer ¨¦s un factor incontrolable per a qualsevol persona pot ser inquietant¡±, van recon¨¨ixer els autors. Per¨° tamb¨¦ deien haver rebut el suport de moltes fam¨ªlies que els confessaven el seu alleujament per haver ent¨¨s que no van tenir la culpa de la mort d'un ser estimat i que no hi havia res que poguessin haver fet per evitar-ho. ¡°El nostre estudi emfatitza que ¨¦s probable que hi hagi m¨¦s tumors en el futur simplement atribu?bles al fet que l'envelliment augmenta el nombre de divisions cel¡¤lulars¡±, afegien.

Dades

Les dades mostren que totes dues parts tenen part de ra¨®. D'una banda, al voltant d'un 40% de tots els tumors s¨®n previsibles. Hi ha casos extrems en els quals un pot for?ar f¨¤cilment la seva bona sort, per exemple, deixant de fumar, ja que el 90% dels c¨¤ncers de pulm¨® els causa el tabac. D'altra banda, tal com apuntaven els autors del pol¨¨mic estudi, la mortalitat per c¨¤ncer a tot el m¨®n segueix en augment i haur¨¤ crescut un 45% el 2030, a causa en bona mesura de l'envelliment de la poblaci¨®, segons reconeix la mateixa ONU. Tornant a la met¨¤fora, cada vegada m¨¦s gent far¨¤ trajectes m¨¦s llargs, per la qual cosa hi haur¨¤ m¨¦s accidents.

Ara que la teoria que el c¨¤ncer comen?a quan s'acumulen unes quantes mutacions de risc ¨¦s la generalment acceptada, ¨¦s ¡°sorprenent¡± que menys del 20% de les persones que viuen exposades a un carcin¨°gen acabin desenvolupant c¨¤ncer, reflexionava Richard Doll en 2004. L'explicaci¨®, deia, estava en aquesta ¡°sort¡±. Mala, si totes aquestes mutacions o errates a l'ADN es produeixen a la mateixa c¨¨l¡¤lula, i bona, si no ¨¦s aix¨ª. Ja llavors intu?a que aquest missatge seria pol¨¨mic: ¡°Personalment crec que aix¨° t¨¦ sentit, per¨° aparentment, per a molta gent, no¡±.