Una perillosa social de 17 anys

La Mar¨ªa parla per tel¨¨fon des d'un poble d'Espanya. No vol donar cap m¨¦s dada sobre la seva persona. Amb 60 anys ¡ª¡°molt ben portats¡±, diu, coqueta¡ª, recorda molt b¨¦ l'episodi que va acabar amb una condemna de quatre mesos a la pres¨® per a dones d'Alc¨¢zar de San Juan (Ciudad Real). El motiu: ¡°?s una homosexual rebel a la seva fam¨ªlia¡±, va dir el jutge, que, en virtut de la llei de perillositat social del 1970 (que no es va derogar fins al 31 de gener del 1979, quatre anys despr¨¦s de morir el dictador Francisco Franco), la va condemnar el 1974 a una pena de ¡°reeducaci¨®¡±.

La Mar¨ªa recorda que el 1973, quan ella tenia 17 anys, va tenir una n¨°via. ¡°Ens f¨¨iem petons pel carrer i tot. Jo mai m'he tallat gens¡±, afirma. ¡°Tenia el luxe de fer el que em donava la gana. Tenia un bon nivell, a casa hi havia bitllets¡±, explica. Per¨° ella anava a contracorrent. ¡°Era l'¨²nica noia als bars de nois. Em deien que era de la mateixa cooperativa¡±, recorda rient. Aquell estil de vida li va suposar unes quantes batudes. ¡°La policia ja em coneixia. I, a sobre, era menor¡±.

Encara que la sent¨¨ncia que la va condemnar deia que ¨¦s ¡°dominant a l'hora de buscar persones del seu mateix sexe¡±, i que les ¡°persegueix i atreu¡±, Mar¨ªa riu i ho nega. ¡°Tinc el meu car¨¤cter, per¨° va ser ella qui em va tirar els tastos¡±. ¡°Ens estaven observant, ens seguien, fins que un dia la policia es va presentar a casa de la meva nena i a casa meva¡±. A la seva n¨°via no la van detenir, per¨° a ella, ¡°la rebel¡±, s¨ª. La seva fam¨ªlia es va mobilitzar. ¡°El meu oncle, que era advocat, em va dir que em castigarien el temps m¨ªnim¡±.

Per fi, el 1974, la van traslladar en un furg¨® a la pres¨® d'Alc¨¢zar de San Juan. ¡°Era per a noies nom¨¦s. La portaven una mena de mongetes, crec que eren de la Merc¨¨¡±, recorda.

En aquell trasllat era l'¨²nica condemnada per lesbiana. ¡°Les altres em deien: ¡®S¨ª, s¨ª, lesbiana, tu ets puta, com les altres¡±. ¡°N'hi havia una, pobreta, que estava embarassada. Va demanar als gu¨¤rdies que paressin en un bar, que tenia un desig i a la pres¨® no l'hi donarien¡±. Era una mena d'¨²ltim desig. ¡°El gu¨¤rdia li va dir: ¡®Si tu em fas un favor, jo et compro l'entrep¨¤ de pernil. Ella va baixar amb ell, i va tornar amb l'entrep¨¤¡±. ¡°Aix¨° em va deixar encara?m¨¦s traumatitzada¡±, recorda. Del temps que va estar tancada no en t¨¦ gaires queixes. ¡°Pass¨¤vem gaireb¨¦ tot el temps al pati i fent treballs manuals. La veritat ¨¦s que no em puc queixar de la gent que hi havia dins¡±. Per¨° quan en va sortir, encara va haver d'estar durant dos anys presentant-se una vegada per setmana a la comissaria. ¡°I la sent¨¨ncia em prohibia anar a bars on servissin alcohol durant aquell temps¡±.

Aquella experi¨¨ncia no la va arronsar. Malgrat la duresa de la seva situaci¨®, no va poder evitar fixar-se que la ¡°directora era maqu¨ªssima¡±, explica amb una mica de picardia. Per¨° aquella fortalesa no ha evitat que tingui algunes seq¨¹eles de tot all¨°. ¡°Vaig tenir una mania persecut¨°ria, que va ser molt forta durant gaireb¨¦ cinc anys. Encara avui miro molt cap enrere. Em va canviar el car¨¤cter, i vaig tenir una desconfian?a en les institucions que encara em dura¡±, relata. ¡°Sobrevisc gr¨¤cies que alg¨² em va dir: ¡®Ja que t'atreveixes a anar aix¨ª per la vida, sabr¨¤ defensar-te¡±.

Despr¨¦s d'all¨°, Mar¨ªa va viatjar, va muntar negocis. Ara viu en un poble amb la seva parella. Ella ha estat la primera lesbiana que ha estat indemnitzada per aquella repressi¨®, segons Antoni Ruiz, president de l'Associaci¨® d'Expresos Socials. ¡°No en sabem la quantitat¡±, diu Ruiz, per¨°, pel temps que va estar tancada, calcula que serien prop de 4.000 euros. L'associaci¨® t¨¦ registrades fins al juliol de l'any passat 183 peticions d'indemnitzaci¨®, de les quals han estat denegades 49 i resoltes positivament 116. La resta est¨¤ pendent. ¡°El temps passa, i cada vegada en quedem menys¡±, diu Ruiz, que est¨¤ segur que va haver-hi molts m¨¦s perseguits.

Mar¨ªa no vol parlar d'aquest tema. ¡°L'important ¨¦s el reconeixement. Per a mi i per a tots els que van caure. Va haver-hi molts su?cidis. Per cadascun dels que hem tirat endavant, n'hauran quedat pel cam¨ª cinc o sis¡±, lamenta.

A aquesta dona li ha costat temps explicar la seva hist¨°ria. Encara mostra moltes prevencions. ¡°Qui vulgui que vingui a un poble per saber el que ¨¦s l'homof¨°bia¡±, afirma.