L¡¯OTAN refor?a el seu desplegament als pa?sos b¨¤ltics davant el desafiament rus

El cel b¨¤ltic s'ha poblat d'avions de guerra. Fins a 16 caces de l'OTAN solquen des de fa mesos l'espai aeri d'aquesta regi¨® europea, min¨²scula en grand¨¤ria ¡ªpoc m¨¦s d'un ter? de la superf¨ªcie espanyola¡ª per¨° amb un ve¨ª molt particular: R¨²ssia. La proximitat de territoris com Sant Petersburg o Kaliningrad i el no gens menyspreable percentatge de poblaci¨® de parla russa repartida per Est¨°nia, Let¨°nia i, en menor mesura, Litu¨¤nia, converteixen aquesta ¨¤rea en la m¨¦s inerme al desafiament llan?at pel Kremlin des que va arrencar la guerra soterrada amb Ucra?na. La vigil¨¤ncia refor?ada dels aliats es mantindr¨¤ intacta almenys mentre duri la confrontaci¨® amb Moscou.

La diversitat geogr¨¤fica de l'OTAN crea companys de viatge estranys en aquesta missi¨® de protegir el B¨¤ltic. Una unitat de 115 soldats espanyols s'encarrega, des d'aquest mes i fins a final d'abril, de vigilar Est¨°nia, antiga rep¨²blica sovi¨¨tica amb 1,3 milions d'habitants. Els militars van aterrar a la base d'?mari ¡ªa 46 quil¨°metres de la capital, Tallin¡ª amb quatre Eurofighters destinats a espantar els avions de guerra russos que s'aproximen a l'espai b¨¤ltic.

¡°Normalment v¨¦nen de Sant Petersburg i es dirigeixen a Kaliningrad [regi¨® russa enclavada a la UE]. En molts casos resulta perill¨®s perqu¨¨ no informen del seu pla de vol ni porten encesos els dispositius que permeten detectar-los. Nosaltres mai provoquem, simplement ens hi acostem, els identifiquem i els escortem de tornada al seu territori¡±, explica el tinent coronel Enrique Fern¨¢ndez Ambel a la base d'?mari, en un viatge organitzat per l'OTAN aquesta setmana.

Els militars estonians, letons i lituans estan acostumats a rebre forces estrangeres des que es van integrar en l'organitzaci¨®, el 2004. Per evitar que tres Estats tan modests realitzessin costoses inversions en caces, els pa?sos de l'Alian?a van assumir, de manera rotat¨°ria, la vigil¨¤ncia d'aquest espai aeri davant la possibilitat remota de sofrir un incident amb els seus ve?ns. Per¨° avui la sensaci¨® de risc s'ha disparat i per aix¨° els aliats han quadruplicat el nombre d'avions desplegats en el mar B¨¤ltic des de l'annexi¨® russa de Crimea, el mar? de l'any passat.

L'Alian?a ha registrat un augment?important?d'aquest tipus d'exhibicions a¨¨ries russes molt a prop de l'espai europeu. ¡°L'any passat es van produir 144 incidents, dels quals vuit van ser violacions de l'espai europeu. El 2005, els incidents sumaven 31. Els avions russos van armats; els nostres no perqu¨¨ ¨¦s una missi¨® de pau¡±, explica el cap de personal de les forces a¨¨ries estonianes, el tinent coronel Riivo Valge. Fonts aliades descriuen com a agressiu el comportament dels avions russos que, gaireb¨¦ sempre sense infringir les normes, envien un senyal de pot¨¨ncia militar als seus ve?ns europeus.

Una simulaci¨® d'aquestes conductes feta a la base d'?mari mostra que el temps m¨¤xim de reacci¨® des que detecten un avi¨® rus en escena no arriba a 30 minuts. En sonar l'alarma a l'hangar, el pilot s'apressa fins a reunir tot all¨° necessari per pujar a l'Eurofighter i interceptar el ca?a rus en 15 minuts. Tot un repte per a uns militars procedents de la base de Mor¨®n de la Frontera (Sevilla) i poc avesats a treballar amb temperatures de -15 graus.

A m¨¦s d'utilitzar la protecci¨® que brinda l'OTAN, les rep¨²bliques b¨¤ltiques han despertat abruptament de la il¡¤lusi¨® de pau perp¨¨tua que les va inundar despr¨¦s d'independitzar-se de l'URSS, el 1991. ¡°Assistim a una forta deterioraci¨® de la seguretat i aix¨° ha portat el Govern a aplicar les seves pr¨°pies mesures, com elevar el pressupost militar al 2% del PIB o desenvolupar nous sistemes de defensa i de ciberdefensa¡±, detalla Riga Janis Sarts, secretari d'Estat de Defensa de Let¨°nia.

La presidenta lituana, Dalia Grybauskaite, ja va instar fa uns mesos a duplicar el pressupost militar del seu pa¨ªs i el tinent coronel estoni assegura que les seves forces armades creixen r¨¤pidament. ¡°No esper¨¤vem el que ha passat, per¨° despr¨¦s de 2008 [amb la guerra entre R¨²ssia i Ge¨°rgia] estem m¨¦s ben preparats mentalment per a alguna cosa aix¨ª¡±, assegura Valge sobre l'escalada de tensi¨®.

Els sobrevols prop de l'espai aliat ja han causat algun problema a avions civils, que han hagut de corregir precipitadament la ruta per no topar amb aparells russos. ¡°S¨®n part de les maniobres militars habituals, per¨° hi ha hagut un augment dels vols i del risc. En aquestes situacions es poden cometre errors i aix¨° pot col¡¤locar tots dos territoris en una situaci¨® de profecia autocomplerta, amb una escalada de la tensi¨®¡±, adverteix Borja Lasheras, expert de la casa d'an¨¤lisi European Council on Foreign Relations.