La guerra prudent contra el califat

Les lli?ons del passat ¡ªdes del Vietnam fins a l'Iraq¡ª imposen la cautela. La campanya que lideren els Estats Units contra posicions del grup gihadista Estat Isl¨¤mic (EI) sembla una guerra prudent. Passats gaireb¨¦ sis mesos de l'inici dels seus bombardejos a l'Iraq i m¨¦s de quatre a S¨ªria, l'Administraci¨® de Barack Obama defuig fixar la durada de la seva estrat¨¨gia o els passos seg¨¹ents. I minimitza indicadors sobre l'evoluci¨® del conflicte.

El Pent¨¤gon parla des del primer dia d'una campanya d'¡°anys¡±. I a vegades, com va fer aquesta setmana el seu portaveu, John Kirby, la concreta entre ¡°tres i cinc, probablement¡±. Per¨° sense revelar com s'hi arribar¨¤. Per a alguns analistes i pol¨ªtics, evidencia una falta d'estrat¨¨gia. Per d'altres, reflecteix l'experi¨¨ncia de l'¨²ltima d¨¨cada a l'Afganistan i l'Iraq: dues guerres sense vict¨°ria, i molt m¨¦s llargues i costoses del que es pensava. Sobretot a l'Iraq: despr¨¦s de la sortida el 2011 de les tropes nord-americanes i per la ca¨°tica evoluci¨® d'aquest conflicte. Encara pesa la imatge del 2003 ¡ªdespr¨¦s de 40 dies d'intervenci¨®¡ª del llavors president George W. Bush anunciant en un portaavions la fi de les operacions de combat sota un cartell de ¡°Missi¨® complerta¡±.

La ret¨°rica oficial es repeteix en valorar la derrota aquesta setmana dels gihadistes sunnites a la ciutat siriana de Kobane, fronterera amb Turquia i blanc de la majoria dels atacs aeris de la coalici¨® liderada pels EUA. El Departament de Defensa evita cantar vict¨°ria i emfatitza el mantra que la campanya ser¨¤ ¡°llarga, dif¨ªcil, amb ¨¨xits i fracassos¡±. De fet, els bombardejos amb prou feines han minvat els dominis de l'EI a l'Iraq i S¨ªria. La conquesta de Kobane ¡ªper la combinaci¨® a¨¨ria i de lluita sobre el terreny de mil¨ªcies kurdes¡ª ha estat la primer gran fita, encara que es mantenen els bombardejos als voltants de la ciutat.

La ret¨°rica oficial es repeteix en valorar la derrota aquesta setmana dels gihadistes sunnites a la ciutat siriana de Kobane

Anthony Cordesman, un veter¨¤ analista de CSIS ¡ªun centre d'an¨¤lisi a Washington¡ª que ha estat assessor de l'OTAN i dels departaments d'Estat i Defensa, creu que l'expulsi¨® dels extremistes de Kobane ¨¦s m¨¦s simb¨°lica que un encert estrat¨¨gic. Veu una ¡°guerra molt incerta¡±. ¡°No s'han resolt els problemes dels EUA amb Turquia, ni amb els kurds, ni preparat el terreny per guanyar estabilitat a l'Iraq o S¨ªria¡±, afirma per tel¨¨fon. Com a prova que no ser¨¤ f¨¤cil, la Casa Blanca ha incrementat la despesa en defensa en la seva proposta de pressupost del 2016 que enviar¨¤ dilluns al Congr¨¦s, en un desafiament a les actuals retallades autom¨¤tiques.

La cura en la cautela del Pent¨¤gon genera friccions internes i ressons del passat. Davant d'algunes cr¨ªtiques sobre la lentitud de la campanya, Lloyd Austin, el general del Comandament Central de l'Ex¨¨rcit ¡ªencarregat dels bombardejos¡ª, va revelar la setmana passada en una entrevista que els atacs han matat uns 6.000 militants de l'EI ¡ªi un nombre sense concretar de civils¡ª, sobre un total de fins a 30.000 milicians gihadistes. Per¨° el secretari de Defensa sortint, Chuck Hagel, va trigar poc a matisar-lo en subratllar que ¡°comptar cossos¡± no ¨¦s un indicador d'¨¨xit. ¡°Vaig estar en una guerra en qu¨¨ es comptaven moltes baixes cada dia. I la vam perdre¡±, va dir en al¡¤lusi¨® al Vietnam.

La Casa Blanca ha incrementat la despesa en defensa en la seva proposta de pressupost del 2016 que enviar¨¤ dilluns al Congr¨¦s

El futur tamb¨¦ divideix. Austin va avan?ar que els EUA i l'Iraq han iniciat preparatius per llan?ar una contraofensiva a l'estiu amb l'objectiu d'expulsar l'EI de Mossul, la segona ciutat del pa¨ªs i que va capturar al juny en un r¨¤pid avan?ament al nord davant la fugida de bona part de les forces de seguretat iraquianes. Kirby va replicar amb un av¨ªs: ¨¦s ¡°incre?blement prematur i probablement in¨²til¡± fer previsions. Entre el 2003 i el 2012, els EUA va invertir prop de 25.000 milions de d¨°lars a entrenar i equipar l'Ex¨¨rcit iraqui¨¤. Aquest frac¨¤s ¨¦s un altre factor de prud¨¨ncia a la campanya actual, que tamb¨¦ inclou un programa d'entrenament.

A l'Iraq, els EUA i altres pa?sos occidentals bombardegen posicions de l'EI, i tenen assessors sobre el terreny ¡ªsense funci¨® de combat¡ª que ajuden i preparen l'Ex¨¨rcit iraqui¨¤. A S¨ªria, els atacs s¨®n nord-americans i de nacions ¨¤rabs. No hi ha desplegament sobre el terreny a causa de l'enemistat amb el r¨¨gim de Baixar al-Assad, que tamb¨¦ combat contra l'EI. El Pent¨¤gon ultima el seu pla d'entrenar i armar el Pr¨°xim Orient uns 5.000 rebels moderats sirians. Cordesman creu que ¨¦s una quantitat ¡°massa limitada¡± per capgirar la balan?a.

Segons Washington, els bombardejos han frenat l'avan?ament de l'EI, i n'han minvat el lideratge i la capacitat de comunicar-se i atacar. Per¨° tenen poc impacte al territori. A l'Iraq, els gihadistes nom¨¦s han cedit al voltant d'un 1% dels seus dominis, segons el Pent¨¤gon. A S¨ªria, malgrat la p¨¨rdua de Kobane, s'han expandit al centre i l'oest, desbancant els rebels moderats que els EUA pretenen ajudar.

El Pent¨¤gon creu que la campanya durar¨¤ entre tres i cinc anys

Per Nicholas Heras, investigador de CNAS, un altre?think tank, aix¨° manifesta una prud¨¨ncia positiva dels EUA, que no atribueix a una falta d'estrat¨¨gia: ¡°Indica que s¨®n conscients que ¨¦s un assumpte complicat¡±. Heras dissecciona un enrevessat trencaclosques a l'Iraq i S¨ªria que portar¨¤ temps de solucionar i convida a no precipitar-se. En primer lloc, l'objectiu ¨¦s reduir les tensions sect¨¤ries per desenvolupar una s¨°lida oposici¨® armada i civil als gihadistes. En segon lloc, donar suport als afeblits rebels moderats perqu¨¨ derrotin els extremistes i, a la llarga, forcin la sortida d'Al-Assad.

Cordesman coincideix amb el Pent¨¤gon que la campanya est¨¤ en una fase molt inicial i que la soluci¨® a l'ascens de l'EI no nom¨¦s ¨¦s militar ni nord-americ¨¤. ¡°?s una batalla en religi¨®, ideologia, economia i pol¨ªtica. Els governs de la regi¨® han d'assumir-ne el lideratge¡±, sost¨¦. I tamb¨¦ eludeix vaticinis: ¡°En aquestes guerres, sovint els canvis s¨®n inesperats. Adquireixen un impuls que no est¨¤ relacionat amb una an¨¤lisi acurada. El temps ¨¦s un producte molt relatiu i incert¡±.