On s¨®n els concursants de ¡®Com som¡¯?

TV-3 va estrenar dissabte a la nit un concurs en qu¨¨ crida particularment l¡¯atenci¨® que els concursants, dues parelles, en s¨®n l¡¯element m¨¦s secundari. Amb prou feines han d¡¯encertar les preguntes. Les brometes formul¨¤ries, els comentaris, la suposada salsa de la cosa la posen els capitans de cada equip, triats per l¡¯emissora, i dos convidats igualment escollits per la casa. Dissabte eren Empar Moliner i Jos¨¦ Corbacho. El presentador, Toni Clap¨¦s, va fer les preguntes i va administrar les puntuacions. Poca cosa m¨¦s. Com si s¡¯ho mir¨¦s de lluny. I feia b¨¦ perqu¨¨ aquest invent ¨¦s molt primet. Els seus promotors creuen que tindr¨¤ ¨¨xit perqu¨¨ alimentar¨¤ la conversa familiar. Potser s¨ª... en el sup¨°sit que la fam¨ªlia segueixi junta i davant la tele mitja hora despr¨¦s d¡¯haver comen?at Com som, que aix¨ª ¨¦s diu aquest producte.

Es tracta que els concursants endevinin quins s¨®n els h¨¤bits i criteris dels catalans acostant-se al m¨¤xim possible a encertar els resultats d¡¯enquestes ¡ª¡°consultes¡±, no impugnades, en el llenguatge del programa¡ª fetes per al programa, sobre una mostra de mil persones i sobre les m¨¦s variades i ins¨°lites q¨¹estions. La nit de l¡¯estrena s¡¯havia d¡¯endevinar quin tant per cent de catalans es fan pets davant de la parella, es creuen les not¨ªcies, llegeixen les esqueles, prohibirien els correbous o es dutxen cada dia. Moltes, com diuen els seus productors, no s¡¯atreveria a fer-les el CIS. Ni falta que fa.

Seguint la darrera tradici¨® de la casa, es tracta d¡¯un concurs amb uns premis modestos. Fins i tot empipadors. La parella perdedora es va emportar 56 kilos de pomes. La guanyadora: una escapada rural i un joc de tovalloles. L'¨²nica habilitat que han de demostrar, llevat d¡¯algunes preguntes sobre coneixements dom¨¨stics, ¨¦s acostar-se als percentatges de les enquestes. ?s com era El precio justo. All¨¤ s¡¯havia d¡¯endenvinar el preu de les coses i aqu¨ª la xifra ¨Cde zero a cent- que suposadament reflecteix el que fan els catalans o l¡¯opini¨® que tenen de si mateixos, segons matem¨¤tiques demosc¨°piques.

TV-3 ¨¦s de les poques eines d¡¯Estat que ja t¨¦ Catalunya. El problema ¨¦s que les autoritats rumien fer-la servir per als seus prop¨°sits fins i tot quan es vol fer riure, passar l¡¯estona. El t¨ªtol d¡¯aquest concurs ja delimita la refer¨¨ncia mental permesa: Catalunya i els catalans. ¡°Som com som i aix¨ª seguirem sent¡± diu la can?oneta de la sintonia. El format recorda coses de 9 de cada 10 que TVE va emetre sense pena ni gl¨°ria l¡¯any 2008. Els productors eren Josep Maria Mainat i Toni Cruz, els mateixos que hi ha darrere de Com som, i el presentador... Toni Clap¨¦s.

Tamb¨¦ es poden trobar semblances amb un programa que t¨¦ m¨¦s de vint versions. Es diu, significativament, I Love my country?i que, concretament, a la versi¨® brit¨¤nica de la BBC la premsa va rebregar de valent. Resulta, segons Com som, per exemple, que el 81% dels catalans voldria tornar a n¨¦ixer a Catalunya. I m¡¯ho crec. Per¨° aix¨° nom¨¦s voldria dir que som a un pa¨ªs excepcionalment collonut si una enquesta semblant a Dakota, Gal¨ªcia o Flandes don¨¦s que els seus habitants s¨®n menys casolans a l¡¯hora de triar on tornar a n¨¦ixer.

Al marge que en el futur, si l¡¯audi¨¨ncia hi d¨®na corda, el programa vulgui saber coses m¨¦s substancioses sobre un hipot¨¨tic car¨¤cter catal¨¤, la mateixa exist¨¨ncia dels percentatges de les respostes ja anul¡¤la qualsevol intent de construir una identitat monocolor. Hi ha catalans que es fan pets davant dels altres i n¡¯hi ha que no, per¨° tots s¨®n catalans. I la pregunta , si ¨¦s que pret¨¦n ser picantona, no t¨¦ res d¡¯extravagant al pa¨ªs d¡¯on era el pare mataron¨ª del gran pet¨°men franc¨¨s Joseph Pujol.