Obama resisteix les pressions per entregar armes a Ucra?na

L'escalada b¨¨l¡¤lica a l'est d'Ucra?na col¡¤loca Barack Obama davant d'un dilema. El president dels Estats Units i el seu equip debaten si mantenir l'estrat¨¨gia de sancions econ¨°miques contra R¨²ssia pel seu paper desestabilitzador a Ucra?na o obrir un nou front amb el lliurament d'armament a l'Ex¨¨rcit ucra?n¨¨s per a la lluita contra els separatistes prorussos.

Els partidaris de la segona via esgrimeixen que les penalitzacions han fet efecte en l'economia russa, per¨° no han dissuadit el Govern de Vlad¨ªmir Putin de donar suport militarment als separatistes ni n'han frenat les ¨¤nsies expansionistes. Els defensors de la primera opci¨® ¨Cfins ara majoritaris a l'Administraci¨®¨C al¡¤leguen que un suport militar directe dispararia la tensi¨® i evocaria el clima de confrontaci¨® de la guerra freda.

Fins ara, el dem¨°crata Obama ha estat partidari d'una resposta cauta i coordinada amb la Uni¨® Europea. A finals de desembre, va signar una llei del Congr¨¦s que li permet ampliar les repres¨¤lies a R¨²ssia i concedir ajuda militar letal a Ucra?na, per¨° va declinar fer-ho per les ¡°circumst¨¤ncies¡± del moment. ¡°No crec que fos savi per als Estats Units o el m¨®n veure un conflicte militar entre els EUA i R¨²ssia¡±, va dir el president en una entrevista emesa diumenge per la cadena televisiva CNN, en la qual va defensar la pressi¨® diplom¨¤tica com la millor via contra Moscou.

No creiem que la resposta a la crisi a Ucra?na sigui simplement lliurar m¨¦s armes¡± Ben Rhodes, viceassessor de seguretat de la Casa Blanca

Fonts oficials, citades per mitjans nord-americans, van dir aquest dilluns que l'Administraci¨® analitza la possibilitat de proporcionar armes a Ucra?na dins del ventall d'opcions en la seva estrat¨¨gia contra R¨²ssia. Per¨° un dels assessors m¨¦s propers a Obama va subratllar que aquesta possibilitat t¨¦ ara com ara poc recorregut. ¡°Seguim creient que la millor forma d'influenciar els c¨¤lculs de R¨²ssia ¨¦s a trav¨¦s de sancions econ¨°miques¡±, va dir el viceassessor de seguretat nacional de la Casa Blanca, Ben Rhodes, en declaracions a la CNN. ¡°No creiem que la resposta a la crisi a Ucra?na sigui simplement entregar m¨¦s armes¡±.

No obstant aix¨°, el fet que hi hagi deliberacions evidencia la frustraci¨® en el Govern per l'evoluci¨® del conflicte. El temps incomoda: s'acosta el primer aniversari de la invasi¨® russa de la pen¨ªnsula de Crimea i la calma no s'ha restablert despr¨¦s de set rondes de sancions dels EUA i la UE i diversos acostaments diplom¨¤tics amb Moscou. ?s una frustraci¨® estesa a Washington: creixen les veus al Congr¨¦s i de destacats ex-alts c¨¤rrecs dem¨°crates i republicans que pressionen Obama perqu¨¨ autoritzi el lliurament d'armes a K¨ªev, que ho sol¡¤licita des de fa mesos.

Una d'aquestes veus ¨¦s la de John Herbst, que va ser ambaixador dels EUA a Ucra?na entre el 2003 i el 2006, durant la presid¨¨ncia de George W. Bush i les protestes prodemocr¨¤tiques de l'anomenada Revoluci¨® Taronja. ¡°Mentre les seves agressions [de Putin] li donin vict¨°ries f¨¤cils, no t¨¦ cap motiu per parar. Li hem de donar una ra¨® per parar i per aix¨° hem de donar armes a Ucra?na¡±, esgrimeix en una entrevista amb EL PA?S a la seu d'Atlantic Council, un laboratori d'idees de Washington del qual ¨¦s analista des de l'abril passat.

Un grup de destacats ex-alts c¨¤rrecs pol¨ªtics i militars demanen que els EUA entreguin armes a l¡¯Ex¨¨rcit ucra?n¨¨s per dissuadir R¨²ssia en el seu suport als separatistes

Herbst ¨Cque el 2010 va posar fi a 31 anys de servei diplom¨¤tic al Departament d'Estat, que van incloure etapes a R¨²ssia i a l'?sia Central¨C ¨¦s un dels vuit autors d'un informe, presentat aquest dilluns, que advoca perqu¨¨ l'Administraci¨® d'Obama concedeixi armament i equipament militar a Ucra?na per valor de 1.000 milions de d¨°lars anuals fins al 2017.

El paquet inclouria llan?am¨ªssils amb finalitats defensives, drones de vigil¨¤ncia, vehicles armats i radars que detecten foc enemic. Un 70% de les baixes de les forces ucra?neses s¨®n causades per l'impacte de m¨ªssils i bales, segons el document. Fins ara, els EUA han proporcionat al voltant de 300 milions de d¨°lars en ajuda militar no letal a Ucra?na, incloent-hi cascos, armilles antibala, mantes, vehicles i radars.

L'informe demana que els artefactes que proporcionarien els EUA puguin ser operats plenament per l'Ex¨¨rcit de K¨ªev. L'objectiu ¨¦s evitar que hi hagi tropes nord-americanes o de l'OTAN en territori ucra?n¨¨s, cosa que dispararia la tensi¨® perqu¨¨ semblaria un conflicte directe entre Occident i R¨²ssia. Els autors creuen que si els EUA prenen la iniciativa, el Canad¨¤, el Regne Unit, Pol¨°nia i els pa?sos b¨¤ltics podrien lliurar tamb¨¦ armes a Ucra?na.

Mentre les seves agressions [de Putin] li donin vict¨°ries f¨¤cils, no t¨¦ cap motiu per parar. Li hem de donar una ra¨® per parar i per aix¨° hem de donar armes a Ucra?na¡± John Herbst, exambaixador dels EUA a Ucra?na

Alguns dels autors presentaran aquesta setmana el document al vicepresident dels EUA, Joe Biden, segons revela Herbst. ?s un altre senyal que l'Administraci¨® est¨¤ oberta a analitzar canvis en la seva estrat¨¨gia. Biden va visitar Ucra?na a l'abril i al novembre, i ¨¦s el principal interlocutor de la Casa Blanca amb el Govern ucra?n¨¨s. El secretari d'Estat, John Kerry, viatja dijous a K¨ªev. Aquest mateix dia es reuneixen a Brussel¡¤les els ministres de defensa de l'OTAN. I dilluns, Obama es veur¨¤ a Washington amb la cancellera alemanya, Angela Merkel, la seva interlocutora en aquesta crisi.

El document est¨¤ promogut per Atlantic Council i dos think tanks m¨¦s, Brookings Institution i Chicago Council on Global Affairs. Entre els signants hi ha Michele Flournoy, una ex-alt c¨¤rrec del Pent¨¤gon de les ¨²ltimes d¨¨cades i que va sonar per ser la nova secret¨¤ria de Defensa d'Obama; James Stavridis, comandant suprem de l'OTAN entre el 2009 i el 2013; i Ivo Daalder, ambaixador dels EUA a l'Alian?a Atl¨¤ntica durant el mateix per¨ªode. Completen l'elenc Strobe Talbott, n¨²mero dos del Departament d'Estat als anys noranta; Charles Wald, comandant adjunt del Comando Europeu de l'Ex¨¨rcit entre el 2002 i el 2006; Jan Lodal, ex-alt c¨¤rrec a la Casa Blanca i el Pent¨¤gon als anys seixanta i setanta; i Steven Pifer, ambaixador a K¨ªev entre el 1998 i el 2000.

L'informe argumenta que nom¨¦s si el Kremlin percep un alt cost en les seves accions a Ucra?na buscar¨¤ una soluci¨® pac¨ªfica. Moscou nega les acusacions europees i nord-americanes que proporciona armes i entrenament als rebels prorussos. ¡°Putin t¨¦ molta por de les baixes. Si proporciones un suport militar seri¨®s a Ucra?na el risc de baixes [russes] creix i aix¨° ¨¦s molt perill¨®s per a la seva posici¨® pol¨ªtica. ?s dissuasiu¡±, addueix Herbst. ¡°La gent russa no vol que els seus soldats lluitin i morin a Ucra?na. Aix¨ª que si hi ha m¨¦s baixes ser¨¤ dif¨ªcil d'amagar per a Putin¡±.

L'exambaixador no creu que el lliurament d'armes dispari la tensi¨®, sin¨® que ¨¦s la millor manera de rebaixar-la. ¡°El Kremlin ja ha escalat la seva agressi¨® a Ucra?na quatre o cinc vegades. I aix¨° sense que Ucra?na reb¨¦s cap gran suport militar¡±, afirma. ¡°Per¨°, encara que augment¨¦s [la tensi¨®], no seria dolent per a nosaltres perqu¨¨ les seves ambicions [de Putin] van m¨¦s enll¨¤ d'Ucra?na. Si aconsegueix amb un baix cost els seus objectius a Ucra?na, aix¨° l'encoratjar¨¤ a fer alguna cosa provocativa en altres pa?sos, com a Mold¨¤via, Ge¨°rgia, Kazakhstan o fins i tot els estats b¨¤ltics¡±.