El fiscal Nisman analitzava demanar l¡¯arrest de la presidenta de l¡¯Argentina

El fiscal argent¨ª Alberto Nisman, que va ser trobat mort el gener passat, un dia de presentar en el Congr¨¦s unes presumptes proves contra la presidenta argentina, Cristina Fern¨¢ndez de Kirchner, es va plantejar demanar-ne l'arrest. Nisman va sol¡¤licitar la imputaci¨® penal contra Fern¨¢ndez; el seu ministre de Relacions Exteriors, H¨¦ctor Timerman, i un dels seus diputats, Andr¨¦s Larroque, per presumpte encobriment de funcionaris i exfuncionaris iranians acusats per l'atemptat terrorista contra l'Associaci¨® Mutual Israelita Argentina (AMIA) del 1994 a Buenos Aires, en qu¨¨ van morir 85 persones. Un document trobat a casa del fiscal revela ara que Nisman va redactar un esborrany en qu¨¨ sol¡¤licitava, a m¨¦s, l'arrest de Fern¨¢ndez, segons ha confirmat aquest dimarts la fiscal Viviana Fein, que investiga la mort de Nisman. Fein va aclarir que finalment la petici¨® de detenci¨® no va ser inclosa en l'acusaci¨® que el fiscal va presentar davant la just¨ªcia abans de morir.

Diumenge, el diari Clar¨ªn va publicar que la policia havia trobat en un cubell de residus de casa de Nisman l'esborrany amb la sol¡¤licitud d'arrest, i que el document constava en la causa de la seva mort. La fiscal Fein i el Govern de Fern¨¢ndez van desmentir la informaci¨® publicada pel diari, enfrontat al kirchnerisme. Ahir dilluns, en la seva roda de premsa di¨¤ria, el cap de Gabinet de Ministres, Jorge Capitanich, va trencar en p¨²blic les dues p¨¤gines de Clar¨ªn en qu¨¨ hi havia la not¨ªcia. El pol¨¨mic gest va ser repudiat per part de la premsa i de l'oposici¨®.

Aquest dimarts, la fiscal ha canviat d'opini¨®, i ha donat la ra¨® als periodistes que signen l'article, Nicol¨¢s Wi?azki i Daniel Santoro. Fein va recon¨¨ixer un ¡°error d'interpretaci¨®¡±. Va dir que en realitat ella havia desmentit que la petici¨® d'arrest figur¨¦s en la imputaci¨® que el fiscal va presentar abans de morir, per¨° va acabar confirmant que l'esborrany existia i que estava incorporat en la seva investigaci¨®. ?s a dir, aparentment Nisman va avaluar la possibilitat de demanar la detenci¨® de Fern¨¢ndez, Timerman i Larroque, per¨° finalment va desistir de fer-ho.

Amb les seves paraules d'avui, la fiscal ha deixat mal parat Capitanich i el seu gest contra els periodistes que van escriure la informaci¨®. Un d'aquests, Santoro, ¨¦s un professional que ha estat guardonat amb premis com el Rei d'Espanya, el Moors Cabot i el de la Fundaci¨® Garc¨ªa M¨¢rquez per al Nou Periodisme Iberoameric¨¤. Les seves investigacions van acabar amb l'arrest domiciliari durant uns mesos el 2001 de l'expresident argent¨ª Carlos Menem (1989-1999) per presumpte contraban d'armes.

Nisman va presentar la seva imputaci¨® contra Fern¨¢ndez, el seu ministre, el diputat del col¡¤lectiu juvenil kirchnerista La C¨¢mpora i quatre persones m¨¦s quatre dies abans de morir. No obstant aix¨°, juristes que van analitzar la seva acusaci¨® consideren que les escoltes telef¨°niques, paraules de funcionaris, cites d'articles period¨ªstics i fets que cita i en qu¨¨ es basa dif¨ªcilment podran convertir-se en prova d'un delicte, segons ha reconegut un article publicat per La Naci¨®n, un altre diari cr¨ªtic del kirchnerisme.

El secretari general de la Presid¨¨ncia i un dels set candidats presidencials kirchneristes per a les eleccions prim¨¤ries de l'agost que ve, An¨ªbal Fern¨¢ndez, va criticar aquest dimarts Fein per les versions contradict¨°ries: "El que ha fet la fiscal em preocupa perqu¨¨ avui ha fet una paper ben gald¨®s". En canvi, el fiscal del tribunal d'apel¡¤lacions del cas Nisman, Ricardo S¨¢enz, va defensar Fein: va dir que s'atreveix a contradir a la mateixa Fern¨¢ndez i va opinar que el kirchnerisme la vol "treure de la causa". Davant de les seves declaracions, la fiscal va reaccionar negant condicionaments: "Ni el Govern, ni ning¨² no ha exercit mai cap pressi¨® sobre la meva activitat. Jo s¨®c una persona independent. I el dia que rebi alguna pressi¨® ser¨¦ la primera a dir-ho".

Aquest dimecres s'espera una manifestaci¨® a Buenos Aires per reclamar l'esclariment de l'atemptat contra l'AMIA i la depuraci¨® dels serveis d'intel¡¤lig¨¨ncia de l'Argentina, sota sospita des de llavors i fins a la mort de Nisman. La Central de Treballadors de l'Argentina (CTA) Aut¨°noma, l'Associaci¨® d'Exdetinguts Desapareguts, el Servei Pau i Just¨ªcia (Serpaj) del Nobel de la Pau Adolfo P¨¦rez Esquivel, la Fundaci¨® La Alameda i legisladors, dirigents i partits d'esquerra, entre altres organitzadors, aniran des del palau del Congr¨¦s, d'on sortiran a les 17, fins a la pla?a de Mayo.