El Madrid estomaca el Bar?a

Hi ha nits que et canvien la vida. Partits que et marquen, t'aboquen a la catarsi, et redrecen el rumb i et corregeixen la perspectiva. Fa poc m¨¦s d'un mes, el dia dels Sants Innocents, el Madrid va sortir escaldat del Palau i va segellar un final d'any que l'abocava a la insubstancialitat. Despr¨¦s d'aquella ofensa, el conjunt de Laso va conjuminar voluntats, va recuperar el comprom¨ªs i la idea i des de llavors ¨¦s un altre. La seva revenja davant el Bar?a va acabar en una pallissa que deixa tocat el conjunt blaugrana en la cursa europea i enllustra la candidatura dels blancs a la Final Four que es viur¨¤ d'aqu¨ª a quatre mesos al Palacio de los Deportes de Madrid. Rudy Fern¨¢ndez i Sergio Rodr¨ªguez (amb 22 i 23 punts respectivament) van atropellar el conjunt de Pascual, que va empal¡¤lidir com mai llastrat per una rotaci¨® castigada.

Els proleg¨°mens del partit van estar marcats pel sentit homenatge que el Madrid va retre al seu capit¨¤, Felipe Reyes, que la setmana passada a Tel-Aviv va convertir-se en el m¨¤xim rebotador hist¨°ric de l'Eurolliga, per¨° el protagonisme despr¨¦s del salt inicial el va assumir amb empenta Rudy Fern¨¢ndez. Amb el vestit de jugador franqu¨ªcia i exercint de tres a la pissarra, el mallorqu¨ª va governar la posada en escena del tercer cl¨¤ssic del curs amb 11 punts (3 de 3 en triples), dues assist¨¨ncies, un rebot, un tap i dues faltes rebudes en tot just sis minuts. Rudy va sacsejar el parquet, va liderar el ferm prop¨°sit dels de Laso de marcar territori des del comen?ament i va desfer amb hiperactivitat i encert els plans de Pascual (19-10, min. 5). Davant l'impuls de l'aler blanc, el Bar?a va presentar com a argument per a la batalla el canell de Doellman, la batuta de Marcelinho i els rebots de Tomic, per¨° no en va tenir prou per contenir l'envestida del subcampi¨® d'Europa.

Sense concedir treva, Sergio Rodr¨ªguez es va encarregar de gestionar la for?a dels blancs amb cames de llebrer i mans de prestidigitador. Una assist¨¨ncia muse¨ªstica del Chacho a Maciulis va tancar el primer acte i va disparar l'optimisme a les graderies de la pista madrilenya, mentre Pascual continuava prement interruptors sense aconseguir encendre el llum. Sempre amb Tomic com a eix, la roda de canvis era una recerca incessant del llibre d'instruccions del matx, per¨° al cat¨¤leg no hi havia ni Navarro ni Oleson i Abrines no trobava escletxes per lluir. Tampoc Hezonja era el de diumenge passat, ni Satoransky el del cl¨¤ssic de la Lliga al Palau. Aquell dia, fins a 46 dels 76 punts del Bar?a van arribar sota la cistella, 39 de mans dels seus pivots. Tomic i Doellman van colonitzar la zona, van acaparar el rebot i es van menjar el Madrid. En aquesta ocasi¨®, les dues torres blaugrana es van apagar a mig cam¨ª, i els blancs van redoblar la seva aposta, van afilar l'ullal i van pressionar d'all¨° m¨¦s.

Despr¨¦s d'aquella derrota al Palau, els jugadors del Madrid van signar un prop¨°sit d'esmena que els ha portat a v¨¨ncer en 11 dels 12 partits d'aquest 2015. Rigor defensiu, solidaritat i comprom¨ªs a banda i banda de la pista. Defensa, rebot i contraatac com a ideari. Tensi¨® competitiva subratllada per la rivalitat i emparada per la graderia (30-18, min. 13). El Bar?a no coneix les rendicions prematures i, des de la rereguarda, es va intentar agafar al partit. Primer va reduir la producci¨® ofensiva del Madrid dels 26 punts del primer quart als 16 del segon i despr¨¦s va diversificar la producci¨® amb els primers bingos d'Hezonja des del per¨ªmetre. El segon triple del croat al partit va escur?ar la renda dels de Laso, que des del primer quart s'havia instaurat a la frontera dels 10 punts (58-51, min. 27).

Per¨°, mentre el Bar?a estirava amb esfor? la pressi¨®, el Madrid marcava els temps. Es jugava el que proposaven els blancs que, amb la intensitat d'Ay¨®n i Slaughter sota la cistella i la intrepidesa dels Sergios en atac, va acabar per trencar el seu rival. Doellman i Tomic van esgotar el dip¨°sit i Hezonja no va trobar companys en la seva aventura. Sense Pleiss en la rotaci¨®, amb Nachbar en les profunditats de la banqueta i Thomas i Lampe dimitits, es va decantar la batalla rebotadora a favor del Madrid i es va acabar la pugna. Va reprendre la feina Rudy, el Chacho va engegar el tocadiscs i amb un parcial de 16-3 el Palacio va inaugurar la festa (74-54, min. 33). Una bastonada de proporcions considerables, de les que marquen els bioritmes d'una temporada.