Lli?ons hel¡¤lenes

Deu dies despr¨¦s de la seva presa de possessi¨®, hi ha una sola cosa del nou Govern grec que no deixa lloc a dubtes, i ¨¦s el seu car¨¤cter nacionalista. Com, si no ho fos, podria unir sota un programa com¨² l'esquerra radical de Syriza i ANEL o Grecs Independents, un partit d'extrema dreta nom¨¦s superat en dretanisme pels neonazis d'Aurora Daurada?

Nom¨¦s des d'una l¨°gica de pacte entre nacionalistes de destra i sinistra cal entendre que els de Tsipras, tenint altres socis possibles, hagin preferit escollir-ne amb qui els separen q¨¹estions tan importants com l'actitud davant la immigraci¨®, o la posici¨® pel que fa a l'Esgl¨¦sia ¡ªla?cisme contra nacionalortod¨°xia¡ª, o els temes de moral i costums, per¨° amb el qual els uneix la reafirmaci¨® de la sobirania nacional contra els dictats de l'¡°estranger¡± (alemany, per afegiment).

Potser alguna ¨¤nima c¨¤ndida creu que, dins del flamant Executiu d'Alexis Tsipras, el nacionalisme ha quedat arraconat al Ministeri de Defensa que exerceix el soci i l¨ªder d'ANEL, Panos Kammenos. Ben al contrari, la pulsi¨® nacionalista travessa tot el Gabinet i ja s'ha manifestat de diverses formes. Per exemple, quan el titular de Finances, Iannis Varufakis ¡ªque parla un angl¨¨s natiu, ja que ha estat professor a Austr¨¤lia i posseeix fins i tot la doble nacionalitat¡ª va utilitzar exclusivament la llengua grega en rebre a Atenes el president de l'Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, de manera que va imposar a aquest arrogant holand¨¨s els auriculars i la inferioritat de la traducci¨® simult¨¤nia.

Per¨° hi ha hagut molt m¨¦s que insol¨¨ncies verbals o gestuals. Mentre la descarada inger¨¨ncia de Putin empitjora la guerra a l'est d'Ucra?na, el primer moviment diplom¨¤tic dels nous governants hel¡¤lens ha consistit a frenar ¡ªi a advertir que bloquejaran¡ª l'adopci¨® de noves sancions de la UE contra R¨²ssia. Aix¨°, en un context de m¨²ltiples picades d'ullet cap a Moscou, i fins i tot d'amenaces de cooperaci¨® militar amb el Kremlin... per part d'un membre de l'OTAN. No resulta casual que la controlada premsa moscovita tituli: ¡°Syriza ¨¦s el nou aliat de R¨²ssia¡±.

I aquest idil¡¤li, en nom de qu¨¨? Doncs de la solidaritat ortodoxa, del protectorat que la R¨²ssia tsarista va exercir durant segles sobre les comunitats gregues escampades des de l'Adri¨¤tic fins al Caucas, del suport rus a les lluites de la independ¨¨ncia grega, de l'acolliment que van trobar a la Uni¨® Sovi¨¨tica els exiliats comunistes de la guerra civil del 1944 al 1949... Tant se val: en nom de raons hist¨°riques, culturals i d'identitat que permeten avui a l'equip de Tsipras acostar-se a Putin per desafiar Merkel. Si aix¨° no ¨¦s pur nacionalisme, digueu-me qu¨¨ ¨¦s.

Els qui ho van entendre a la primera i ja han comen?at a aplicar el model s¨®n els dirigents de Podem. Pablo Iglesias va sembrar el seu discurs de dissabte passat a la madrilenya Puerta del Sol d'al¡¤lusions a la ¡°"sobirania¡± i el ¡°patriotisme¡± (¡°Espanya ¨¦s una p¨¤tria, i no una marca¡±), mentre que la marea humana que l'envoltava apareixia sembrada de banderes... espanyoles. Republicanes, ¨¦s clar, per¨° espanyoles. O ¨¦s que potser la tricolor republicana no ¨¦s una bandera espanyol¨ªssima? O ¨¦s que potser la Segona Rep¨²blica no va ser un r¨¨gim pol¨ªtic nacional espanyol? Fins i tot el Dos de Maig del 1808 ¡ªtan grapejat per la dreta¡ª va ser invocat per Iglesias com a exemple del nacionalpatriotisme popular que Podem pret¨¦n liderar.

En canvi, els qui no semblen haver ent¨¨s gran cosa s¨®n les dones i els homes que piloten Iniciativa per Catalunya Verds. S'han preguntat Joan Herrera, Dolors Camats i col¡¤legues per qu¨¨ una Gr¨¨cia amb nom¨¦s 11 milions d'habitants ¡ªendeutats a ra¨® de gaireb¨¦ 30.000 euros per cap¡ª, un territori l'economia del qual representa amb prou feines el 2,5% del PIB de la UE, pot permetre's plantar cara a Brussel¡¤les i Berl¨ªn, i posar en dubte l'estabilitat de l'euro, i amena?ar de no pagar el seu deute, i...?

No, el motiu no ¨¦s que Alexis Tsipras sigui el superheroi de l'aut¨¨ntica esquerra continental, ni el programa de Syriza la poci¨® m¨¤gica d'Ast¨¨rix. El que passa, nom¨¦s, ¨¦s que Gr¨¨cia ¨¦s un Estat independent; arru?nat, inefica?, corcat per fraus i corrupcions, per¨° independent. I s¨ª, hem sentit moltes vegades la canterella que la sobirania dels estats ja no ¨¦s el que era, i que la independ¨¨ncia no existeix. Per¨°, a l'hora de la veritat, ja ho crec que existeix! ?s clar, cal voler exercir-la: Samar¨¤s i Rajoy no han volgut. Tsipras s¨ª que vol, i per aix¨° coqueteja amb Putin, i prova de pressionar frau Merkel amb una alian?a de governs antiausteritat, i alterna els gestos conciliadors amb els agressius... I, en tot just una setmana, ha aconseguit que Brussel¡¤les es plantegi, en nom d'un acord, dissoldre la troica. La troica!

Mentrestant, aqu¨ª, la c¨²pula d'Iniciativa considera que tenir o no Estat propi ¨¦s irrellevant; que el que ¨¦s crucial s¨®n les pol¨ªtiques socials d'una administraci¨® regional emmanillada per Montoro i el FLA. Santa innoc¨¨ncia!?