Tornar la democr¨¤cia als ciutadans

Els ciutadans, quan senten que se'ls arrabassa el poder de decisi¨®, reaccionen i, sovint, amb contund¨¨ncia. El que va passar a Gr¨¨cia el mes passat no ¨¦s un fet a?llat. Es tracta, en realitat, d'un fantasma que recorre gran part del sud d'Europa, incl¨°s el nostre pa¨ªs. L'asf¨ªxia democr¨¤tica imposada per les institucions europees als pa?sos deutors de l'eurozona ha provocat que els governs es vegin incapa?os d'atendre les demandes de la societat. I girar l'esquena als ciutadans t¨¦ les seves conseq¨¹¨¨ncies. En el cas d'Espanya, l'enuig ciutad¨¤ s'ha tradu?t en dues grans crisis: una crisi de confian?a pol¨ªtica i una crisi del model territorial a Catalunya.

D'una banda, Espanya viu avui un preocupant proc¨¦s de desafecci¨®. Els pol¨ªtics, els partits i les principals institucions democr¨¤tiques estan obtenint els ¨²ltims anys suspensos sonats. Inicialment alguns cr¨¨iem que aquesta crisi de confian?a pol¨ªtica responia essencialment a la severitat de la crisi econ¨°mica. Durant la segona legislatura de Rodr¨ªguez Zapatero, el creixent descr¨¨dit de les institucions no tenia un car¨¤cter excepcional en comparaci¨® amb l'entorn europeu. En efecte, l'augment de la desafecci¨® a Espanya s'ajustava raonablement a la magnitud de la crisi econ¨°mica que sofr¨ªem.

No obstant aix¨°, despr¨¦s de l'arribada del PP al poder, la crisi de confian?a va derivar en una crisi democr¨¤tica. Igual que en altres pa?sos del sud d'Europa, l'alternan?a de poder no va significar els canvis de pol¨ªtiques que desitjaven els votants. La incapacitat del Govern de Rajoy de plantejar pol¨ªtiques alternatives va posar de manifest fins a quin punt les decisions venien imposades des de fora i d'esquena a la ciutadania. Aix¨ª, es va constatar que, govern¨¦s qui govern¨¦s, les prefer¨¨ncies dels espanyols serien igualment desateses.

Potser sigui per aquest motiu que als pa?sos deutors de l'eurozona la insatisfacci¨® ciutadana no ha derivat tant en l'emerg¨¨ncia de partits xen¨°fobs d'extrema dreta com en l'auge de moviments d'esquerres el principal objectiu dels quals ¨¦s tornar el poder als ciutadans. L'¨¨xit de Syriza, M5E o Podem nom¨¦s pot entendre's si es pren en consideraci¨® la sensaci¨® de molts ciutadans que els partits tradicionals han fallat en la missi¨® per a la qual van ser elegits: representar els interessos de l'electorat.

A Espanya, aquesta crisi democr¨¤tica ha tingut com a conseq¨¹¨¨ncia un segon fenomen pol¨ªtic: l'auge del sobiranisme a Catalunya. No ¨¦s casual que l'independentisme es dispar¨¦s el 2012, just despr¨¦s de l'arribada del PP al poder. El nul marge que va oferir l'Estat als governs regionals durant la crisi del deute va acabar per convertir-se en una derogaci¨® de facto de les autonomies. A Catalunya, aquesta agressi¨® a la seva capacitat d'autogovern es va traduir en un ascens sense precedents del suport a l'independentisme.

Tot intent de solucionar qualsevol problema passa intr¨ªnsecament per analitzar quines en s¨®n les causes. En el cas de la crisi de confian?a pol¨ªtica que viu Espanya, molts analistes i experts han plantejat com a soluci¨® reformes en el si dels partits, com llistes obertes o prim¨¤ries per elegir els candidats. Malgrat la bona premsa de qu¨¨ gaudeixen aquestes mesures, no n'haur¨ªem d'esperar gaire. En efecte, qualsevol intent de potenciar la democr¨¤cia interna dels partits pot acabar sent inn¨°cua si no solucionem primer el principal repte al qual s'enfronta la nostra democr¨¤cia: l'aprimament del principi d'autogovern. I ¨¦s que de qu¨¨ ens serveix poder triar els candidats en prim¨¤ries obertes si despr¨¦s no tenen marge de maniobra i es veuen incapa?os de dur a terme les pol¨ªtiques que desitgen els ciutadans?

La soluci¨® al ¡°problema catal¨¤¡± tamb¨¦ passa per superar aquesta crisi democr¨¤tica. El Govern central, partint d'un mal diagn¨°stic, va creure que podia desactivar el desafiament sobiranista per mitj¨¤ de desacreditar les elits pol¨ªtiques. El temps ha demostrat com d'innocu ha resultat el cas Pujol per al proc¨¦s sobiranista. L'auge de l'independentisme s'alimenta de greuges i molt especialment de l'atac a l'autonomia d'un Govern regional ja molt afeblit a causa dels seus problemes per finan?ar-se. El suport a la independ¨¨ncia pot revertir-se, per¨° requereix retornar la capacitat d'autogovern a les institucions catalanes.

En definitiva, Espanya no viu nom¨¦s una crisi econ¨°mica, sin¨® que tamb¨¦ sofreix els envits d'una alarmant crisi democr¨¤tica. Qualsevol soluci¨® als reptes pol¨ªtics als quals s'enfronten Catalunya i Espanya ha de passar per potenciar una vegada m¨¦s la capacitat dels ciutadans de decidir les pol¨ªtiques que m¨¦s desitgen. Agradi o no, aquesta crisi pol¨ªtica nom¨¦s amainar¨¤ quan la democr¨¤cia sigui retornada als seus leg¨ªtims propietaris: els ciutadans.?