Andorra sedueix les empreses
El pa¨ªs es val de la seva baixa fiscalitat per atreure firmes estrangeres, sobretot tecnol¨°giques
El grup TAX Economistes i Advocats, amb seu a Figueres (Girona), va obrir a l'octubre un despatx a Andorra la Vella. Amb 63 assessories per tot Espanya, va veure que una gran quantitat de clients, des de gabinets d'arquitectura fins a empreses tecnol¨°giques, s'interessaven per desembarcar al pa¨ªs pirinenc, sobretot per estalviar en impostos. Andorra ha renunciat al duty free per evitar que altres pa?sos, especialment Espanya i Fran?a, deixessin de penalitzar fiscalment els fluxos comercials i d'inversi¨®.
No obstant aix¨°, ha fixat uns tipus impositius molt m¨¦s agressius, amb qu¨¨ pret¨¦n atreure des d'empreses tecnol¨°giques fins a centrals de vendes o filials dedicades al comer? exterior. Andorra pot convertir-se ara en una plataforma atractiva perqu¨¨ grans empreses hi situ?n filials, igual que Irlanda, Luxemburg, Holanda i Su?ssa. A trav¨¦s d'aquests pa?sos, que tenen una molt baixa tributaci¨®, gegants com Microsoft, Apple, Amazon, Google i Yahoo veuen alleugerida la seva factura fiscal a Europa. Des que es va obrir a empreses de capital estranger, Andorra ha rebut 1.300 sol¡¤licituds per constituir societats, prop de la meitat espanyoles. Amb un 18% del PIB, la banca ha estat el principal negoci a Andorra.
La pressi¨® internacional va fer que el 2011 el pa¨ªs?firm¨¦s convenis amb diversos pa?sos per proporcionar?informaci¨® sobre clients de bancs andorrans que estaven en processos penals i tributaris. El cas Pujol, a m¨¦s de perjudicar la imatge del pa¨ªs, ha posat en dubte aquests acords. En tot cas, despr¨¦s d'abandonar la llista negra de paradisos fiscals, Andorra va engegar un programa de reformes, entre les quals, permetre la implantaci¨® d'empreses de capital 100% estranger i la creaci¨® d'un sistema tributari homologable amb els estats de la UE.
El Govern andorr¨¤ ha culminat aquest proc¨¦s amb la creaci¨® d'un IVA del 4,5%, un IRPF del 10% i un impost de societats del 10% amb bonificacions de fins al 80% per a sectors estrat¨¨gics. La clau perqu¨¨ Andorra pugui atreure empreses d'altres pa?sos?inclou firmar convenis que evitin que ciutadans i empreses tributin per un mateix concepte en dos estats. Seguint els passos de Luxemburg i Fran?a, Mariano Rajoy va anar a Andorra la Vella el 8 de gener per firmar l'acord que aixecava la doble imposici¨®, que ha de ser ratificat pel Congr¨¦s. Ara el Govern andorr¨¤ vol anar rubricant aquest acord amb altres pa?sos, comen?ant per Portugal.
Andorra veu en aquests acords una oportunitat per fer valer la seva baixa fiscalitat i atreure empreses de tot el m¨®n. L'executiu i la Confederaci¨® Empresarial Andorrana han promocionat el pa¨ªs amb presentacions a Espanya, Fran?a, R¨²ssia, Azerbaidjan, Emirats ?rabs, Xina i Am¨¨rica Llatina. El president de la patronal, Xavier Altimir, explica que el pa¨ªs aspira?a empreses m¨¦s enll¨¤?d'Espanya i Fran?a. ¡°Andorra pot ser la base d'operacions a Europa de grans corporacions¡±, assegura. La patronal ha elaborat una presentaci¨® en qu¨¨ desgrana les fortaleses del pa¨ªs i compara la seva fiscalitat amb la del seu entorn (Espanya, Fran?a i Portugal) i amb estats com ara Liechtenstein, San Marino, Irlanda, Su?ssa, Luxemburg, Malta o Xipre. Hi ha un abisme entre el tipus del 10% per a societats d'Andorra i el 38% de Fran?a i el 28% d'Espanya, per¨° tamb¨¦ hi ha difer¨¨ncia amb la resta de pa?sos.
L'impost de societats ¨¦s del 10%,
¡°Avui el marc fiscal ¨¦s homologable al de qualsevol pa¨ªs de la UE, encara que amb uns tipus m¨¦s baixos. Aix¨° ha perm¨¨s que Espanya accedeixi a deixar d'aplicar el 24% que gravava els serveis que prestaven les empreses andorranes a empreses espanyoles abans de la signatura del conveni per evitar la doble imposici¨®¡±, afirma Bruno Dom¨ªnguez, soci del departament fiscal de Baker & McKenzie. Amb nom¨¦s 468 quil¨°metres quadrats i 70.000 habitants, ¨¦s inviable que es puguin atreure certes ind¨²stries. ¡°Ens interessen inversions tecnol¨°giques, en salut i benestar, educaci¨®, esport i turisme¡±, exposa Altimir. Un directiu d'un banc, que demana no ser identificat, explica que Andorra pot ser una bona plataforma per situar-hi filials d'exportaci¨® i importaci¨®.
El Principat preveu bonificacions del 80% en l'impost de societats per a empreses que es dediquin al comer? internacional, que quan entri en vigor el conveni podran repatriar els beneficis a Espanya sense penalitzaci¨®. La llei andorrana tamb¨¦ t¨¦ avantatges per a societats que explotin intangibles (royalties, patents, marques¡) a escala internacional, per a societats de gesti¨® i inversi¨® financera i per a conglomerats que tinguin participacions en empreses d'altres pa?sos. Per exemple, una empresa que fabriqui cal?at a la Seu d'Urgell (Lleida) pot decidir vendre'l despr¨¦s per Internet mitjan?ant una filial a Andorra, de manera que la facturaci¨® quedaria subjecta a la baixa tributaci¨® d'aquest pa¨ªs. ?s el sistema de diverses empreses tecnol¨°giques, la factura de les quals s'emet des d'Irlanda, amb un tipus de societats del 12,5%, un dels m¨¦s baixos de la UE. El Govern i la patronal neguen que Andorra vulgui seguir el patr¨® de Luxemburg, que va veure com el cas Luxleaks va destapar acords entre 400 empreses i el Govern per reduir la seva factura fiscal. ¡°Andorra no jugar¨¤ mai a ser Luxemburg. Tampoc volem endur-nos empreses d'Espanya o Fran?a. No n'hi haur¨¤ prou a tenir una b¨²stia, la llei exigeix un m¨ªnim d'un local de 25 metres quadrats i un treballador¡±, diu Altimir.
Govern i patronal visiten molts pa?sos
El ministre de Finances andorr¨¤, Jordi Cinca, ¨¦s rotund: ¡°No ho permetrem.¡± L'altra carta amb qu¨¨ compta el pa¨ªs s¨®n les baixes retencions sobre les rendes del treball i l'estalvi. ¡°Hi ha directius que per aquest motiu?han decidit acceptar ofertes de treball. En tot cas, Andorra ¨¦s un pa¨ªs amb una baixa tributaci¨®, que no ¨¦s el mateix que un parad¨ªs fiscal. A m¨¦s, hi ha d'haver activitat real per poder operar-hi¡±, assegura l'advocat Antoni Dur¨¢n-Sindreu. Fins al juliol de 2012 els estrangers no podien ser propietaris d'una empresa andorrana, sin¨® que havien de buscar un soci local. Des de llavors, 1.300 societats han sol¡¤licitat operar al pa¨ªs, 482 de les quals van comen?ar la seva activitat. Segons la patronal, la meitat eren espanyoles, encara que el seu pes ha anat disminuint. L'advocat i soci de Cuatrecasas Joan Hortal¨¤ veu viable l'aposta d'Andorra per atreure filials d'empreses de serveis, sobretot tecnol¨°giques, especialment a mesura que vagi firmant m¨¦s convenis per evitar la doble imposici¨®. ¡°En un entorn sense secret bancari, ha de canviar el model de negoci. Andorra no pot atreure ind¨²stria pesant, per¨° les tecnol¨°giques poden desenvolupar la seva activitat amb independ¨¨ncia del lloc on operin¡±, afirma.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.