Els joves ¡®falan¡¯ poc ¡®galego¡¯

Tots els informes confirmen que l'¨²s del gallec ¨¦s majoritari a Gal¨ªcia, per¨° tamb¨¦ que el seu descens ¨¦s continu. L'¨²ltima enquesta de l'Instituto Galego d'Estat¨ªstica (IGE), donada a con¨¨ixer el desembre passat, revelava que, el 2013, nom¨¦s un de cada quatre menors de quinze anys parlava habitualment o majorit¨¤riament gallec. I el que ¨¦s pitjor, malgrat l'escolaritzaci¨® obligat¨°ria, en aquesta franja d'edat, un 22% admetia no saber-ne gens, o poc. Cosa que contrasta amb les dades globals del seu coneixement: un 57,3% el sap parlar molt i un 29,6 bastant.

En cinc anys, de 2003 a 2008, els que parlaven sempre gallec van passar de ser del 43,2% al 30,29% %, i els castellanoparlants, del 19,6% al 20,28.%. Per¨° en els cinc seg¨¹ents, el percentatge de parlants de gallec s'ha mantingut estable, i el de castellanoparlants s'ha disparat al 26,25%. S'ha produ?t un increment dels monoling¨¹es ¡ªsobretot en castell¨¤¡ª malgrat que en l'ensenyament regeix un decret, anomenat de pluriling¨¹isme, que va trencar el consens aconseguit en l'etapa de Manuel Fraga, que b¨¤sicament establia una educaci¨® al 50% entre els dos idiomes cooficials. El decret, el 2010, va introduir l'angl¨¨s en el repartiment de mat¨¨ries. Aix¨° no va acontentar ni uns ni altres, i va suposar mesures com destruir llibres de matem¨¤tiques en gallec per valor de tres milions d'euros. Per novena vegada en els ¨²ltims anys, avui es manifestaran milers de persones a Santiago de Compostel¡¤la exigint la derogaci¨® del Decret.

El dia 31 de gener, la Real Academia Galega feia una declaraci¨® institucional en qu¨¨ demanava la derogaci¨® del decret de 2010, i feia una crida als sectors socials per evitar ¡°el desnonament de l'idioma de la seva pr¨°pia casa¡±. ¡°Un idioma que ¨¦s un pont entre generacions, una preciosa baula de la hist¨°ria i una eina molt valuosa per al futur, un mitj¨¤ de comunicaci¨® i tamb¨¦ un recurs amb valor emocional i econ¨°mic. Un b¨¦ p¨²blic, com l'aire que respirem. El gallec no ¨¦s un problema, ¨¦s una riquesa¡±, finalitzava.

Un idioma ¨¦s ¡°un pont entre generacions¡±, diu l'acad¨¨mia gallega

¡°Estem d'acord amb l'Acad¨¨mia en la seva crida a la societat¡±, comenta el secretari general de Pol¨ªtica Ling¨¹¨ªstica, Valent¨ªn Garc¨ªa, ¡°On diferim ¨¦s en la seva valoraci¨® del decret. L'educaci¨® d¨®na el coneixement, l'¨²s el d¨®na la societat¡±, afegeix. Quan es va publicar l'enquesta, Garc¨ªa havia anunciat unes mesures de xoc i manifestat la seva sorpresa a EL PA?S: ¡°Em falten parlants de gallec¡±. El socioling¨¹ista Mauro Fern¨¢ndez, de la Universitat de la Corunya, li d¨®na la ra¨®: ¡°El principal mecanisme de substituci¨® del gallec pel castell¨¤ s¨®n els enterraments. Ara el seu ¨²s, habitual o majoritari, ¨¦s del 51,5%, el 56% entre els nascuts a Gal¨ªcia, per¨° ¨¦s bastant probable que el 2018 ja no sigui majoritari. Aix¨° no vol dir que el gallec desaparegui¡±.

Fern¨¢ndez sost¨¦ tamb¨¦ que hi ha dades que podrien contradir l'enquesta de l'IGE sobre els menors. El 2009, la Xunta va preguntar a totes fam¨ªlies per la llengua materna dels seus membres, per¨° els resultats no es van fer mai p¨²blics, ¡°i com s'explica que es treguin ara?¡±, diu el ling¨¹ista, que no creu que la legislaci¨® hagi tingut influ¨¨ncia en el descens de l'¨²s de l'idioma, per¨° reconeix que s¨ª que va poder tenir-la el discurs impl¨ªcit. El seu col¡¤lega de la Universitat de Santiago, Henrique Monteagudo, dissenteix en el fet de treure import¨¤ncia a la normativa, per¨° concorda que el clima social ¨¦s decisiu: ¡°Van emetre un missatge que el gallec no t¨¦ futur, que 'no fiqui el seu fill en problemes utilitzant-lo o reclamant-lo'. Per¨° el problema no ¨¦s, com es diu, tant de la societat, perqu¨¨ hi ha m¨¦s gallec a les cases que fora d'elles¡±.

A les ciutats, l'idioma propi est¨¤ relegat al 2% de les classes d'infantil

Aix¨° es podria desprendre de l'experi¨¨ncia de Mar¨ªa Jes¨²s Fraga, directora de l'escola Valle Incl¨¢n, un dels centres p¨²blics d'Oleiros, un ajuntament residencial prop de la Corunya. ¡°A infantil o prim¨¤ria acostumem a tenir un o dos nens que parlen gallec en una aula de 25. Despr¨¦s deixen de parlar-lo, almenys amb els seus companys. Per¨° s¨ª que hi ha bastants pares que el parlen amb els seus fills, sobretot amb els homes¡±. Segons la Mesa pola Normalizaci¨®n, a les ciutats l'idioma propi est¨¤ relegat al 2% de les classes d'infantil.

A l'institut Agra do Orz¨¢n, al barri del mateix nom, el m¨¦s dens de la Corunya, Luc¨ªa Barreiro Varela, una noia de 17 anys que vol estudiar alguna enginyeria, reconeix que, malgrat que a casa seva es parla gallec, ella nom¨¦s el parla amb els seus avis i els seus oncles de Melide, el lloc d'origen de la fam¨ªlia. ¡°No s¨¦ per qu¨¨ no el parlo, perqu¨¨ en s¨®c molt defensora¡­ crec que per la meva germana gran, que es va passar al castell¨¤ quan va ser a l'escola, i com que vaig estar amb ella¡­¡±. Luc¨ªa no sap de ning¨² a classe que parli en una altra llengua que no sigui en castell¨¤. El seu professor, Henrique Rabunhal, s¨ª que recorda alumnes que parlaven gallec al comen?ament de la seva carrera, als anys vuitanta, a Arteixo, abans del desenvolupament d'Inditex.

Sara Marcos, de 13 anys i Bel¨¦n Fern¨¢ndez, de 15, s¨ª que parlen gallec, fins i tot amb els seus companys castellanoparlants. Bel¨¦n especifica que ¡°tamb¨¦ amb la meva millor amiga i amb les dependentes de botigues de moda¡±. Cursen 2n d'ESO a l'institut d'A Pinguela, de Monforte, una petita ciutat ferrovi¨¤ria de Lugo. Elles no s¨®n d'all¨¤, sin¨® dels ajuntaments lim¨ªtrofs de Sober i Ferreira. ¡°De 19 que som a classe, set parlem en gallec¡±, compta la Sara, ¡°tot i que de Monforte nom¨¦s n'¨¦s una, Ux¨ªa¡­¡± Per qu¨¨ parla en gallec l'Ux¨ªa, Bel¨¦n? ¡°Pels seus avis, tamb¨¦ n'hi ha una altra que el parla a 2n B¡±.

Aquest ¨¦s el primer curs en el qual, segons la llei Wert, les fam¨ªlies podien optar a una ajuda de 7.000 euros per escolaritzar els fills en un centre privat si consideraven que la quantitat de mat¨¨ries que impartien en castell¨¤ en un centre p¨²blic no arribava al que era ¡°raonable¡±. A Gal¨ªcia s'hi van presentar quatre sol¡¤licituds.