Una jornada particular

L¡¯ab¨²s d¡¯adjectius com provocador i radical en el m¨®n de les arts els ha devaluat, i avui dia molts dels que van de provocadors i radicals m¨¦s aviat fan riure o resulten mansuets i adotzenats. No ¨¦s ni ha estat mai el cas de Peter Handke (Griffen, ?ustria, 1942), a qui escauen aquests qualificatius, sobretot si no ens quedem en el sentit m¨¦s superficial, el que frega amb la pol¨¨mica i la simplificaci¨® medi¨¤tica.

Handke busca sempre l¡¯arrel de la realitat en les paraules, en el proc¨¦s de donar un nom a les coses, de descriure-les i objectivar-les amb precisi¨® absoluta. La seva ¨¦s una literatura que sacseja el m¨®n ¡ªi, de pas, el lector¡ª perqu¨¨ fa un q¨¹estionament profund dels significats convencionals, de la rutina dels sentits establerts. Per ell, tot pot o ha de cobrar sentit en un moment donat, el moment de la descoberta essencial, o ¡°de la sensaci¨® verdadera¡±, com va titular una novel¡¤la de 1975. I en aquesta lluita Handke no s¡¯atura per res. Per aix¨°, pot ser ent¨¨s, o malent¨¨s, com un agitador o un provocador. Nom¨¦s cal veure¡¯l al final del v¨ªdeo (¨¦s a YouTube) que mostra una representaci¨® a Frankfurt d¡¯Insults al p¨²blic (1966), somrient murri i satisfet, amb 24 anys, mentre acompanyat dels quatre actors rep una barreja d¡¯esbroncs i de visques d¡¯un p¨²blic burg¨¨s i encorbatat. Es mostra reptador, s¨ª, per¨° perqu¨¨ abans s¡¯ha reptat ell mateix: Insults al p¨²blic ¨¦s m¨¦s del que enuncia el t¨ªtol, ja que desconstrueix, redueix a l¡¯esquelet i desvela el sentit d¡¯una funci¨® teatral. Pura arrel, pura ess¨¨ncia.

En catal¨¤, l¡¯obra de Handke, copiosa, va arribar, en part, entre 1975 i 1991, en mitja dotzena de traduccions, per¨° d¡¯aleshores en?¨¤ ens hem hagut d¡¯acontentar de seguir-la en edicions castellanes. Per sort, Raig Verd ha aconseguit un nou encert en publicar una de les seves ¨²ltimes obres, La gran caiguda (2011), tradu?da per Marta Pera en una admirable versi¨® de la qual es pot dir que no grinyola mai ni es t¨¦ la sensaci¨® d¡¯estar llegint una traducci¨®.

Aquesta narraci¨® o novel¡¤la dividida en nou escenes aplega diverses constants de l¡¯obra de Handke. De fet, La gran caiguda, incerta i indefinida, amb qu¨¨ acaba el llibre, apareix ja en una obra clau, Desgr¨¤cia impitjorable (1972), i es refereix al moment en qu¨¨ la mare de Handke pren consci¨¨ncia de la seva crisi i decideix su?cidar-se. Ara, en un escenari prec¨ªs i alhora inconcret, en qu¨¨ reconeixem la rodalia de Par¨ªs ¡ªon Handke viu des de fa d¨¨cades¡ª i la mateixa capital francesa (¡°era una ciutat de les llums¡±, ¡°la megaciutat¡±, ¡°la ciutat de les ciutats¡±), se segueix amb la minuciositat habitual l¡¯exercici de consci¨¨ncia que, des que es desperta al mat¨ª fins a la inesperada ¡°gran caiguda¡±, fa un vell actor a punt de rebre un homenatge i de tornar a actuar en una pel¡¤l¨ªcula despr¨¦s de molt temps.

No es tracta del seu mon¨°leg interior mentre camina cap a la ciutat, perqu¨¨ la relata un narrador que fins i tot fa alguna acotaci¨® omniscient, per¨°, de fet, la narraci¨® es produeix com el cont¨ªnuum de les percepcions, reflexions i records de l¡¯actor. Els objectes, les persones i els paisatges que troba al seu pas s¨®n reptes constants a la seva consci¨¨ncia, a la comprensi¨® del m¨®n. Som davant una caminada de descoberta: l¡¯actor t¨¦ la ¡°disposici¨® a confrontar-se amb si mateix, a situar-se, a passar a l¡¯acci¨®¡±. Aquest itinerari ¨¦s similar, per exemple, al de la narraci¨® Tarda d¡¯un escriptor (1987) o a les indagacions radicals dels dietaris, com El pes del m¨®n (1979). ?s un punt de vista t¨ªpic de Handke. Cal mirar b¨¦, llegir el m¨®n a fons: ¡°La primera mirada era un prejudici¡±. No valen els artificis: ¡°Imitar o copiar no era art¡±. Per aix¨°, entre un parc i un bosc, no dubta: ¡°Que li donessin un bosc, els boscos!¡±. La gran caiguda coincideix, aix¨° s¨ª, amb obres m¨¦s recents, com La p¨¨rdua de la imatge o Per la serra de Gredos (2002), en el dibuix d¡¯una societat del segle XXI violenta, aclaparada per mitjans de comunicaci¨® omnipresents, amb trets futuristes com els cascos especials per als que volen parlar pel m¨°bil al metro, obligatoris per no destorbar ¡°l¡¯ordre p¨²blic¡±.

La de Handke no ¨¦s una literatura f¨¤cil. ?s exigent i arriscada, i la seva radicalitat pot portar el lector tant al desconcert com a la revelaci¨®, per¨° constitueix, sens dubte, una de les creacions liter¨¤ries m¨¦s fascinants de l¡¯¨²ltim mig segle.

?