Descobert un gen responsable dels c¨¤ncers de pr¨°stata m¨¦s agressius

El c¨¤ncer de pr¨°stata ¨¦s el m¨¦s freq¨¹ent en homes a Espanya (27.800 diagn¨°stics el 2012, segons les dades de la Societat Espanyola d'Oncologia M¨¨dica, Seom). Encara que la majoria t¨¦ un tractament senzill, ¨¦s el tercer c¨¤ncer per mortalitat en homes, amb 5.481 defuncions el 2012, nom¨¦s per darrere de les neopl¨¤sies colorectals i de pulm¨®. Aix¨° es deu al fet que hi ha un 15% dels casos que s¨®n especialment agressius (els anomenats c¨¤ncers resistents a la castraci¨®), indica l'onc¨°leg del Mount Sinai de Nova York Josep Domingo-Domenech, que ¨¦s investigador principal d'un equip que ha trobat un gen, el GATA2, especialment actiu en aquests tumors m¨¦s perillosos. Han publicat el treball a Cancer Cell, en la qual ¨¦s portada.

El GATA2 ¨¦s un gen relacionat amb la diferenciaci¨® i el desenvolupament dels organismes eucariotes (que tenen c¨¨l¡¤lules complexes com les dels humans), que tamb¨¦ s'ha vinculat a alguns c¨¤ncers de sang i pulm¨®. En aquest cas els investigadors han descobert una ruta, una cascada de processos que comen?a en el GATA2 (per aix¨° l'anomenen gen mestre), i que arriba a les fases que influeixen en la proliferaci¨® cel¡¤lular.

Aquestes reaccions en cadena involucren en cada pas nous gens (o les seves prote?nes, que ¨¦s el que de deb¨° actua). En aquesta successi¨® de processos ¨¦s important l'IGF2, una altra de les prote?nes (en aquest cas, un factor de creixement) involucrades. I ho ¨¦s, entre altres causes, perqu¨¨ ja hi ha f¨¤rmacs que s¨®n ben tolerats per les persones i que la inhibeixen. ¡°El problema ¨¦s que no n'hi ha prou d'aturar el c¨¤ncer; cal rematar-lo¡±, exemplifica Domingo-Domenech per explicar que l'¨²s d'aquests medicaments no sigui prou per curar o combatre aquest c¨¤ncer. La idea ¨¦s barrejar-ho amb quimioter¨¤pia. ¡°Estem en el proc¨¦s de dissenyar l'estudi cl¨ªnic per provar aviat la combinaci¨® en pacients i ens agradaria que participessin en aquest estudi centres hospitalaris espanyols¡±, diu l'onc¨°leg.

Per¨° el descobriment del gen ¨¦s nom¨¦s una part dels aven?os del grup de Domingo-Domenech, que ressalta que entre els signants de l'article hi ha vuit cient¨ªfics espanyols m¨¦s que treballen en centres nord-americans. Part important del desenvolupament t¨¦ una ajuda extra: la possibilitat de fabricar ratolins que tinguin el mateix tumor que el pacient. ¡°Aix¨° ja se sabia, per¨° nosaltres hem aconseguit fer-ho d'una manera molt m¨¦s senzilla¡±. Per introduir un tumor en un animal, calia practicar una cirurgia al malalt per obtenir les seves c¨¨l¡¤lules malignes. ¡°Aix¨° era cost¨®s i perill¨®s, i no sempre es podia fer¡±, explica el metge. El que l'equip ha fet ¨¦s aconseguir les c¨¨l¡¤lules tumorals de la sang perif¨¨rica dels pacients. ¡°?s un procediment bastant simple i barat¡±, afirma. Per pescar aquestes c¨¨l¡¤lules es fan servir marcadors de superf¨ªcie, que identifiquen quines s¨®n oncol¨°giques i quines no. Despr¨¦s, amb el resultat d'aquesta selecci¨®, s'inocula als ratolins perqu¨¨ generin el c¨¤ncer.

Els avantatges d'aquest procediment s¨®n diversos. ¡°Es tracta d'aut¨¨ntica medicina personalitzada¡±, diu l'investigador, ja que ¡°cada pacient podr¨¤ tenir un ratol¨ª avatar¡±, amb exactament el seu c¨¤ncer. A m¨¦s, el proc¨¦s es pot repetir les vegades que faci falta. ¡°Moltes vegades s'agafa una mostra del pacient al principi, quan t¨¦ un tumor primari, per¨° si progressa i malignitza, no el tenim i, a m¨¦s, pot ser que el malalt estigui tan feble que no es pugui prendre una mostra una altra vegada¡±.

Amb la generaci¨® de ratolins amb el mateix c¨¤ncer que cada pacient es poden provar en l'animal els tractaments abans de donar-los al pacient. ¡°Ara que es parla tant de l'elevat preu dels f¨¤rmacs, ¨¦s una mesura d'aut¨¨ntic estalvi, perqu¨¨ s'evita donar-los medicaments que no els serviran¡±, afirma Domingo-Dom¨¦nech. La t¨¨cnica ¨¦s ¡°tan simple que ja s'est¨¤ provant per fer-la servir en els altres c¨¤ncers m¨¦s freq¨¹ents, com el de mama, pulm¨® i c¨°lon¡±, diu.

Aquest m¨¨tode est¨¤ molt relacionat amb l'anomenada bi¨°psia l¨ªquida, que consisteix a fer el seguiment d'un tumor a partir de les c¨¨l¡¤lules de la sang. Segons va dir Eduardo D¨ªaz-Rubio, cap del Servei d'Oncologia M¨¨dica de l'Hospital Cl¨ªnic San Carlos de Madrid, en unes jornades sobre c¨¤ncer que va organitzar el Centre Nacional d'Investigacions Oncol¨°giques (CNIO) la setmana passada, aquesta t¨¨cnica de les bi¨°psies l¨ªquides ¨¦s una de les eines m¨¦s potents que s'espera que s'incorporin al tractament del c¨¤ncer.