¡°Estem instal¡¤lats en la cat¨¤strofe¡±

El m¨²sic Pau Riba (1948) ser¨¤ proclamat dijous rei Carnestoltes de Barcelona, un rei poca-solta que t¨¦ la llibertat de dir el que vulgui i que obre uns dies de disbauxa abans, aix¨° s¨ª, que arribi el Dimecres de Cendra i la Quaresma. A ell, aquesta llibertat, temporal i municipal, no li cal. Sempre ha estat un esperit lliure. A la seva agenda, despr¨¦s d¡¯aquest regnat, hi ha l¡¯exposici¨® que Arts Santa M¨°nica far¨¤ sobre la discogr¨¤fica Conc¨¨ntric, que va editar el seu gran disc Dioptria, i musicalment viatjar¨¤ des del seu darrer experiment amb l¡¯¨°pera (una versi¨® de l¡¯¨¤ria Che gelida manina de Puccini amb l¡¯Orquestra Simf¨°nica dels Vall¨¨s) al¡­ heavy metal (una versi¨® de Killing in the name de Rage against the Machine).

Pregunta. Aquest any ¨¦s el rei Carnestoltes. Per¨° aquest rei acaba malament. Condemnat i cremat¡­

Resposta. S¨ª, per¨° a mi m¡¯han perdonat. No em maten. M¡¯haurien d¡¯incinerar perqu¨¨ el Carnestoltes era un ninot, li tallaven la sardina, l¡¯enterraven, i cremaven el ninot. Ara es fa l¡¯enterrament de la meva sardina, per¨° jo desapareixo. Em lliuro d¡¯aquesta mala mort. Em perdona la modernitat¡­

P. Per qu¨¨ el perdona?

R. Suposo que deu ser per influ¨¨ncia de l¡¯Estat Isl¨¤mic, que ens est¨¤ tornant a l¡¯Edat Mitjana, ens la plantifica als nassos. La manera de sentir-se civilitzat i modern ¨¦s no fer aquestes barbaritats.

P. Per¨° vost¨¨ es porta malament tot l¡¯any.

R. ?s que no s¨¦ si existeixo tot l¡¯any.

P. Qu¨¨ far¨¤ dijous?

R. Aix¨° no ¨¦s un bolo. ?s una obra de teatre o una pel¡¤l¨ªcula on hi ha centenars de comparses, d¡¯extres, i l¡¯escenari t¨¦ centenars de metres. ?s una cosa enorme. S¡¯han de fer molts assajos. T¡¯has d¡¯aprendre moltes coses de mem¨°ria, etc¨¨tera. Em van donar la possibilitat d¡¯escollir el meu seguici. Anir¨¦ aquest diumenge al Born amb els Tabalers de Tiana, amb els Bandab¨°lit i amb De Mortimers. Tots de Tiana.

P. ?s rei gr¨¤cies a l¡¯Ajuntament. No ¨¦s una contradicci¨® del Carnestoltes?

S¨®c un sentimental gener¨®s que es commou quan veu que a la ciutadania, a sobre del que li costa viure el dia a dia, li claven la Quaresma

R. T¨¦ una certa contradicci¨®. Per¨° em fa il¡¤lusi¨® representar aquest personatge que d¨®na carta blanca al poble. El Carnestoltes ¨¦s la torna del contracte social de la vida moderna. T¡¯has de portar b¨¦, has de creure, tens molts deures, molts deutes, tot ¨¦s molt trist. Est¨¤s sotm¨¨s per totes bandes. Nosaltres complirem amb tot aix¨° a canvi de¡­ i aquest ¡°a canvi de¡± ¨¦s el Carnestoltes, uns dies on la pir¨¤mide social la fotem al rev¨¦s. El nivell de dalt de la pir¨¤mide [l¡¯1% de la poblaci¨® mundial fa temps que supera en riquesa el que tenen els altres 7.000 milions d¡¯habitants del planeta] el fotem a sota. Jo s¨®c un sentimental gener¨®s que es commou quan veu que a la ciutadania, a sobre del que li costa viure el dia a dia, li claven la Quaresma, l¡¯abstin¨¨ncia de la carn (tant la de plats i forquilles com la de pantalons i faldilles). Un suplici. De peix i d¡¯espines¡­

P. Li han deixat llibertat per dir el que vulgui.

R. S¨ª, per¨° s¨ª. Tu pots dir el que vulguis. Et diuen si tal cosa la podries polir una mica. Per¨° la veritat ¨¦s que acabo dient el que vull.

P. Aquest ¨¦s el rei dels poca-soltes. Se¡¯n considera m¨¦s enll¨¤ d¡¯aquest paper temporal?

R. Amb qui est¨¤ parlant?

P. Amb en Pau Riba.

R. Jo no ho s¨®c. El que s¨ª que em veig ¨¦s pol¨ªticament incorrecte. M¡¯agrada fer animalades, dir boutades.

P. No li cal ser el rei Carnestoltes per dir les coses que vol.

R. En un moment determinat em va semblar que tenia m¨¦s oportunitat de dir-les com a rei Carnestoltes que no pas com a Pau Riba. Jo, digui el que digui, ho he d¡¯argumentar, procurar no insultar, no ferir¡­ El rei Carnestoltes, no.

P. Ha escrit que les majories cuinades ens tenen garrapinyats. Ho estem?

R. S¨ª. Tot i que no ho sembla. No tenim recorregut. Torno a l¡¯evid¨¨ncia del zero no s¨¦ quant per cent contra el 99 per cent restant. ?s clar que ens tenen agafats pels collons. Com a Gr¨¨cia. Han, hem, de complir. Per¨° nosaltres hem de complir perqu¨¨ ells no compleixen. Tenen totes les lleis a favor seu. Tan sols amb la pasta ja t¡¯enganxen per tot arreu. ?s una cosa molt curiosa aquesta. Tothom diu que no es pot fer res. Es pot. Amb lleis que en lloc de donar prerrogatives als rics les donin als pobres. Podria haver-hi una llei que prohib¨ªs que les empreses tinguessin m¨¦s d¡¯un determinat nivell de beneficis, lleis que prohibissin sous m¨¦s enll¨¤ d'una certa xifra¡­ Quantes lleis no es podrien fer, a favor del treballador! Per¨° totes s¨®n a favor de l¡¯amo.

P. Vota?

R. No. Mai he votat.

L¡¯arma m¨¦s potent dels pol¨ªtics ¨¦s la ignor¨¤ncia

P. Com es fan les lleis sense votar? Qui les far¨¤?

R. No serveixen per res els nostres vots. La democr¨¤cia ¨¦s el ganxo del qual ens tenen penjats. ?s abaixar el discurs al nivell zero. Democr¨¤cia vol dir que t¡¯han d¡¯entendre tots els de la base i a la base hi ha molta gent poc instru?da. ?s a dir que, si el que vols s¨®n vots, has de sortir al balc¨® i preguntar quants s¨®n dos i dos. Si preguntes l'arrel quadrada de dos perds tot els punts. ?s un contuberni de l¡¯estult¨ªcia. El poder de les majories vol dir que si tira m¨¦s una teta que dues carretes... doncs visca les tetes.

P. Doncs quin ¨¦s el remei.

R. La llei.

P. Per¨° aquesta llei qui la fa?

R. Per descomptat que ¨¦s necessita algun tipus de revoluci¨®. Per exemple, aix¨° de Podem no em d¨®na cap bon rotllo. Est¨¤ creixent com un partir tradicional, com els altres. Amb les mateixes demag¨°gies i els mateixos tamagotchis. L'¨²nica soluci¨® possible ¨¦s que, tornant a la pir¨¤mide i fent n¨²meros, si cada ric t¨¦ 70 milions de pobres a sota seu... a qu¨¨ esperen aquests milions per agafar-lo pels ous a ell? Els n¨²meros canten! Aquesta ¨¦s la soluci¨®. Per¨° l¡¯arma m¨¦s potent dels pol¨ªtics ¨¦s la ignor¨¤ncia.

P. Parlant de l¡¯exposici¨® de Conc¨¨ntric, a la seva ¨¨poca va tenir una enganxada perqu¨¨ no els va agradar un text que va escriure i en van publicar un altre de r¨¨plica. No compartien el que entenien com atacs a una part de la pr¨°pia fam¨ªlia i a la cultura catalana.

R. No s¨¦ fins a quin punt no ho van escriure per crear aquesta pol¨¨mica que ha perdurat cinquanta anys¡­

P. Ha patit la censura?

R. S¨ª. Les coses estan muntades perqu¨¨ tu, pr¨¨viament, t¡¯autocensuris.

P. Hi ha gent de la cultura catalana que no sembla estimar-lo. El veuen estrany, estrafolari... Comen?ant perqu¨¨ no el van voler als Setze Jutges.

R. S¨ª, per¨° aix¨° no va ser un problema de la cultura catalana. All¨° dels Setze Jutges va ser un episodi de la revoluci¨® dels joves. Als anys seixanta, la joventut est¨¤vem en guerra amb el sistema. Jo portava l¡¯uniforme de la joventut i ells, els jutges, estaven als ant¨ªpodes. Hi havia una difer¨¨ncia ideol¨°gica. Els anys seixanta s¨®n els de la utopia hippy, la contracultura, l¡¯underground¡­ i dur els cabells llargs volia dir que estaves ficat en aix¨°. I si a m¨¦s a m¨¦s duies els pantalons vermells... Va ser per aix¨°, no perqu¨¨ no els agrad¨¦s el que jo cantava.

A molts joves, ara, la societat els sembla una meravella perqu¨¨ tenen la PlayStation

P. Com veu els joves ara?

R. Contestar¨¦ amb una frase meva: ¡°sin escollo no hay rollo¡±, que vol dir el mateix que ¡°contra Franco viv¨ªamos mejor¡±. Vull dir que nosaltres ten¨ªem un enemic clar, expl¨ªcit, el dictador, els grisos. Et foties al carrer contra aix¨° i a favor d¡¯all¨°. Avui res no ¨¦s el que sembla, no saps qui mou els fils. Hi ha tanta escuma pol¨ªticament correcta... A m¨¦s, el sistema ha apr¨¨s a comprar els joves, amb les maquinetes, amb les modes. I ells estan encantats. Nosaltres no qu¨¨iem tant en aquest parany. Nosaltres vam visualitzar la cat¨¤strofe. A molts joves, ara, la societat els sembla una meravella perqu¨¨ tenen la PlayStation.

P. Estem instal¡¤lats en la cat¨¤strofe.

R. Hi estem totalment instal¡¤lats. Nom¨¦s cal fixar-se en el triangle format pel boom demogr¨¤fic, el canvi clim¨¤tic i la fi dels combustibles f¨°ssils. Les possibles solucions encara s'han de descobrir. El petroli i el gas, i l¡¯urani... tot aix¨°, l¡¯any 50 s¡¯haur¨¤ acabat.

P. En algunes can?ons diu que vol marxar al pa¨ªs de les faltes d¡¯ortografia. Com ¨¦s aquest pa¨ªs?

R. Era una manera de reivindicar tot all¨° pol¨ªticament incorrecte, contra la hipocresia.

P. A la biografia del seu web que, ara per ara, s¡¯acaba al 2013, diu que est¨¤ cansat que encara el convidin per parlar del primer Canet Rock.

R. ?s curi¨®s; de 50 anys de carrera, la imatge meva que ha quedat com a definit¨°ria ¨¦s la d¡¯aquella seq¨¹¨¨ncia de la pel¡¤l¨ªcula Canet Rock on canto Licors fotent l¡¯animal. I aix¨° em provoca una certa esgarrifan?a perqu¨¨ vol dir que la gent espera aix¨° de mi. Sempre i per sempre. Com a rei Carnestoltes encara em trobaran moderat.

Els m¨²sics d¡¯ara s¨®n l¡¯orquestra del Tit¨¤nic

P. Dels grups catalans d¡¯ara qu¨¨ en pensa?

R. No ho entenc. El m¨®n ¨¦s a punt d¡¯anar-se¡¯n a prendre pel cul i ells canten perqu¨¨ la iaia els escolti i somrigui. L¡¯¨²nica explicaci¨® que em dono ¨¦s la cat¨¤strofe de qu¨¨ parlo. Nosaltres ens vam afartar de tripis, ens vam posar en estat de gr¨¤cia i vam ser visionaris. Vam veure que el transatl¨¤ntic de la civilitzaci¨® anava cap a l¡¯iceberg. Quan nosaltres ho vam dir hi havia temps de rectificar, de parar, de girar cua... per¨° no ens van fer cas. Al contrari. "Qu¨¨ diuen aquests imb¨¨cils?", deien. "Nosaltres no veiem cap iceberg! Fot-li canya!" I van accelerar. Ara som a una dist¨¤ncia de l¡¯iceberg que per molt que paris m¨¤quines no hi ha res a fer. Els m¨²sics d¡¯ara s¨®n l¡¯orquestra del Tit¨¤nic. "Tocarem fins que ens enfonsem i a sobre no tocarem can?ons f¨²nebres. Farem una musiqueta alegre perqu¨¨ ens en puguem anar a l¡¯altre barri amb un bon record".