?s bona una copa de vi al dia?

A banda de l'evid¨¨ncia dels efectes nocius de l'exc¨¦s d'alcohol, hi ha un gran nombre d'articles cient¨ªfics que conclouen que un consum moderat pot ser benefici¨®s. Un treball publicat el 2012 a la revista cient¨ªfica British Medical Journal (BMJ) estimava que mitja copa de vi di¨¤ria (5 grams d'alcohol) era la quantitat ¨°ptima per protegir la salut. Beure fins aquesta quantitat podria evitar m¨¦s de 4.500 defuncions a l'any al Regne Unit, d'acord amb els investigadors que van fer aquella an¨¤lisi.

Altres especialistes, com l'espanyola Linda Badim¨®n, directora del Centre d'Investigaci¨® Cardiovascular (CSIC-ICCC) de Barcelona, han afirmat que un consum moderat de cervesa, de dues canyes al dia per als homes i una per a les dones, pot ¡°afavorir la funci¨® card¨ªaca global¡±. I Emanuel Rubin, de la Universitat Thomas Jefferson de Filad¨¨lfia (EUA), assegurava en un article publicat recentment a Alcoholism: Clinical and Experimental Research, que ¡°l'aclaparadora evid¨¨ncia suggereix que els metges haurien d'aconsellar als que no han begut mai a la vida que entre els 40 i els 50 es relaxessin i prenguessin una beguda al dia, preferiblement a l'hora de sopar¡±.

No obstant aix¨°, aquest corrent cient¨ªfic i m¨¨dic que no veu l'alcohol en petites quantitats com un ver¨ª perill¨®s t¨¦ oponents. Aquesta setmana, un grup d'investigadors d'Austr¨¤lia i el Regne Unit ha publicat, tamb¨¦ a la revista BMJ, els resultats d'un treball en el qual posaven a prova els suposats beneficis d'un consum moderat d'alcohol. Per fer l'an¨¤lisi, van prendre dades de l'Enquesta de Salut d'Anglaterra 1998-2008 i van concloure que, si es comparava amb persones que mai havien begut, l'activitat protectora de l'alcohol es redu?a a dones de m¨¦s de 65 anys i, en menor mesura, a homes d'entre 50 i 64 anys. Fins i tot entre aquests grups, plantegen que els modestos guanys obtinguts del consum d'alcohol es deguin a la selecci¨® dels subjectes d'estudi.

Un estudi va calcular que mitja copa de vi di¨¤ria podria reduir 4.500 morts anuals al Regne Unit

L'objectiu dels autors era matisar els resultats que solen trobar efectes beneficiosos en un consum moderat d'alcohol. Segons ells, aquestes associacions es poden deure al fet que el grup d'abstemis amb el qual es compara els que beuen una mica pot ser inadequat. Aix¨° s'explicaria, per exemple, perqu¨¨ un dels grups de persones que no beuen mai res s¨®n els antics alcoh¨°lics, que tenen la salut m¨¦s deteriorada per la seva passada addicci¨® a la beguda. Eliminant grups com aquests, els responsables del treball afirmen que els efectes protectors de l'alcohol es redueixen en gran part dels casos. Tenint en compte tot aix¨°, seria possible que, en realitat, les persones que continuen bevent a partir de certa edat ho fan perqu¨¨ estan m¨¦s sans i perqu¨¨ poden, sense que aix¨° vulgui dir que ¨¦s l'alcohol el que els d¨®na la salut.

¡®Massa bo per ser cert¡¯

En un article d'opini¨® firmat per Mike Daube, professor de pol¨ªtica sanit¨¤ria a la Universitat Curtin (Austr¨¤lia), que tamb¨¦ es publica en aquest n¨²mero de BMJ, es culpa les companyies productores de begudes alcoh¨°liques, els mitjans, els pol¨ªtics i fins i tot alguns metges, d'agafar-se a unes dades sobre els beneficis del consum moderat d'alcohol que eren ¡°massa bones per ser certes¡±. ¡°Titulars com ¡®unes quantes consumicions poden ajudar a reduir els atacs de cor¡¯ van promoure missatges sobre les propietats cardioprotectores de l'alcohol; molts metges es van sentir c¨°modes assegurant als pacients que l'alcohol podria ser benefici¨®s i els pol¨ªtics van utilitzar aquestes proves sobre possibles beneficis per justificar el seu frac¨¤s a l'hora d'actuar per reduir danys¡±, escriu Daube.

El metge australi¨¤ demana que els professionals de la salut eliminin les recomanacions segons les quals, fins i tot en quantitats moderades, l'alcohol pot ser bo per a la salut. A m¨¦s, reclama que siguin les autoritats sanit¨¤ries les que ofereixin els consells sobre salut i que aquest lloc no el suplanti la ind¨²stria de l'alcohol, i acusa els governs de no voler enfrontar-se ¡°al formidable poder econ¨°mic de la ind¨²stria internacional de l'alcohol¡±.

La vehement postura de Daube no ¨¦s, ni molt menys, hegem¨°nica. ¡°He quedat molt sorpr¨¨s, perqu¨¨ fa l'efecte que tots els cient¨ªfics estan comprats per la ind¨²stria de l'alcohol i aix¨° no ¨¦s veritat¡±, afirma Ramon Estruch, investigador de l'Hospital Cl¨ªnic de Barcelona i expert en els efectes de l'alcohol sobre la salut. ¡°?s clar que a la ind¨²stria li van b¨¦ aquests missatges positius, per¨° aix¨° ¨¦s una cosa posterior. En el nostre cas, per exemple, els estudis els ha sufragat l'Institut de Salut Carlos III i el Ministeri¡±, continua.

Un investigador australi¨¤ denuncia la influ¨¨ncia de la ind¨²stria de l¡¯alcohol en les pol¨ªtiques sanit¨¤ries

Sobre la validesa de la investigaci¨®, Estruch comenta que aquest tipus d'¡°estudis de cohort solen donar un nivell d'evid¨¨ncia intermedi¡±. Per tenir resultats m¨¦s concloents, seria necessari fer un estudi aleatori, el que unes persones segueixen una dieta o beuen una beguda alcoh¨°lica i d'altres no, i es faci un seguiment a llarg termini. En qualsevol cas, Estruch afirma que ¡°hi ha molta evid¨¨ncia a favor que beure moderadament ¨¦s millor que beure molt¨ªssim i que no beure gens, i que ¨¦s millor vi i cervesa¡± que begudes amb m¨¦s graduaci¨®.