Ess¨¨ncia Wilde

Les figures hist¨°riques m¨¦s rellevants esdevenen icones incandescents. El mite n¡¯eclipsa la biografia. ?s dif¨ªcil convertir-les en mat¨¨ria liter¨¤ria. La poderosa refulg¨¨ncia que emanen en desdibuixa l¡¯extraordin¨¤ria complexitat biogr¨¤fica que traginen. Fins al punt que poden arribar a ser nom¨¦s una caricatura pedestre d¡¯all¨° que foren. Cal un esfor? enorme per destriar el mite de la realitat, la llegenda de la veritat. Al m¨¦s sovint, l¡¯home i l¡¯obra s¨®n devorats pel mite. Costa d¨¦u i ajut, despr¨¦s, llevar-ne les m¨¤scares. Tot i que no s¡¯escapa d¡¯aquest perill, la literatura dram¨¤tica ¡ªper la capacitat de condensaci¨® que t¨¦¡ª pot destil¡¤lar-ne l¡¯ess¨¨ncia.

El veter¨¤ dramaturg Joan Guasp (Consell, Raiguer de Mallorca, 1943) recrea a O. W. els darrers dies de la vida d¡¯Oscar Wilde quan, prostrat al llit d¡¯una habitaci¨® d¡¯hotel a Par¨ªs, evoca el passat amb nost¨¤lgia agredol?a. Malalt i alcoholitzat, Wilde fa balan? dels anys viscuts i entona una elegia ir¨°nica i l¨²cida d¡¯un passat perdut, el record del qual ¨¦s un consol i un revulsiu per a un cos ag¨°nic. O. W. esdev¨¦ una autoconfessi¨®, l¨²dica i clarivident, en qu¨¨ Wilde, un escriptor v¨ªctima de l¡¯opini¨® general, ¡°un gran pecador¡±, expressa obertament la por de morir incompr¨¨s.

L¡¯autor de La balada de la pres¨® de Reading que protagonitza O. W. ¨¦s un home que dubta, que t¨¦ por, humil, desconcertat, desfet, per¨° tamb¨¦ un escriptor orgull¨®s del seu art, espurnejant i ple d¡¯enginy. Un home vulnerable i savi, fet de fang i d¡¯esperit, que, quan est¨¤ a punt de morir, encara es pregunta qui ¨¦s, t¨¦ remordiments i temors i, entre fretures i deliris, malda per desenteranyinar la mem¨°ria del que ha estat. Wilde ha viscut i ha creat: l¡¯obra ¨¦s indestriable de la vida. Sovint, ho ha fet a contracorrent i assumint-ne conseq¨¹¨¨ncies molt dures. En el darrer tram de la vida, la seva obra excepcional ressona, eloq¨¹ent, en els altres i en la seva ment, com una simfonia consoladora i espectral.

Puntejada de citacions literals de l¡¯obra wildiana, la pe?a alterna els di¨¤legs de l¡¯autor de De profundis amb Robert Ross, un dels seus millors amics, i amb l¡¯Admirador, una mena de projecci¨® delirant del mateix escriptor irland¨¨s. Amb Ross, Wilde repassa sobretot les viv¨¨ncies i decideix convertir-se al catolicisme, aca?at per la immediatesa de la mort. Amb l¡¯Admirador, enigm¨¤tic i ambigu com un d¨¦u, revisa l¡¯est¨¨tica i el sentit de la seva obra, per¨° tamb¨¦ la profunda humanitat de la seva vida. Aquesta estructura dram¨¤tica senzilla t¨¦ l¡¯encert de defugir el biotip mit¨°man i de centrar-se en la comprensi¨® essencial de l¡¯home i de l¡¯artista. O, si m¨¦s no, d¡¯all¨° que Guasp en dedueix.

O. W. deixa aflorar un coneixement prec¨ªs de la passi¨® i l¡¯obra de Wilde i una notable sensibilitat a seleccionar-ne els episodis m¨¦s destacats. Guasp juga amb el contrast viu entre l¡¯esplendor de la joventut de Wilde i la decrepitud dels darrers dies, en qu¨¨ l¡¯absenta, els records i el missatge de Crist s¨®n l¡¯¨²nic b¨¤lsam moral. S¡¯hi nota tamb¨¦ una rever¨¨ncia evident cap a l¡¯obra i el mite immortals d¡¯Oscar Wilde, m¨¦s per comprendre¡¯l a fons que no pas per exhibir-lo. Hi ha, certament, una voluntat did¨¤ctica d¡¯acostar el personatge hist¨°ric al present, d¡¯homenatjar-lo amb gratitud i admiraci¨®, de fer-lo un dels nostres contemporanis. No costa gaire, val a dir-ho, perqu¨¨ Wilde i la seva obra encara ens interpel¡¤len.