F¨®rmula I?¨¢rritu

Els vaixells, de vegades, contenen hist¨°ries secretes. El Toluca, un vaixell de c¨¤rrega de la companyia Transportaci¨®n Mar¨ªtima Mexicana, va ser un d'aquests. Ancorat al port de Veracruz, el 1980 un noi de 17 anys i cabells negr¨ªssims que buscava posar un oce¨¤ entre el seu passat i el seu present s'hi va enrolar. Pocs mesos abans s'havia escapat de casa amb una dona m¨¦s gran que ell. La fugida va acabar en desastre: el pare de la dama va amena?ar el pare del somiador; ella va caure en una crisi profunda, i ell va perdre el fil, va ser expulsat de l'escola i, sota el sol del tr¨°pic, va acabar embarcat al Toluca, on donaven menjar i transport a canvi de fregar el terra i greixar les m¨¤quines. A bord del buc, va rec¨®rrer el curs del Mississip¨ª, va descobrir Barcelona i va arribar a la Toscana i Sic¨ªlia. Era l'any 1980 i a Alejandro Gonz¨¢lez I?¨¢rritu se li havien obert les ganes de veure m¨®n. Dos anys despr¨¦s tornaria a embarcar-se. Aquesta vegada, va arribar a Bilbao, i des d'all¨¤, amb mil d¨°lars que li havia donat el seu pare, va viure un any a la deriva. Va fer la verema a La Torre de Esteban Hambr¨¢n (Toledo), va dormir al ras al parc madrileny d'El Retiro?durant setmanes i, al final, va saltar al Marroc. Sense saber-ho, dins seu s'havia dibuixat la geografia de la seva obra. La petjada sobre la qual caminaria al llarg dels anys, la llavor del seu cinema. A la dona, mai la va tornar a veure.?

Han passat gaireb¨¦ 35 anys, el Toluca fa ja molt temps que el van desballestar i, a la vora del riu Bow, en la gran plan¨ªcia de la canadenca Calgary el sol sembla acabat de sortir del congelador. No ¨¦s un lloc f¨¤cil per a un rodatge. La temperatura rondaria els 30 graus sota zero, si no fos pel c¨¤lid chinook, l'¨²nic vent capa? de frenar les aterridores masses d'aire ¨¤rtic. El seu al¨¨ agita aquest mat¨ª de gener els ¨¤lbers nus, sota l'ombra del qual es juga un simulacre de mort.

Sobre la neu hi ha sang massa vermella per ser sang, un fantasma indi empastifat de cendra al qual a les tardes li agrada escoltar la m¨²sica una mica embafadora de Herbie Hancock i, sobretot, un paio d'ulls aquosos i cabells rossos que s'assembla a Leonardo DiCaprio, actua (o aix¨° intenta) com ell, per¨° que no ¨¦s Leonardo DiCaprio. Nom¨¦s un s¨°sia, una imitaci¨®, com la sang o el fantasma, per¨° que avui, sota la brisa del chinook, serveix per modelar, en una incessant cadena de repeticions i correccions, les escenes que hauran de rodar-se la setmana seg¨¹ent, quan arribi el veritable DiCaprio.

¡°A cada pas, esculpeixo l'animal que hi ha dins de la pedra¡±. Alejandro Gonz¨¢lez I?¨¢rritu ¨¦s qui imposa l'ordre a la vora del Bow gelat. T¨¦ 51 anys i segueix embarcat en el seu viatge interior. Bronz¨ª i de barbes com les de Vel¨¢zquez, la seva veu?poderosa mou els fils de la trama. Tot gira al seu voltant. I no ¨¦s f¨¤cil. Els seus passos condueixen amb extrema rapidesa d'un univers a un altre. Avui li ha tocat una massacre en un poblat indi, un di¨¤leg entre dos paranyers de 1823 i un malson amb fantasmes i caps espellats. Tres escenes que formen part de The Revenant, la seva propera pel¡¤l¨ªcula. Un prewestern d'espais oberts i silencis tibants. La seva primera obra hist¨°rica i rodada en condicions extremes. ¡°M'excita poder fallar¡±, assenyala el realitzador.

Amb els 50 vaig entrar en una malenconia profunda. Encara segueixo navegant en aquest n¨²vol on es comencen a apagar els llums de la festa¡±

Al seu costat, sempre a prop, camina el director de fotografia, el seu compatriota Emmanuel Lubezki (Ciutat de M¨¨xic, 1964), guanyador d'un Oscar per Gravity. Entre ells es diuen pels seus sobrenoms. Negro (I?¨¢rritu) i Chivo (Lubezki). Dos vells amics del DF. A l'equip es dirigeixen en un angl¨¨s perfecte. Per¨° quan han de decidir sobre aspectes fonamentals, tots dos s'aparten i, drets a la neu, deliberen en espanyol, mentre els altres integrants del rodatge, est¨¤tics, esperen la decisi¨® que despr¨¦s executaran sota el comandament ¨²nic d'I?¨¢rritu.

¡°S¨®c molt dur, molt militant, molt exigent; se'm tem m¨¦s que se'm vol. La gent sap que no hi haur¨¤ treva, per¨° aconsegueixo connectar amb ells, perqu¨¨ no exigeixo res que no doni i perqu¨¨ l'experi¨¨ncia crea una catarsi, porta a un coneixement profund de les capacitats de tots nosaltres. Qualsevol persona pot fer una pel¡¤l¨ªcula, per¨° aconseguir fer-ne una de bona ¨¦s obrir una guerra a mort, principalment amb tu mateix. Per aix¨° em fa por cada vegada que estic a punt de comen?ar-ne una, perqu¨¨ no la deixo".

L'afirmaci¨® ¨¦s emp¨ªricament demostrable. I?¨¢rritu actua com una centrifugadora. No s'atura ni un segon. En pocs minuts decideix sobre la vestimenta de l'indi que fa de fantasma, el color de la sang (¡°m¨¦s fosca, que han passat 24 hores de la massacre¡±), la durada de les preses, la inclinaci¨® de la c¨¤mera, la longitud dels passos del fals DiCaprio, la perspectiva del poblat, el gest trist d'una anciana ¨ªndia¡­ Tot t¨¦ la seva petjada. L'univers gira acceleradament al seu voltant. Per¨° en aquesta rutina, avui ¨¦s un dia diferent. Encara que ning¨² ho digui en veu alta, per superstici¨® o mod¨¨stia, tots saben que Birdman, l'¨²ltima pel¡¤l¨ªcula d'I?¨¢rritu, ha rebut nou nominacions als Oscar?la nit anterior i pels apartats m¨¦s anhelats: millor pel¡¤l¨ªcula, director, actor (Michael Keaton), actor i actriu de repartiment (Edward Norton i Emma Stone), gui¨® original, fotografia, so¡­ La gl¨°ria cinematogr¨¤fica voleia aquest mat¨ª entre els ¨¤lbers gelats. No ¨¦s la primera vegada que I?¨¢rritu veu les seves pel¡¤l¨ªcules aclamades, per¨° mai amb tanta for?a.

¨CCom viu l'expectativa dels premis?

¨CHo visc amb dist¨¤ncia, perqu¨¨, si no, et tornes boig. En la meva carrera m'he tornat un expert a passar, en un segon i sense haver fet res, de ser un nominat?reeixit a un perdedor. No vull dir que no tingui cap import¨¤ncia, puc sentir certa excitaci¨®, no nerviosisme; hi ha encant, per¨° no ¨¦s el Pare Noel. Al cap i a l'¨²ltim, la competici¨® en l'art ¨¦s absurda. No vull dotar-los de l¨°gica i dir: ¡°?s que s¨®c el millor i guanyar¨¦ perqu¨¨ tinc aquests m¨¨rits¡±. Si penses aix¨ª, acabes perdent el cap.

La nit ¨¦s clara a Calgary. Al centre de la ciutat, a l'altura del pis 25 d'un tallant edifici de vidre i acer, I?¨¢rritu, fart d'hotels, s'hi ha instal¡¤lat. ?s un apartament de tons marrons, as¨¨ptic i funcional. Amb prou feines hi ha detalls personals a la vista, tot i que els mobles, sense estrid¨¨ncies, denoten una provisionalitat confortable, perfecta per a un n¨°mada que ha baixat del tot terreny que el porta del rodatge, en mitjons i parlant de M¨¨xic i d'Octavio Paz. Ara, ja a l'estan?a, I?¨¢rritu s'ha servit un campari amb molt de gel, ha tret un cigarret electr¨°nic que ha connectat al mac i s'ha reclinat en un costat del sof¨¤ per respondre les preguntes del periodista. Les seves frases s¨®n articulades; la veu, greu i forta, arrossega una modulaci¨® radiof¨°nica, per¨° sona sincera. De vegades, abans de parlar, medita. Llargs segons fins que cisella la idea. I llavors la desgrana amb seguretat.

¨CCom explica el seu ¨¨xit?

¨C?s dif¨ªcil d'explicar, jo no puc ser objectiu. En un m¨®n en qu¨¨ regna la ironia, en qu¨¨ cal separar-se, protegir-se i riure de qualsevol cosa que sigui honesta o tingui una c¨¤rrega emocional, jo aposto per la catarsi. M'agrada invertir emocionalment en les coses. I la catarsi, quan toca la vena emocional, t¨¦ la possibilitat d'obrir les portes fins i tot dels qui es protegeixen.

¨CEncara que Birdman desborda humor, els personatges es mouen en l'amargor. Vost¨¨ ¨¦s pessimista, est¨¤ desencantat?

¨CLa intel¡¤lig¨¨ncia pot definir-se com la possibilitat de posseir dues idees oposades simult¨¤niament i tenir la capacitat d'operar. Jo s¨®c dues cames amb una contradicci¨® constant el resultat de la qual ¨¦s la meva obra. Em puc drenar r¨¤pidament i omplir d'un buit existencial. En aquest sentit, s¨®c un home que observa m¨¦s les p¨¨rdues que els guanys, estic obsessionat amb la p¨¨rdua, perqu¨¨ em dol perdre el que he tingut.

El buit i la p¨¨rdua. I?¨¢rritu ha comen?at a donar copets amb el dit ¨ªndex al cigarret electr¨°nic, d'aspecte gal¨¤ctic. Aspira, d¨®na un altre copet, aspira. Per¨° res. No funciona. Rient del seu frac¨¤s, el torna a connectar al mac i pren un glop de campari. ¡°Ho provarem despr¨¦s¡±. I?¨¢rritu no sembla donar-se f¨¤cilment per ven?ut. Els qui el coneixen diuen que mai no ho fa. Potser sigui her¨¨ncia del seu pare, un banquer que es va arru?nar i es va refer venent fruita, o de la seva pr¨°pia experi¨¨ncia inici¨¤tica, en la qual va conjurar un amor creuant l'oce¨¤. Sigui el que sigui, des d'aquell instant no va deixar d'estar en moviment. Despr¨¦s de les seves aventures per Europa i el nord de l'?frica, va tornar a la Ciutat de M¨¨xic per comen?ar la carrera de Comunicaci¨®, tot i? que molt r¨¤pid va triar altres rumbs. Va ser locutor de r¨¤dio, va dirigir l'estaci¨® musical n¨²mero u al DF, i es va bolcar en la m¨²sica (¡°s¨®c m¨¦s music¨°leg que cin¨¨fil¡±, diu). Per¨° ni tenir banda pr¨°pia ni compondre per a sis pel¡¤l¨ªcules li va donar pau. No era un virtu¨®s. El perfeccionisme, aquesta pulsi¨® que li permet rodar a 30 graus sota zero, va xocar contra ell mateix. ¡°Tinc els dits maldestres¡±, confessa.

El cinema se li va apar¨¨ixer com a ¨²nica sortida. Anuncis, curtmetratges, televisi¨®. A poc a poc va descobrir que tenia un talent natural per a un m¨®n en el qual no existien antecedents familiars (¡°surto de mi mateix, s¨®c una flor estranya¡±). Les hores passades a la Cineteca Nacional amarant-se de neorealisme itali¨¤, l'ADN del seu cinema, van fer la resta. Va estudiar direcci¨® teatral amb el llegendari Ludwik Margules, un mestre?tir¨¤nic que li va inculcar la necessitat de tenir sota la seva bota cada mil¡¤l¨ªmetre de l'escena i de fer-ho amb un esperit renaixentista. ¡°Res es pot escapar, tot ¨¦s responsabilitat meva, he de saber de tot¡±. El demi¨¹rg comen?ava a despuntar. L'alian?a amb el guionista Guillermo Arriaga va culminar aquest proc¨¦s. El 2000 es va estrenar la punyent Amores perros, despr¨¦s van venir 21 gramos (2003), Babel (2006), Biutiful (2010) i ara Birdman. L'escala el va portar cada vegada m¨¦s amunt. La petjada del vaixell de c¨¤rrega Toluca anava per davant. Memphis, la riba del Mississip¨ª, Barcelona o el Marroc van ser l'escenari de les seves pel¡¤l¨ªcules. ¡°Aquell viatge em va marcar per sempre¡±.

Animat pels premis, entre ells el de millor director al Festival de Cannes per Babel, el mexic¨¤ es va tornar un artista desitjat pels gegants de la pantalla, es va erigir en el cap visible d'una fornada que, juntament amb els seus amics Alfonso Cuar¨®n i Guillermo del Toro, ha polvoritzat tots els sostres per als creadors hispans. ¡°Per¨° no ¨¦s un boom, hi ha una sincronia, una generaci¨® que comparteix un espai de la cinematografia i que a m¨¦s ¨¦s amiga. Aix¨° del boom est¨¤ tan desgastat, el boom sempre porta un tum-tum-tum, com el final d'una can?¨®¡­¡±. En aquest cam¨ª ascendent se'n va anar a viure a Los Angeles, va trencar sonorament amb Arriaga i va avan?ar cap a la maduresa. En el cam¨ª tamb¨¦ va creuar la barrera dels 50 anys. El temps es va comen?ar a esgotar. La seva mirada volc¨¤nica es va asserenar. Va poder asseure's, com ell mateix explica, ¡°a la riba del riu a veure el flux desbordant dels pensaments i sentiments¡±.

Per mi el ritme ¨¦s D¨¦u. L'art ¨¦s la palpitaci¨® d'aquest ritme i, si no el tens, ¨¦s impossible crear alguna cosa. Jo el tinc¡±

¨CEl va influir molt fer 50 anys?

¨CDeien que els 40 eren durs, per¨° jo ni me'n vaig adonar quan els vaig passar. Per¨° amb els 50 vaig entrar en una malenconia profunda. Encara segueixo navegant en aquest n¨²vol en qu¨¨ es comencen a apagar els llums de la festa.

¨CTot es torna passat.

¨CLa festa s'acabar¨¤. Per¨° no em preocupa el passat, sin¨® el que perdr¨¦, novament.

Birdman ¨¦s fill d'aquest crepuscle. A mesura que s'apropava al mig segle de vida, I?¨¢rritu va buscar port en la meditaci¨® zen. Va fer un retir. Va observar les seves veus internes, sobretot, aquesta que el converteix en el centre de l'univers en els rodatges, des de la qual irradia el magnetisme que li reconeixen els seus amics. ¡°Aquesta veu inquisidora¡±, explica el director, ¡°a la qual anomeno el Torquemada intern, un tipus que li presentes qualsevol cas i t'engegar¨¤ a dida, un terrorista amb el qual no hi ha negociaci¨® possible¡±. Va ser aquesta veu la que va donar la clau de Birdman .

Sobre la seva petjada va construir una pel¡¤l¨ªcula gaireb¨¦ experimental, assentada sobre pl¨¤nols-seq¨¹encia gegantins, que es mouen cont¨ªnuament al l¨ªmit del precipici. Una com¨¨dia agredol?a (¡°a non funny comedy¡±, fa broma el director) que ¨¦s com una repassada vital: un actor que anys enrere va aconseguir la fama per interpretar un superhome ho aposta tot amb una obra de teatre a Broadway, per¨° a mesura que s'apropa l'hora de l'estrena, aquest home, de m¨¦s de 50 anys, turmentat per la seva veu interior, s'enfronta al seu passat, a la seva fam¨ªlia, a si mateix. A la perplexitat de l'art.

¡°Birdman ¨¦s una pel¡¤l¨ªcula que t¨¦ ales que m'han alliberat. He canviat la forma d'abordar els temes, per¨° aquests segueixen sent els mateixos: qui coi som, quin significat t¨¦ i de qu¨¨ va aquesta vida. ?s una pel¡¤l¨ªcula per a tots els que sentim aix¨°. Parla de la necessitat de reconeixement, de confondre l'admiraci¨® amb l'amor; d'entendre massa tarda que era amor el que vam tenir i que no ho vam saber, i que aix¨° era l'¨²nica cosa que necessit¨¤vem tenir. Els ¨¦ssers humans som criatures pat¨¨tiques i adorables. Tots tenim una mica de Birdman¡±.

El director s'ha posat un segon campari. Diu que li obre la gana. Durant la conversa han portat el sopar. Filet amb espinacs. Els plats esperen a ser reescalfats al forn. Al llarg de l'entrevista, I?¨¢rritu parla amb convicci¨®. No gesticula massa. Nom¨¦s en certs moments, emfatitza les seves paraules amb un cop de mans. Aix¨° passa quan es parla de la crisi dels 50 anys, els amors perduts, quan analitza els problemes de M¨¨xic i el cinisme dels Estats Units, que ven armes i compra drogues al seu ve¨ª del sud. Per¨° tamb¨¦ amaneix les seves respostes d'humor. Llavors somriu obertament, busca la complicitat amb la mirada. En cap moment no sembla cansat. El seu voltatge ¨¦s constant. No hi ha baixades. Ni tan sols quan entra en els meandres de Birdman. En l'obra no nom¨¦s es representa una altra obra (De qu¨¨ parlem quan parlem de l'amor, de Raymond Carver), sin¨® que, en un joc de miralls, l'actor principal, Michael Keaton, que es va fer fam¨®s per haver interpretat Batman, en la pel¡¤l¨ªcula representa Riggan Thompson, conegut per haver encarnat Birdman. La ficci¨®, la realitat i la metarealitat se superposen, com si fossin nines russes, en la cinta.

¨CQu¨¨ buscava quan va escollir Keaton/Batman per interpretar a Riggan Thompson/Birdman?

¨CLa metarealitat que Michael Keaton va afegir a la pel¡¤l¨ªcula era molt important, per¨° tamb¨¦ un factor d'alt risc. I no va ser l'¨²nic, Edward Norton t¨¦ la mateixa reputaci¨® que el personatge que interpreta, l'actor de Nova York que ha estat en l'escena del teatre, pesat, dominant i massa intel¡¤lectualitzat. En el plat¨® va regnar aix¨°: el goig de poder representar-se un mateix nu i sense vergonya. Es va abordar d'una forma honesta, no intel¡¤lectual, no ir¨°nica. Aquesta pel¡¤l¨ªcula ¨¦s sincera. Jo estic aqu¨ª dins i aquestes s¨®n les meves mis¨¨ries, les meves realitats. Jo he estat tots aquests personatges. O he estat jo o he treballat amb ells o he estat v¨ªctima seva. Aquest ha estat el meu m¨®n. Aquesta va ser l'aposta. I s¨®n eleccions reals, no ¨¦s l'actor interpretant els actors fallits; no, ¨¦s l'actor que ha passat per aix¨°.

¨CI com va ser el rodatge amb aquests pl¨¤nols-seq¨¹encia tan llargs?

¨CVa ser extremadament meticul¨®s i arriscat, perqu¨¨ si fallava no hi havia forma d'amagar la meva merda. Quedaria exposada. Per¨° curiosament per la mateixa efervesc¨¨ncia i inseguretat del proc¨¦s, va haver-hi un goig que jo no havia conegut. Per primera vegada em petava de riure al plat¨®. I fins i tot sentia culpa. Em deia: ¡°Com puc gaudir en un set si aix¨° ¨¦s feina?¡±. Jo tinc un concepte protestant, a la feina un no riu. Per¨° en aquesta ocasi¨®, va ser un alliberament.

¨CImprovisa o va amb la idea ja totalment fixada?

¨CTinc dues virtuts. Una ¨¦s el concepte. Veig amb precisi¨® tot el que no ha de ser i el que ha de ser. La segona ¨¦s el ritme. Per mi el ritme ¨¦s D¨¦u. Sense ritme no hi ha dansa, ni arquitectura ni m¨²sica¡­ Les estrelles tenen un ritme, l'univers est¨¤ r¨ªtmicament ordenat, l'art ¨¦s la palpitaci¨® d'aquest ritme i, si no el tens, ¨¦s impossible crear alguna cosa. Aquest ritme el tinc. Sona abstracte i idiota, per¨° quan poso una escena s¨¦ naturalment quan ha d'haver-hi un espai entre una paraula i l'altra; s¨¦ com de separat ha d'estar un actor de l'altre i de la c¨¤mera, s¨¦ quines lents ha de fer servir, s¨¦ si ha d'estar m¨¦s amunt o m¨¦s avall, s¨¦ la velocitat¡­

I?¨¢rritu parla, de vegades, com filma. Es distancia, s'eleva, torna en picat al punt original. Mira cap a davant. Igual que altres autors, no ¨¦s propens a revisar la seva obra passada. La primera vegada que ho va fer va ser a Los Angeles, el 2010. Va llogar un cinema i va preparar tres dies de sessi¨® per als seus fills, que acabaven de fer 15 i 17 anys i que mai abans no havien vist les seves pel¡¤l¨ªcules. Projector, sala fosca, negatius. ¡°Els meus fills han sofert les meves abs¨¨ncies i em vaig dir, ¡®almenys que vegin que el que vaig fer mereixia la pena¡±.

I?¨¢rritu es va enfrontar llavors al seu mateix cinema. Va digerir la seva ¡°pertorbadora vitalitat¡±, es va deixar arrossegar pel seu ¡°flux sanguini emocional¡±, per¨° tamb¨¦ va advertir que alguna cosa havia fallat. ¡°Hi ha un ab¨²s en la construcci¨®, en la fragmentaci¨®, m'avergonyeixo de certes coses, m'incomoden, per¨° despr¨¦s de Birdman s¨®c un cineasta nou, la meva perspectiva formal va canviar¡±.

¨CI els seus fills qu¨¨ van dir?

¨CAmores perros els va encantar. Es van sorprendre molt¨ªssim que fos una pel¡¤l¨ªcula tan moderna. Els va semblar una mica hip, els va sorprendre que el seu pare, aquest vell, de sobte tingu¨¦s un aspecte mig modern. 21 gramos els va impressionar, no la van articular, per¨° els va impactar. I Babel els va emocionar. Biutiful els va provocar una tristesa enorme¡­

Ho diu rient, amb un deix d'orgull pels seus fills. Quan parla de la fam¨ªlia, se'l nota proper, emergeix una calidesa profunda. El mateix passa quan analitza el seu pa¨ªs. Ha filmat en tots els racons del planeta; la seva obra, com ell mateix recorda, busca una universalitat sense passaport, per¨° el seu punt de vista est¨¤ arrelat, impregnat a M¨¨xic. D'alguna manera, segueix ancorat en aquell port lluny¨¤ de Veracruz: ¡°Puc volar on em doni la gana sense tallar aquestes arrels¡±.

Per¨° M¨¨xic, aquesta terra negra i solar, li fa mal. La trag¨¨dia d'Iguala, el terratr¨¨mol b¨¤rbar que ha sacsejat el pa¨ªs, li recorda altres ¡°fartaneres¡± sofertes al llarg de la seva exist¨¨ncia; com quan va viure de nen, al costat del seu pare, la devaluaci¨®?salvatge del peso amb L¨®pez Portillo; o la crisi?abismal de confian?a de Salinas de Gortari¡­

¡°Estic acostumat a aquests grans esfondraments. Ara, la difer¨¨ncia rau en qu¨¨ la corrupci¨® ¨¦s tal que ha arribat als nivells m¨¦s b¨¤sics de la vida. Abans se segrestava als rics, ara el paio que ven vegetals o refrescos al carrer, el que arregla llandes, la gent m¨¦s humil, ¨¦s extorsionada per bandes de narcotraficants que han pres els ajuntaments i que es reparteixen els diners amb l'alcalde. Ja no ¨¦s que els Governs siguin una part de la corrupci¨®, sin¨® que l'Estat ¨¦s la corrupci¨®. Aquesta impunitat no pot sostenir-se; no s¨¦ de quina manera canviar¨¤, per¨° ha de canviar¡±, comenta I?¨¢rritu per, tot seguit, com al seu cinema, sotmetre la q¨¹esti¨® al moviment pendular de la seva c¨¤mera mental: ¡°Qui ¨¦s el culpable de la corrupci¨®? Som nosaltres, s¨®n ells, o ells som nosaltres? Aix¨° em provoca un conflicte molt gran¡±.

¨CI t¨¦ por a M¨¨xic?

¨C?s una por com la que ens fa el llop, li tenim por perqu¨¨ no el veiem. Sabem d'ell perqu¨¨ vivim en el mateix espai, per les petjades, pels rastres de sang. Per¨° no tenim ni idea de quan apareixer¨¤. Aquesta ¨¦s la por que es t¨¦ a M¨¨xic. La invisibilitat. Pots arribar a una oficina a denunciar, i el llop pot ser-hi, per¨° no el veus. El narcotraficant ¨¦s permeable. Aquesta ¨¦s la part del vertigen. Estem en una estepa.

I?¨¢rritu ha acabat el seu segon campari i sembla donar per oblidat el cigarret electr¨°nic. L'entrevista, despr¨¦s de m¨¦s de dues hores, ha arribat a la seva fi. El director s'ha allunyat un moment a la seva habitaci¨® per atendre una trucada. Despr¨¦s, obsequi¨®s, escalfa el sopar al forn i obre una ampolla de vi negre d'Oregon per compartir-la. El mat¨ª seg¨¹ent, tornar¨¤ a la riba del riu Bow. Enfundat a la seva roba polar negra, buscar¨¤ la complicitat del Chivo mentre afinen nous simulacres. Tots dos, sota els ¨¤lbers desfullats, deixaran les seves petjades a la neu.