Els escacs moderns van n¨¦ixer a Espanya fa 500 anys

Tot es veu clar en el documental La dama dels escacs, d'Agust¨ª Mezquida, que s'exhibeix a la Cineteca de Madrid fins al diumenge. Els escacs amb les regles actuals van n¨¦ixer a la fi del segle XV a Espanya, molt probablement a Val¨¨ncia. La difer¨¨ncia amb el joc que van portar els musulmans ¨¦s la incorporaci¨® de la dama, que aporta un gran dinamisme al joc perqu¨¨ ¨¦s la pe?a m¨¦s potent, en homenatge a Isabel la Cat¨°lica.

Els escacs ar¨¤bics o antics eren una excusa magn¨ªfica per lligar a l'Edat Mitjana; m¨¦s concretament, per entrar en les estances d'una dona sense ser titllat d'indecent. Tenia la seva l¨°gica: el joc era molt m¨¦s lent que ara, menys din¨¤mic, perqu¨¨ la pe?a que ocupava el lloc de la dama, alfersa, nom¨¦s podia anar a una casella contigua en diagonal. ?s a dir, les partides eren molt llargues, i s'anaven intercalant amb balls, converses i floretes. En realitat, el m¨¦s freq¨¹ent no era jugar una partida sencera, sin¨® alguna cosa semblat als diagrames amb la llegenda "Blanques juguen i guanyen" que es veuen ara als diaris: es partia d'una posici¨® determinada que obligava a buscar una combinaci¨® brillant, gaireb¨¦ sempre dif¨ªcil de trobar, fet que tamb¨¦ generava temps pels afalacs i el festeig pacient.

Els escacs moderns va n¨¦ixer en Espa?a fa 500 anys

Aix¨ª s'explica la curiosa trama dels 64 poemes (un per cada casella del tauler) Schacs d¡¯amor (escacs amorosos), publicats el 1475 per Castellv¨ª, Fenollar i Vinyoles, en els quals ja s'entreveu que alguns intel¡¤lectuals valencians estan barrinant la introducci¨® en el tauler d'una? figura femenina potent que aporti m¨¦s dinamisme al joc de reis, exportat pels musulmans al que avui ¨¦s Espanya cap al segle IX. Al principi va ser un passatemps exclusiu dels rics, per¨° el temps el va fer interclassista i inter¨¨tnic, com es demostra en el meravell¨®s Llibre dels escacs, daus i taules, escrit per Alfons X el Savi el 1283, que es conserva al monestir d'El Escorial. El rei de llavors subratlla, en castell¨¤ antic, una idea avui vigent: els escacs s¨®n una eina magn¨ªfica per a la bona conviv¨¨ncia de musulmans, jueus i cristians.

I ara ve l'ingredient que converteix aquesta hist¨°ria real en una bona base de novel¡¤la o pel¡¤l¨ªcula de ficci¨®. El llibre que molt probablement demostraria el naixement dels escacs moderns a Val¨¨ncia ha desaparegut. Es tracta del Llibre dels jochs partits dels schacs en nombre de 100, publicat pel sogorb¨ª Francesc Vicent el 1495. La profunda investigaci¨® de l'historiador valenci¨¤ Jos¨¦ Antonio Garz¨®n, qui hi ha dedicat m¨¦s de mitja vida, amb importants aportacions de Ricardo Calvo (1943-2002) i de la seva v¨ªdua, Carmen Romeo, indiquen que aquest llibre ¨¦s el primer tractat d'escacs moderns. Se sap que un exemplar es va perdre despr¨¦s de l'assalt de les tropes napole¨°niques al monestir de Monstserrat, el 1811. El col¡¤leccionista nord-americ¨¤ John White i el mateix Garz¨®n n'han buscat d'altres, sense ¨¨xit. S'ha convocat el Premi Internacional Von der Lasa, dotat amb 18.000 euros, a qui en trobi algun.

Els escacs moderns van n¨¦ixer a Espanya, un gran imperi llavors, que els va exportar a gran part d'Europa i d'Am¨¨rica

Com gaireb¨¦ tota creaci¨® espanyola, aquesta inclou una pol¨¨mica. L'historiador Joaqu¨ªn P¨¦rez de Arriaga sost¨¦ que la desaparici¨® del llibre de Vicent impedeix assegurar que els escacs moderns s'inventessin a Val¨¨ncia, i per tant ha de considerar-se Salamanca com el seu lloc de naixement, basant-se en el llibre de Lucena, Repetici¨®n de amores y arte de ajedrez, impr¨¨s el 1497. No obstant aix¨°, els experts de Val¨¨ncia consideren que aquesta obra ¨¦s, b¨¤sicament, una traducci¨® al castell¨¤ de la de Vicent, escrita en valenci¨¤.

Sigui com sigui, est¨¤ molt clar que els escacs moderns van n¨¦ixer a Espanya, un gran imperi llavors, que els va exportar a gran part d'Europa i d'Am¨¨rica. Tanmateix, la immensa majoria dels espanyols desconeixen aquest fet, la qual cosa segurament no passaria si el pa¨ªs inventor fos Fran?a, Alemanya o el Regne Unit. No sembla desgavellat suggerir que els escacs ¨Cla imatge dels quals est¨¤ lligada a la intel¡¤lig¨¨ncia¨C formi part de la marca Espanya, per¨° la probabilitat d'aconseguir-ho no ¨¦s gaire gran, si s'ha de jutjar pel que Agust¨ª Mezquida, director del documental La dama dels escacs, ha suportat durant vuit anys fins a estrenar-lo dimecres passat a Madrid, hores despr¨¦s que els partits pol¨ªtics acordessin per unanimitat impulsar els escacs com a assignatura. "A TVE prefereixen comprar documentals de la BBC a l'engr¨°s, perqu¨¨ s¨®n m¨¦s barats, que un d'espanyol com el meu. Tamb¨¦ el vaig oferir a la Semana Internacional de Cine (Seminci), de Valladolid, per¨° el van rebutjar. Despr¨¦s vaig comprovar que totes les pel¡¤l¨ªcules acceptades versaven sobre fets posteriors a la Guerra Civil. I em pregunto si els organitzadors consideren que tot all¨° anterior a la Guerra Civil ¨¦s prehist¨°ria", va explicar Mezquida despr¨¦s de la projecci¨®.

Els escacs moderns va n¨¦ixer en Espa?a fa 500 anys

La incorporaci¨® de la dama com a pe?a molt poderosa ¨Cla reina Isabel tamb¨¦ ho era¨C va tenir? conseq¨¹¨¨ncies sociol¨°giques importants. La nova versi¨® dels escacs era un joc de guerra molt din¨¤mic, que exigia molta concentraci¨®; per tant, guanyar i lligar durant la partida ja eren dif¨ªcilment compatibles. Potser aqu¨ª rau l'inici de la tremenda desigualtat de sexes actual quant a qualitat i nombre de practicants ¨Cnom¨¦s hi ha una dona entre els cent millors del m¨®n¨C, perqu¨¨ els ambients dels escacs van comen?ar a ser molt masculins.

A m¨¦s, es va decidir que quan el pe¨® arribava a l'¨²ltima fila podia transformar-se en dama; ¨¦s a dir, un home es transformava en una dona, cosa inacceptable i sacr¨ªlega per al catolicisme r¨ªgid de l'¨¨poca. Per¨° la passi¨® que van despertar els nous escacs era massa gran per ser frenada per aquesta fotesa; de manera que els italians van trobar la soluci¨®: el pedone va passar a dir-se pedona, i assumpte resolt. Avui, m¨¦s de 500 anys despr¨¦s, aquesta passi¨® continua enfervorint molts milions de persones a tot el m¨®n. I Espanya ¨¦s el pa¨ªs que organitza m¨¦s tornejos internacionals, i el m¨¦s avantguardista en les aplicacions pedag¨°giques i socials dels escacs, encara que els seus ciutadans no en s¨¤piguen res.