Putin i la s¨ªndrome d¡¯Asperger

La setmana passada, algun mitj¨¤ de comunicaci¨® es va fer ress¨° d'un informe del Pent¨¤gon que afirma que Vlad¨ªmir Putin t¨¦ la s¨ªndrome d'Asperger. La forma en qu¨¨ es va presentar la not¨ªcia, tractant-se d'alg¨² al qual s'ha identificat com a cap visible de l'Eix del Mal, condu?a el lector poc atent a relacionar la s¨ªndrome d'Asperger amb trets de car¨¤cter i de personalitat negatius, cosa que ¨¦s tan arbitr¨¤ria com identificar els asperger amb personalitats brillants com Albert Einstein o Bill Gates. ?s un cl¨¤ssic que es feliciti (de bona fe) els pares d'un noi o una noia amb s¨ªndrome d'Asperger per tenir a casa un geni en pot¨¨ncia.

La s¨ªndrome d'Asperger ¨¦s un trastorn del desenvolupament que es troba dins de l'espectre autista. Darrere de les dues formes d'entendre'l abans esmentades hi ha un profund desconeixement, encara que en el primer cas se suma a la ignor¨¤ncia una notable insensibilitat. La mateixa que gastem quan ens referim als presidents Rajoy i Mas, a la direcci¨® del PSOE o la junta del Bar?a com a autistes, perqu¨¨ no connecten amb la realitat. Els que parlen dels autistes i dels asperger amb aquesta lleugeresa no tenen la m¨¦s remota idea del patiment que moltes vegades hi ha darrere de les hist¨°ries d'aquestes persones.

Contr¨¤riament al que se sol creure, les persones amb s¨ªndrome d'Asperger no s¨®n genis, tot i que poden tenir habilitats extraordin¨¤ries en ¨¤rees concretes a les quals restringeixen el seu inter¨¨s. S¨®n persones amb problemes per interioritzar les regles de conducta social que considerem normals, per¨° tan intel¡¤ligents com qualsevol altre individu i posse?dores, habitualment, d'una gran sensibilitat i una vida interior rica. Evidentment, no s¨®n ni malvades ni perverses. Ans al contrari. Solen ser ing¨¨nues i incapaces de comprendre la mentida i estan allunyades de tota mal¨ªcia, cosa que no els fa la vida precisament f¨¤cil. Processen la informaci¨® de forma especial, no perqu¨¨ no tinguin l¨°gica, sin¨® perqu¨¨ funcionen amb una que ¨¦s diferent de la de la resta dels mortals. Ordenen el m¨®n d'acord amb els seus criteris l¨°gics, i el que els poden semblar absurdes s¨®n algunes de les coses que fem les persones considerades normals com, per exemple, enganyar i maquinar contra els altres.

Darrere de molts nois i noies amb s¨ªndrome d'Asperger hi ha hist¨°ries d'assetjament escolar i marginaci¨® que es tradueixen en falta d'autoestima i, en ocasions, depressi¨® i altres problemes molt seriosos. La vida pot resultar molt dif¨ªcil per a ells i per a les seves fam¨ªlies. L'arribada a l'edat adulta no tan sols no resol els problemes, sin¨® que de vegades els agreuja. La seva incorporaci¨® al m¨®n laboral, per exemple, sol ser molt complicada i no ho tenen f¨¤cil per desenvolupar una vida completament aut¨°noma.

Per a una fam¨ªlia amb un fill amb s¨ªndrome d¡¯Asperger, hi ha poques coses m¨¦s gratificants que trobar professors i psicopedagogs a les escoles i als instituts p¨²blics disposats a tot per ajudar aquests nois

El proper 18 de febrer se celebra el Dia Internacional de la S¨ªndrome d'Asperger. Segurament aquest dia sentirem boniques paraules de llavis dels nostres governants. Els mateixos que amb les seves pol¨ªtiques deixen els afectats a l'estacada. Fets i no paraules s¨®n el que necessiten. Per a una fam¨ªlia amb un fill o una filla amb s¨ªndrome d'Asperger, hi ha?poques coses m¨¦s gratificants que trobar professors i psicopedagogs a les escoles i als instituts p¨²blics disposats a tot per ajudar aquests nois. I ho fan oblidant-se que els han retallat abusivament el sou i els han empitjorat les condicions laborals. Gestos que demostren la import¨¤ncia de garantir que el servei p¨²blic, en aquest cas l'escola, continu? funcionant.

Afortunadament, aix¨ª ¨¦s en molts dels nostres centres educatius. I no gr¨¤cies al conseller d'Ensenyament de torn ¨Cja sigui Ernest Maragall o Irene Rigau¨C, sin¨® gr¨¤cies a l'entrega dels professionals. No esquivo la realitat: durant els ¨²ltims anys ha estat necessari reduir despeses. No obstant aix¨°, el m¨¦s rellevant ¨¦s en qu¨¨ es retalla, quines s¨®n les prioritats. I passa que, mentre hi ha hagut diners per pagar concerts a col¡¤legis d'elit i a escoles que segreguen per sexe, s'han retallat plantilles a les escoles p¨²bliques i s'han liquidat professors de refor?, indispensables per atendre nois i noies amb necessitats educatives especials.

La crisi ha estat la coartada per executar el programa de privatitzaci¨® i jivaritzaci¨® de l'Estat del benestar en el qual tant el PP com CiU creuen a ulls clucs. A Catalunya, a m¨¦s, s'ha tapat amb el proc¨¦s. Ho va dir amb una sinceritat admirable el conseller Santi Vila fa ben poc: sense l'estelada, no s'hauria pogut imposar tant patiment social. A Madrid mercadegen amb la vida dels malalts d'hepatitis C. A Barcelona, amb la dels malalts de fibromi¨¤lgia i amb s¨ªndrome de fatiga cr¨°nica. Aqu¨ª i all¨¤ s'acarnissen amb els m¨¦s febles i desprotegits. A Madrid i a Barcelona, individus que no mereixen el qualificatiu de decents cometen les seves maleses mentre s'omplen la boca amb la marca Espanya i el viatge a ?taca. Gent amb la qual jo no aniria ni a fer caf¨¨ al bar de la cantonada.

Francisco Morente ¨¦s professor d'Hist¨°ria Contempor¨¤nia a la UAB