La bandera i la cartera: el l¨ªmit de la solidaritat

L'estampa ¡°llotja del Bernabeu¡±, que en l'imaginari sobiranista catal¨¤ reuniria la flor i nata dels potentats espanyols, pesa enormement sobre les relacions Barcelona-Madrid. El notari i analista Juan Jos¨¦ L¨®pez Burniol sost¨¦ que la caracteritzaci¨® que el president de la Segona Rep¨²blica, Manuel Aza?a, va fer de la ¡°casta¡± detentora del poder pol¨ªtic-financer-funcionarial i medi¨¤tic segueix avui tenint sentit, i que el que podria anomenar-se el ¡°sindicat d'interessos acoblat a l'Estat¡± s'ha reprodu?t per met¨¤stasi a les comunitats aut¨°nomes. La llotja del Camp Nou no seria, en la seva escala, una r¨¨plica de la del Bernabeu?

¡°El sistema est¨¤ mal dissenyat perqu¨¨ produeix alienabilitat, desinter¨¨s de les parts respecte al tot. D'una banda, atorga poders omn¨ªmodes als Governs auton¨°mics i, de l'altra, els nega la capacitat d'influir sobre el tot. Caldria mirar d'involucrar les parts en la governan?a del conjunt perqu¨¨ cada vegada hi ha m¨¦s gent compromesa exclusivament amb la seva petita comunitat¡±, destaca Jaime Malet, president de la Cambra de Comer? dels Estats Units a Espanya que t¨¦ la seu a Barcelona. Confiat en la seva experi¨¨ncia als EUA, considera que ¨¦s un error que la capital pol¨ªtica estigui situada en una gran ciutat industrial, comercial i financera. ¡°Aix¨° fa que Madrid i Londres competeixin amb el doble avantatge d'acollir el poder estatal i la seva part auton¨°mica, per¨° introdueix un element de rivalitat i inestabilitat molt forta. Catalunya ¨¦s la primera zona industrial espanyola i, malgrat aix¨°, no irradia res d'aix¨° a la resta del pa¨ªs¡±, indica.

¡°Cada vegada hi ha m¨¦s gent compromesa nom¨¦s amb la seva petita comunitat¡±

Sota les acusacions d'espoli fiscal i les reivindicacions, el que hi batega ¨¦s la reclamaci¨® del repartiment de poder estatal. Motor econ¨°mic, potent comunitat cultural, capital espanyola del turisme, l'activitat editorial i l'esport, Catalunya, amb el 18% del PIB espanyol, se sent ofegada en el model actual de l'Espanya de les autonomies. Les seves elits no han deixat de considerar-se m¨¦s modernes, cultes i europeistes que les madrilenyes al llarg de l'¨²ltim segle i porten malament la depend¨¨ncia pol¨ªtica de Madrid. En un moment en qu¨¨ l'estat-naci¨® sobir¨¤ est¨¤ passant a millor vida, no s'hauria de refundar aquesta Espanya, ¡°naci¨® de nacions¡± que diu la Constituci¨®, sobre bases noves que la fessin m¨¦s eficient i capa? i, de passada, incloure la llei de claredat canadenca en la nova Constituci¨® per regular i arbitrar els processos rupturistes?

Alguna cosa deu fallar en el sistema auton¨°mic quan el qui d¨®na ho fa de mala gana i el qui rep no es mostra mai? satisfet, per¨° no pot dir-se que el joc de la negociaci¨® bilateral hagi resultat enutj¨®s per a tothom. En un sistema com aquest, permanentment obert, els representants auton¨°mics sempre poden adjudicar-se el m¨¨rit del que han obtingut o, si l'objectiu no s'aconsegueix, descarregar la culpa sobre ¡°Madrid¡± i incrementar la muntanya dels greuges. Marcar i aprofundir les difer¨¨ncies amb la resta de les comunitats ¨¦s un requisit necessari per capitalitzar els ¨¨xits sense necessitat de responsabilitzar-se dels fracassos, adobar el clientelisme dom¨¨stic, controlar l'associacionisme civil, els mitjans de comunicaci¨® p¨²blics, els ressorts de poder.

Catalunya se sent ofegada amb el sistema d¡¯autonomies actual

No hi ha al m¨®n una poblaci¨® tan familiaritzada amb mecanismes comptables i conceptes tan aspres com el d'"ordinalitat" i balan?a fiscal. En la parla comuna, l'ordinalitat ¨Cprincipi que estableix que l'aportaci¨® financera solid¨¤ria d'una autonomia no pot implicar p¨¨rdua de la seva posici¨® en el finan?ament per capita o recursos¨C, s'ha sumat amb igual desimboltura a les balances fiscals. (Sentida en un bar de Barcelona, a manera de conclusi¨® conciliadora despr¨¦s d'una discussi¨® entre amics sobre els profits i perills de la ruptura): ¡°Aqu¨ª, tots som independentistes econ¨°mics¡±. L'expressi¨® ¡°s'ha de posar un l¨ªmit a la solidaritat¡± (amb Espanya, la resta d'Espanya) ¨¦s compartida de manera generalitzada, encara que si hi ha alguna cosa que irrita extremadament els catalans ¨¦s que es q¨¹estioni la seva disposici¨® a contribuir a la solidaritat.

Un cor de veus assenyala el concert econ¨°mic basc com un element de greuge

A la dreta, com en bona part de l'esquerra, es d¨®na per descomptat que el 8% del PIB que Catalunya aporta suposadament a les arques comunes hauria de reduir-se al 3%. ¡°Les demandes fiscals catalanes tenen base t¨¨cnica. Els l?nder alemanys, per exemple, consideren que una aportaci¨® superior al 2,5% ja ¨¦s una solidaritat interterritorial mal entesa¡±, assegura Joaquim Gay, president de la patronal Foment del Treball. Not¨ªcies com que el Govern extremeny ha abaixat els impostos s¨®n declarades casus belli perqu¨¨ al convenciment que paguen bastants m¨¦s impostos que els ciutadans de la resta d'Espanya, s'hi afegeix la dada que Catalunya t¨¦ un finan?ament p¨²blic per capita inferior al d'altres territoris.

?s aqu¨ª on la proverbial consideraci¨® pol¨ªtica dels catalans cap als bascos ha comen?at a esquerdar-se. Expressions com ¡°ens estem espolsant la basquitis¡± ¨¦s un comentari gens inusual a l'hora d'abordar el finan?ament auton¨°mic. ¡°Els bascos ens costen diners¡±, apunta Juan Jos¨¦ L¨®pez Burniol, membre en el seu moment de Ciutadans pel Canvi (CpC), plataforma civicopol¨ªtica que va impulsar Pasqual Maragall al Govern de la Generalitat. Hi ha un cor de veus que des d'angles ben diversos assenyalen el contingent basc com un element de greuge i inequitativitat altament dissonant. ¡°El factor greuge respecte a Euskadi pesa molt. D'acord amb les dades del Centre de Documentaci¨® i Estudis de Sant Sebasti¨¤, el Pa¨ªs Basc destina a ajudes socials el 3,1% del seu PIB; Alemanya, el 4,2%; Fran?a, el 3,3%, i el Regne Unit, el 2,8%, en contraposici¨® al 0,3% del conjunt d'Espanya. Els bascos destinen a aquest cap¨ªtol un total de 450 milions d'euros per a una poblaci¨® de 2,1 milions de persones, mentre que els 7,5 milions de catalans tenen un pressupost de 173 milions d'euros¡±, assenyala Joan Subirats, president de l'Institut de Govern i Pol¨ªtiques P¨²bliques de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona.

Not¨ªcies com que Extremadura abaixa els impostos s¨®n un ¡®casus belli¡¯

¡°Tots sabem que l'excepcionalitat basca i navarresa permet a aquestes comunitats disposar de recursos per capita superiors en un 40% o 50% a les altres i aquest ¨¦s el germen del que est¨¤ passant a Catalunya. El tret de sortida de la mobilitzaci¨® independentista es va produir despr¨¦s de la reuni¨® Rajoy-Mas en la qual aquest ¨²ltim li va exigir una f¨®rmula semblant al contingent basc¡±, indica Antonio Zabalza, que parla per a aquest reportatge en la seva condici¨® de catedr¨¤tic de Teoria Econ¨°mica, Antic secretari d'Hisenda i actual president d'Ercros, es mostra partidari d'una llei que, sense privar Euskadi i Navarra del r¨¨gim foral, protegit per la Constituci¨®, estableixi un c¨¤lcul correcte del contingent de manera que contribueixin a la solidaritat comuna de manera equivalent a altres comunitats. ¡°S¨®c pessimista¡±, afegeix, ¡°perqu¨¨ fins que aix¨° no es resolgui hi haur¨¤ tensi¨® i inestabilitat en el sistema de finan?ament¡±. Segons el seu parer, el sistema auton¨°mic, sense coher¨¨ncia global, necessita una reforma constitucional que l'adeq¨¹i definitivament.

La possibilitat que ERC declari la independ¨¨ncia genera inestabilitat

La possibilitat que el sobiranisme obtingui la majoria absoluta parlament¨¤ria al setembre i que ERC faci una declaraci¨® unilateral d'independ¨¨ncia genera en el m¨®n de l'empresa inestabilitat i inseguretat jur¨ªdica. ¡°Les companyies estan fent plans de conting¨¨ncia per saber com pot afectar-los la independ¨¨ncia i quina estrat¨¨gia han d'adoptar perqu¨¨, a m¨¦s, hi ha por que al voltant del proc¨¦s independentista es generi una radicalitzaci¨® molt forta. El dossier Espanya-Catalunya estar¨¤ present en els centres decisoris financers i si all¨ª no veuen el panorama clar desviaran les inversions a altres destinacions¡±, afirma Ram¨®n Abel, vicepresident de l'Associaci¨® de Directius d'Espanya.

¡°No hi ha deslocalitzacions d'empreses, per¨° s¨ª una pausa inversora¡±, assegura el director d'una gran signatura exportadora catalana. ¡°Les inversions directes estrangeres estan sent m¨¦s baixes aqu¨ª que a la resta d'Espanya perqu¨¨ la situaci¨® preocupa i les companyies estan a l'espera que el panorama pol¨ªtic es buidi. A les seus centrals de les multinacionals hi ha molt d'inter¨¨s informatiu per saber qu¨¨ passar¨¤. No entenen que aquest proc¨¦s pol¨ªtic no estigui pactat i canalitzat. Cal tenir en compte que les companyies fan plans a 10 anys vista¡±, emfatitza aquest empresari que prefereix mantenir-se en l'anonimat. ¡°El Govern catal¨¤ est¨¤ completament bolcat en el sobiranisme i tot se'n ressent, inclosa la pol¨ªtica industrial. El proc¨¦s ja est¨¤ tenint un cost¡±, afegeix.

Las multinacionals volen saber qu¨¨ passar¨¤ amb el proc¨¦s sobiranista

Una part de l'empresariat contempla amb estupefacci¨® la lleugeresa amb qu¨¨, des de les esferes oficials, es planteja el proc¨¦s independentista. ¡°Jo tamb¨¦ crec que Catalunya pot ser un Estat de la UE d'aqu¨ª a 10 o 15 anys, per¨° no es pot amagar a la gent que la transici¨® seria dura i tindria un alt cost en p¨¨rdua d'inversions i de nivell adquisitiu, augment de l'atur¡­¡±, indica Ram¨®n Abel. ¡°Ens dirigim a un conflicte molt llarg i avorrit en el qual Catalunya perdr¨¤ moltes plomes¡±, opina Jaime Malet. ¡°Si no fem res abans del setembre, si no hi ha un gest des de Madrid i deixem que aix¨° descarrili, patirem tots. No hi ha ponts, ni di¨¤leg, ni camins i el caf¨¨ per a tots ja no serveix¡±, subratlla Joaquim Gay.