El linxament de Monedero

A primer cop d'ull pot semblar que el linxament medi¨¤tic al qual durant les ¨²ltimes setmanes ha estat sotm¨¨s el dirigent de Podem Juan Carlos Monedero est¨¤ directament relacionat amb el frau fiscal. Un pol¨ªtic que no complia les seves obligacions fiscals, un altre de molts, s'ha de dir, ha estat enxampat en falta. Den¨²ncia a l'acte, que pagui, i tema tancat.

Per¨° no, per descomptat que no. El m¨¦s rellevant del cas ¨¦s que no es tractava d'un pol¨ªtic qualsevol. Monedero ¨¦s un dels principals impulsors d'un partit pol¨ªtic que ha tingut la gosadia de llan?ar un desafiament en regla, una esmena a la totalitat, al sistema de partits imperant a Espanya des del 1982, amb la declarada pretensi¨® de llan?ar-lo a l'abocador de la hist¨°ria com un model inservible, una mol¨¨stia per al progr¨¦s del pa¨ªs des del moment que ha quedat redu?t a una simple menjadora per als seus usufructuaris directes: les burocr¨¤cies del bipartidisme i els seus entorns.

Monedero, ??igo Errej¨®n, Pablo Iglesias i els seus companys han tingut prou habilitat pol¨ªtica perqu¨¨ en les eleccions al Parlament Europeu del maig del 2014, l'amena?a de desestabilitzaci¨® de l'encara vigent sistema de partits result¨¦s de cop i volta molt versemblant. Amb un PP consumit per la corrupci¨® fins a l¨ªmits insostenibles, amb un partit socialista arru?nat per la insalvable contradicci¨® d'haver-se convertit en subm¨ªs i efica? agent local de les receptes econ¨°miques del neoliberalisme dictat des de Brussel¡¤les i Berl¨ªn, a Espanya de sobte ha passat? una cosa l¨°gica i elemental: la necessitat d'alliberar-se del jou ha creat l'¨°rgan adequat per fer-ho. ?s a dir, les ¨¤mplies capes de poblaci¨® conscients de ser v¨ªctimes d'unes pol¨ªtiques econ¨°miques i fiscals ideades per extreure'ls sense cap mena d'escr¨²pols els recursos amb els quals pagar un deute desorbitat ¨Cque com recorden els economistes ¨¦s sobretot deute de les empreses i del sector financer¨C semblen decidides a posar el seu vot a disposici¨® d'un partit que rebutja en bloc el model causant de la seva ru?na creixent. ?s a dir, a donar l'esquena tant al PP de Bankia, G¨¹rtel i les mil i una corrupcions associades a la seva gesti¨® del poder, com a un partit socialista desnaturalitzat per la submissi¨® a una idea del realisme pol¨ªtic que ha deixat de banda la seva primitiva ra¨® de ser: la representaci¨® dels de sota.

Va haver-hi un moment, quan el desafiament contra el model es va albirar amb tota la potencialitat del suport electoral que ja havia rebut, aquest gaireb¨¦ 8% de vots, amb tend¨¨ncia a pujar, en qu¨¨ tant el PP com el PSOE i en general l'univers medi¨¤tic espanyol adaptat al bipartidisme va tenir un sobresalt de desconcert. ?s possible? Caur¨¤ l'esquema que ha donat m¨¦s de tres d¨¨cades d'estabilitat? Aquell moment va durar poc. Els defensors de l'statu quo van comen?ar a buscar i rebuscar, no entre els defectes del propi model en vies d'impugnaci¨®, no entre les seves pr¨°pies debilitats i contradiccions, sin¨® en els eventuals pecats de l'adversari. Aix¨ª va ser com, furgant, es va descobrir que ??igo Errej¨®n era un professor becari que no complia l'horari o els deures presencials a la universitat de M¨¤laga.

Els defensors de l¡¯¡®statu quo¡¯ van buscar, no entre els defectes del model en vies d¡¯impugnaci¨®, no entre les seves contradiccions, sin¨® en els eventuals pecats de l¡¯adversari

La q¨¹esti¨® en si, per¨°, tenia tan poca entitat que estava fatalment destinada a resultar insuficient. Era,?malgrat aix¨°, un indici clar de per on anirien les coses, de mostrar a qu¨¨ estan disposats a rec¨®rrer els partits de l'statu quo quan se senten seriosament amena?ats. Era el primer av¨ªs: prepareu-vos, perqu¨¨ qui ha tingut el desvergonyiment de reptar els grans haur¨¤ d'ensenyar les vergonyes en p¨²blic. Era l'avan?ament de l'striptease fiscal a qu¨¨ s'ha obligat Monedero. Aquest episodi no tenia, ni des de lluny, una finalitat recaptat¨°ria, ni econ¨°mica, ni exemplificant, ni res que s'hi assembli. Era, ¨¦s, sobretot, un cant a la immoralitat. L'exhibici¨® desvergonyida del gran argument dels corruptes i els corruptors. ¡°Mireu, aquests que us havien prom¨¨s neteja en la gesti¨® p¨²blica i honestedat en el maneig dels diners de tots, honradesa ciutadana i responsabilitat republicana, s¨®n com tots: tamb¨¦ defrauden l'Ag¨¨ncia Tribut¨¤ria¡±. O, dit d'una altra manera: ¡°Abandoneu les vostres il¡¤lus¨°ries esperances de regeneraci¨® democr¨¤tica, les vostres il¡¤lusions d'un temps nou per a una moralitat p¨²blica nova¡±.

El mateix ministre Montoro, que figura a la llista de dirigents del PP que presumptament van cobrar sobresous en negre, el mateix que es reuneix en aquesta seu del partit del carrer G¨¦nova presumptament pagada amb diner negre, t¨¦ la gosadia de proclamar que els ciutadans no tenen per qu¨¨ confiar menys en ell i en el PP que en el Podem de Monedero. Us enganya: ¨¦s com nosaltres, com tots, ve a dir triomfant. El que el linxament de Monedero proclama ¨¦s que aquesta nova for?a pol¨ªtica que ha tingut la insensatesa de pretendre's nova i diferent est¨¤ feta amb el mateix material que les altres. I el que vol refor?ar ¨¦s la idea reaccion¨¤ria en la seva m¨¦s pura accepci¨®: no hi ha esperan?a de veritable millora, no hi ha una altra pol¨ªtica possible. Abandoneu les vostres il¡¤lusions de canvi, deixeu que seguim governant-vos.