Twitter no va inventar el ¡®hashtag¡¯

Aquest any far¨¤ dues d¨¨cades del llan?ament del servei InfoV¨ªa de Telef¨®nica que va permetre portar Internet a les llars. Van fer falta uns quants anys perqu¨¨ s¡¯estengu¨¦s l¡¯¨²s de la xarxa i arribessin connexions amb velocitats que no fessin perdre la paci¨¨ncia. Per exemple, veure un v¨ªdeo en l¨ªnia era impensable amb les primeres connexions. Tot i aix¨°, abans del canvi de mil¡¤lenni i a una escala molt m¨¦s petita que la d'avui dia, el que anomenem xarxa social ja existia en certa manera. En aquella ¨¨poca no se sabia encara qu¨¨ era un hashtag per¨° els usuaris del xat IRC Hispano ja utilitzaven aquest s¨ªmbol de manera similar a la de Twitter. El canal de xat #Catalunya va viure els seus temps m¨¦s gloriosos a finals dels 90, quan aplegava centenars de persones connectades simult¨¤niament i els seus usuaris xerraven hores i hores en un univers virtual completament per descobrir, tal com recorda un dels seus fundadors, Roger Torrentsgener¨®s (Manresa, 1979).

Poc despr¨¦s de la creaci¨® de la xarxa de xat IRC Hispano el 1996, un grup d'internautes es va posar d'acord per crear una sala de conversa catalana, anomenada #Catalunya. Ara aquest nom ens sona a etiqueta de Twitter i, de fet, en el llenguatge IRC el significat era for?a similar. ¡°En els dos casos s¨®n indicadors de contingut¡±, explica Rosa Mart¨ª, que es va connectar a un xat per primera vegada amb 14 anys des de casa dels seus pares, a Valls. ¡°Els canals agrupaven gent que tenia alguna cosa en com¨², ja fossin gustos, interessos o lloc de proced¨¨ncia¡±, igual que les etiquetes de Twitter, que "indiquen a qu¨¨ fa refer¨¨ncia un tuit", comenta la Rosa, llicenciada en Documentaci¨®, sobre el s¨ªmbol del coixinet, utilitzat tamb¨¦ en solfeig i en els botons d'alguns aparells electr¨°nics.

Amb el funcionament d¡¯IRC Hispano ¨Cimpulsat per un conjunt d'empreses espanyoles que oferien acc¨¦s a Internet, entre les quals Lleida.net¨C?quan es creava un canal nou, passava a ser propietat de la primera persona que hi havia entrat. ?s a dir, qui hi accedia per primera vegada tenia el poder: podia canviar el t¨ªtol de la sala de xat, decidir qui hi podia entrar i qui no i transferir privilegis a qui volgu¨¦s. En quedar buit el canal, tot tornava a comen?ar, amb la qual cosa es feia molt complicat gestionar-lo. Per solucionar aquest inconvenient van arribar els anomenats bots. Aparentment tenen l'aspecte d'un membre m¨¦s de la sala de xat, per¨° no s¨®n persones, sin¨® una pe?a del servidor programada per recordar qui t¨¦ privilegis al canal.

Ja amb la possibilitat de registrar el #Catalunya de manera oficial, el canal va comen?ar a cr¨¦ixer. Fent un rep¨¤s del rastre digital i amb el testimoni d'antics participants consta que alguns dels fundadors del canal tenien com a sobrenoms Segons, Cram i Next. A mesura que es va anar fent m¨¦s popular es va veure necessari crear una m¨ªnima estructura pol¨ªtica i una s¨¨rie de regles, recorda Torrentsgener¨®s, que l'any 1998 va ser escollit administrador principal del canal, ja despr¨¦s d'un temps amb un cert poder de decisi¨®.

Com si es tract¨¦s d¡¯una societat paral¡¤lela, virtual, es va crear un ¨°rgan de govern del #Catalunya, ¡°per establir una mica de democr¨¤cia¡±, recorda en Roger, que es connectava amb el nickname de Trutx. Ell era el president del consell del canal, format per un nombre imparell de persones que, en una llista de correu electr¨°nic, anava reben peticions dels internautes que es resolien fent una votaci¨®. La sol¡¤licitud m¨¦s habitual era la de demanar registre ¨Cun cert poder en una escala de 0 a 500 punts¨C. El consell el concedia o no en funci¨® del comportament de la persona que ho demanava, b¨¤sicament tenint en compte si era respectuosa amb els altres i participativa. Tamb¨¦ es van establir una s¨¨rie de normes, com no repetir frases o no fer ¨²s de les maj¨²scules, que eren penalitzades en cas que s'incomplissin.

Em semblava incre?ble poder parlar amb alg¨² a trav¨¦s de l¡¯ordinador

¡°No par¨¤vem de riure¡±, comenta en Roger, que recorda molt dol?ament els primers temps del xat, en qu¨¨ els noms i cognoms dels internautes quedaven en un segon terme i l'acc¨¦s a les sales de conversa estava marcat per l'anonimat. ¡°Em semblava incre?ble poder parlar amb alg¨² a trav¨¦s de l'ordinador, era el m¨¦s modern del moment¡±, explica la L¨ªdia Hinojal. Mestra de professi¨® i ve?na de Banyoles, recorda que aquells anys va con¨¨ixer gent de tot Catalunya sense moure's de casa, una cosa impensable fins llavors.

Hi havia converses ef¨ªmeres per¨° d'altres esdevenien regulars i algunes acabaven en una amistat que, en alguns casos, traspassava la xarxa. Arran de les relacions que es forjaven al #Catalunya i a la resta de canals de car¨¤cter m¨¦s local com els de les quatre prov¨ªncies catalanes o de temes concrets, com sales dedicades a grups de rock catal¨¤, s'organitzaven quedades, que amb l'argot abreviat del xat s'anomenaven KDD. D'alguna manera, una idea similar als actuals Meetup.

Les xarxes socials han fet cr¨¦ixer les formes d¡¯interacci¨® de manera exponencial

¡°Es feien quedades sovint, per anar de festa, a la platja, a esquiar i algunes eren molt grans i agrupaven gent de canals sencers, amb fins a 200 persones¡±, recorda en Roger. Les m¨¦s multitudin¨¤ries, organitzades pel #Catalunya, que feia d'eix vertebrador dels altres canals, eren les que es feien amb motiu d'un torneig de futbol que va sorgir a l'IRC, batejat com a IRCup. Torrentsgener¨®s recorda quan es llogava el pavell¨® de Manresa per acollir aquest torneig, en qu¨¨ cada equip pertanyia a un canal i tots competien durant un dia en un format de lligueta. El m¨¦s gran de tots es va fer al poliesportiu de la Mar Bella, a Barcelona. En Jordi Valverde, analista de sistemes de Matar¨® i actual administrador del #Catalunya, recorda que l¡¯IRCup va arribar a aplegar fins a 800 persones.

Rosa Mart¨ª defensa que l'IRC va ser clarament un precursor de les xarxes socials que avui coneixem. ¡°Per primera vegada vam poder estar en contacte amb gent que no coneix¨ªem de res per¨° amb qui ten¨ªem coses en com¨²¡±. Tot i aix¨°, matisa que nom¨¦s hi havia grups de conversa i que com a molt era possible enviar-se petits arxius, principalment fotos, ¡°que tardaven segles a arribar¡±. Mart¨ª destaca de les xarxes socials d'ara que permeten que tothom generi continguts i que han fet cr¨¦ixer les formes d'interacci¨® entre persones, diversificades ¡°de manera exponencial¡±.

¡°Mare, amaga'm el m¨°dem, si us plau!¡±

¡°Ara estem 24 hores al dia connectats, per¨° no exclusivament connectats. Abans quan ens connect¨¤vem era nom¨¦s per estar a Internet¡±. Aquesta reflexi¨® de la Rosa es pot entendre molt b¨¦ si es t¨¦ en compte que abans de l'era de les ADSL es pagava per l'estona que s'estava connectat a la xarxa, a preu de trucada metropolitana. ¡°Recordo els sermons dels meus pares en arribar a final de mes i veure les factures de tel¨¨fon¡±, comenta la L¨ªdia, que en alguna ocasi¨® els havia demanat que li amaguessin el m¨°dem per no tenir la temptaci¨® a connectar-se, sobretot en ¨¨poques d'ex¨¤mens. Els m¨°dems de llavors eren un p¨¨l estridents quan establien connexi¨®...

Recordo factures de l¡¯¨¨poca de 60.000 pessetes i els crits que em fotia el meu pare

¡°Recordo factures de l'¨¨poca de 60.000 pessetes [uns 360 euros] i els crits que em fotia el meu pare¡±, explica en Roger, que durant l'entrevista amb aquest diari ¨Cen una cafeteria¨C s'ha hagut de connectar a Internet amb el seu port¨¤til durant uns minuts per resoldre un tema de la feina, impensable en els temps que estem recordant. Per evitar grans factures ell va anar m¨¦s enll¨¤ que la L¨ªdia. En Roger, ara administrador de sistemes a Softonic, va llogar un pis amb uns amics que va con¨¨ixer al canal #Manresa i van instal¡¤lar-hi una l¨ªnia RDSI acollint-se a un pla empresarial. D'aquesta manera van poder tenir tarifa plana quan encara no n'hi havia per a les llars. Pagaven la quota entre uns quants i els sortia a compte. Tamb¨¦ evitaven que el tel¨¨fon de casa comuniqu¨¦s mentre estaven connectats perqu¨¨, s¨ª, quan s'era a Internet no es podien emetre ni rebre trucades amb el tel¨¨fon fix.

El #Catalunya, ara una sala fantasma

L'any 2.000 hi havia 5.387.800 usuaris d'Internet a Espanya, un 13,2% de la poblaci¨®, segons Internet World Stats. Segons la mateixa, font, el 31 de desembre del 2013 aquesta xifra era de 35.705.960, que correspon a un 74,8% de la poblaci¨®. La gran xarxa ha evolucionat a ritme trepidant i s'ha passat d'accedir-hi amb un m¨°dem ortop¨¨dic a portar-la les 24 hores del dia a la butxaca. ¡°Era previsible¡±, diu conven?ut Torrentsgener¨®s, que tot i no imaginar-se Internet amb les caracter¨ªstiques que t¨¦ avui dia, s¨ª que es pensava que evolucionaria de la manera similar a la que ho ha fet. ¡°Ara visc d'Internet i si no hagu¨¦s cregut aix¨° no m'hi hauria dedicat¡±, afegeix. Comenta, per¨°, que no sabia si s'acabaria portant ¡°Internet a sobre en un m¨°bil, en un xip a la pell o en un rellotge¡±.

Per inter¨¨s tecnol¨°gic o per la casualitat de disposar d'una connexi¨® a Internet quan el seu ¨²s no era encara extensiu fa que els que van viure els primers anys del #Catalunya i altres canals es puguin considerar avui dia uns early adopters de la xarxa, perqu¨¨ van arribar-hi abans que la majoria de la poblaci¨®. Despr¨¦s de l¡¯IRC van arribar altres sistemes de xat com l¡¯ICQ i el MSN Messenger, que va es va acabar fusionant amb Skype l'any 2011. Ara tenim mil maneres de parlar per Internet. Facebook i Google tamb¨¦ tenen xats i Twitter i WhatsApp ens permeten, aix¨ª mateix, intercanviar missatges en temps real. Els internautes fan servir cadascuna d'aquestes plataformes per usos diferents.

Els sistemes per xatejar que m¨¦s s'utilitzen actualment ja no s¨®n an¨°nims. Se sol parlar amb la gent que ja es coneix. Si b¨¦ altres canals de l¡¯IRC Hispano continuen amb molta aflu¨¨ncia de gent ¨Ccom el #sexo o el #mas_de_40¨C?el #Catalunya s¡¯ha convertit en una sala pr¨¤cticament deserta. Torrentsgener¨®s va deixar de ser-ne l'administrador l'any 2003. Ja feia temps que havia perdut l'inter¨¨s en el xat i, com que va estar massa temps sense connectar-se va perdre el registre del seu compte i tots els privilegis que tenia, incl¨°s el de fundador del canal.

¡°El canal va morir quan van apar¨¨ixer les xarxes de comunicaci¨® modernes¡±, sost¨¦ Valverde, administrador de sistemes inform¨¤tics, que encara es connecta al #Catalunya per parlar espor¨¤dicament amb vells coneguts. Tamb¨¦ per nost¨¤lgia s¡¯hi segueix connectant l'Isaac Roca, un programador web de Botarell (Baix Camp) que tamb¨¦ va con¨¨ixer el xat en la seva adolesc¨¨ncia. ¡°L'IRC est¨¤ molt abandonat, ja no ¨¦s transversal com abans, quan s'hi connectava tothom", explica l'Isaac. Afegeix, per¨°, que "hi ha for?a grupuscles espec¨ªfics que encara el fan servir" si b¨¦ conclou que "el concepte de sala de xat s'ha perdut i ¨¦s una ll¨¤stima".