Riba, did¨¤ctic
L¡¯hel¡¤lenista es mostr¨¤ deliciosament planer als anys vint en uns textos per a bibliotec¨¤ries
Un dels problemes que presenta la cr¨ªtica liter¨¤ria de Carles Riba (1893-1959) ¨¦s el fet que, amarat de sintaxi grega i llatina, va acabar escrivint una prosa distorsionada, plena d¡¯hip¨¨rbatons, arcaismes i neologismes, que fa de mal llegir. Em refereixo, en especial, als darrers llibres d¡¯aplec d¡¯escrits de cr¨ªtica liter¨¤ria, com ara Per comprendre (1937) o ...M¨¦s els poemes (1957). La poesia est¨¤ gaireb¨¦ obligada a ser herm¨¨tica, m¨¦s encara quan un poeta s¡¯ha format a l¡¯escola de la poesia grega i llatina, i, tirant avant, a l¡¯aula del moviment simbolista ¡ªRiba admirava, per exemple, la poesia de Paul Val¨¦ry, pr¨°pia igualment d¡¯un que tenia la sintaxi de les lleng¨¹es cl¨¤ssiques barrejada al cap amb la sintaxi molt m¨¦s planera de les lleng¨¹es rom¨¤niques. La prosa cr¨ªtica, per contra, s¡¯hauria d¡¯escriure amb la mateixa claredat que es troba, per exemple, a la cr¨ªtica anglosaxona, com ho demostra el cas de T. S. Eliot, en qu¨¨ hi ha una dist¨¤ncia abismal entre les complicacions de tota mena del seu llenguatge en vers i la perfecta llegibilitat dels seus assaigs de cr¨ªtica liter¨¤ria.
Per¨° Riba, tant en les seves narracions com, sobretot, en els dos llibrets de qu¨¨ parlem avui, va demostrar que, quan calia ser did¨¤ctic, ho era de deb¨°: ens referim als dos opuscles que va publicar els anys 1927 i 1928, respectivament, com a textos de suport a les seves alumnes de l¡¯Escola de Bibliotec¨¤ries ¡ªllavors era un ofici de dones, i, no se sap per qu¨¨, solien portar monyo¡ª, ex¨ªmia instituci¨® que va permetre fomentar la lectura a tot el pa¨ªs, gr¨¤cies, un cop m¨¦s, a una determinaci¨® culta de la Mancomunitat de Catalunya: Carles Riba, Resum de literatura grega i Resum de literatura llatina, Antologia de textos a cura d¡¯Eusebi Ayensa (Figueres, Cal¡¤l¨ªgraf, 2014 i 2015, respectivament). Avui, en comptes de fomentar les biblioteques, la Generalitat es preocupa d¡¯enaltir i aprofitar barroerament un fet hist¨°ric de conseq¨¹¨¨ncies prou sabudes: glorifiquem el passat omin¨®s i ens oblidem de les generacions a venir, que m¨¦s valdria que fossin lletrades que melanc¨°liques.
Quan Riba va escriure aquests dos resums de literatures cl¨¤ssiques, ja havia acabat el seu mestratge a l¡¯Escola, on va exercir entre 1916 i 1924. ?s possible que l¡¯Editorial Barcino, on es van publicar aquests textos per primera vegada, deman¨¦s a Riba que deix¨¦s const¨¤ncia d¡¯aquelles lli?ons; i l¡¯autor degu¨¦ passar a l¡¯editorial uns textos breus, possiblement escrits de mem¨°ria, que s¨®n magn¨ªfics, sint¨¨tics com ho han de ser els llibres per a catec¨²mens. Avui, per desgr¨¤cia, els estudiants de Biblioteconomia no tenen cap assignatura de literatures cl¨¤ssiques, i, doncs, aquests dos llibrets no seran aconsellats en aquell lloc. Seran llegits, aix¨° s¨ª, i amb molt de profit, pels escassos estudiants que queden de grec i de llat¨ª als instituts d¡¯ensenyament secundari, i, si la curiositat dels maltractats lectors de literatura catalana ho arriba a concedir, per aquella mena de lector que Virginia Woolf anomenava the common reader.
Eusebi Ayensa, que ha estat ¡°c¨°nsol cultural¡± d¡¯Espanya (Catalunya inclosa, per a la seva incomoditat) a Atenes i a Frankfurt del Main, s¡¯ha encarregat de posar al dia l¡¯ortografia dels noms antics i esmenar ara un lapsus ad¨¦s un error tipogr¨¤fic. Ho ha fet amb excel¡¤l¨¨ncia, afegint als dos volums sengles pr¨°legs i sengles extenses antologies de textos, en versi¨® ja pr¨°pia, ja dels millors traductors que han publicat a la Fundaci¨® Bernat Metge o a La Magrana. Al final, tots dos volums resulten una molt estimable introducci¨® a les literatures antigues, que agrairan fins i tot els estudiants de filologia cl¨¤ssica de les universitats.
Ayensa escriu, com Riba en aquest cas, un catal¨¤ llumin¨®s i llegible, i, despr¨¦s d¡¯una lectura atenta dels dos volums, un servidor nom¨¦s hi ha trobat un error menut: al quart vers del passatge que tradueix del Iambe de les dones, de Sem¨°nides, Ayensa hi fa servir un doncs amb valor causal. Ai, ai, ai, si en Riba ho veia! Hom ho ha distingit, per¨° no ¨¦s per escandalitzar-se, la veritat: el conjunt exhibeix una llengua tan bona, que farem veure que ¨¦s la nostra vista la que ens ha tra?t.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.