L¡¯Argentina es prepara per a una marxa multitudin¨¤ria per Nisman

Un grup de sis fiscals, diversos dels quals investiguen presumptes delictes de funcionaris kirchneristes, han convocat per a aquest dimecres una marxa en silenci en la qual recordaran el difunt Alberto Nisman, quan es compleix un mes de la seva misteriosa mort. Alguns jutges, inclosa l'exdona de Nisman, i vuit dels principals candidats presidencials opositors per a les eleccions prim¨¤ries del proper agost tamb¨¦ es manifestaran. La Policia Metropolitana de Buenos Aires, que dep¨¨n de l'alcalde i aspirant conservador a la presid¨¨ncia argentina, Mauricio Macri, ha preparat un operatiu de seguretat per a una concentraci¨® de gaireb¨¦ 300.000 persones. A la resta del pa¨ªs i en nombroses ciutats del m¨®n tamb¨¦ hi haur¨¤ marxes.

La presidenta de l'Argentina, la peronista Cristina Fern¨¢ndez de Kirchner, i els seus funcionaris han criticat la manifestaci¨®. Nisman havia denunciat quatre dies abans de morir la cap d'Estat per presumpte encobriment dels suposats autors iranians de l'atemptat que el 1994 va matar a Buenos Aires 85 persones a l'Associaci¨® Mutual Israeliana Argentina (AMIA), en el que va constituir el pitjor atac del terrorisme isl¨¤mic en la hist¨°ria llatinoamericana.

Els sis fiscals convocants han demanat que els manifestants evitin ofenses contra el Govern o consignes partidistes. Plantegen tres lemes per a la marxa: "Qu¨¨ li va passar a Nisman?", "Qu¨¨ va passar amb l'AMIA?" i "Per qu¨¨ no hi ha just¨ªcia?". L'atemptat de fa 21 anys continua impune. Tampoc se sap encara si el fiscal que ho investigava des del 2004 es va su?cidar o qui el va matar.

Vuit dels principals candidats presidencials de l¡¯oposici¨® es manifesten pel fiscal Nisman

Diversos jutges, pol¨ªtics opositors, les dues principals entitats de jueus argentins ¨Cels setens m¨¦s nombrosos del m¨®n¨C i una comissi¨® laica lligada a l'Episcopat es van adherir a la marxa. Tamb¨¦ ho va fer l'aristocr¨¤tica Societat Rural i dues de les tres centrals sindicals opositores.

A ¨²ltim moment ha confirmat la seva pres¨¨ncia tamb¨¦ l'exdona de Nisman, la jutgessa Sandra Arroyo Salgado, i les dues filles de tots dos, de set i 15 anys. Hi aniran per ¡°retre reconeixement a la persona que va ser i al funcionari d'incondicional i valenta entrega a la feina¡±.

Altres jutges i fiscals han rebutjat la manifestaci¨®. Alguns parents de Nisman van dir que el seu homenatge resideix a col¡¤laborar amb la seva investigaci¨®. Tamb¨¦ s'hi oposen familiars de v¨ªctimes de l'atemptat contra l'AMIA i sacerdots tercermundistes.

¡°Ens quedem amb el cant, amb l'alegria. A ells els deixem el silenci¡±, va criticar Fern¨¢ndez la protesta. ¡°Sempre els ha agradat el silenci. Sabeu per qu¨¨? Perqu¨¨ no tenen res a dir o perqu¨¨ no poden dir el que pensen¡±, va afegir la presidenta. El kirchnerisme acusa els fiscals organitzadors de la protesta d'estar vinculats amb el servei d'intel¡¤lig¨¨ncia que el Govern pret¨¦n ara reformar.

Tamb¨¦ hi ha qui critica per igual Fern¨¢ndez i els que es manifestaran aquest dimecres. S¨®n els que retreuen a Nisman i al Govern per la falta d'aven?os en la investigaci¨® de l'atemptat contra l'AMIA, per¨° tamb¨¦ reclamen l'esclariment de la mort del fiscal. S¨®n dirigents pol¨ªtics d'esquerra, sindicals i de drets humans que van fer una concentraci¨® a part fa dues setmanes. Entre ells, el Nobel de la Pau Adolfo P¨¦rez Esquivel, que va desistir de manifestar-se aquest dimecres: ¡°Em sembla b¨¦ que els fiscals recordin un col¡¤lega que va morir i perqu¨¨ no se sap com hi haur¨¤ seguretat per a ells, per¨° darrere d'aquesta marxa s'hi suma un munt d'oportunistes pol¨ªtics que mai han defensat els drets humans¡±. P¨¦rez Esquivel, que va guanyar el Nobel per la seva lluita contra l'¨²ltima dictadura militar (1976-1983), tamb¨¦ va criticar Fern¨¢ndez: "Estem en un moment molt dif¨ªcil al pa¨ªs, amb molt dolor, tristesa i desconcert entre la poblaci¨®. Cal tenir molta cura, i encara m¨¦s una cap d'Estat, que ha de portar calma i no seguir amb aquesta pol¨ªtica de confrontaci¨® permanent¡±.

Entre els candidats presidencials que es manifestaran des del Congr¨¦s argent¨ª fins a la Plaza de Mayo figuren l'alcalde Macri i la seva nova aliada Elisa Carri¨®, els peronistes opositors Sergio Massa i Jos¨¦ Manuel de la Sota, els radicals (centristes) Julio Cobos i Ernesto Sanz, el socialista Hermes Binner i el progressista Fernando Pino Solanas. Una enquesta de la consultora Fara indica que els quatre principals candidats kirchneristes per a les prim¨¤ries sumen el 27,9% dels vots, amb el governador de la prov¨ªncia de Buenos Aires, Daniel Scioli (20%), el menys oficialista de tots, al capdavant. En la fragmentada oposici¨® hi ha Massa amb el 24% davant del 19% de Macri i l'1,4% de Carri¨®, que junts sumen aix¨ª el 20,4%. Cobos (3,8%), Binner (3,5%), Sanz (0,5%) i Solanas (amb un percentatge encara inferior) integren una coalici¨® de centreequerra a la vora de la desaparici¨® perqu¨¨ molts radicals prefereixen aliar-se amb Massa o Macri. De la Sota va per lliure amb un 1,7%, el trotskita Jorge Altamira suma el 2% i altres candidats (inclosos tres kirchneristes m¨¦s), el 2,6%.