La deshumanitzaci¨® de les humanitats

Com hem arribat fins a aqu¨ª?", em pregunta una amiga mentre assistim al final d'un llarg proc¨¦s de daci¨® en pagament. Els antics propietaris aconsegueixen, gr¨¤cies a la PAH, un lloguer social. El voluntari intenta animar els inquilins. Potser la signatura significa que s'ha evitat una cat¨¤strofe m¨¦s gran, encara falta molt perqu¨¨ alg¨² pugui somriure, n'hi ha prou amb recordar que la setmana passada vam assistir a desallotjaments provocats per la cadena que va de Catalunya Caixa al BBVA i al fons carronyer Blackstone.

¡°Com hem arribat fins a aqu¨ª?¡±, em torna a preguntar, com si jo tingu¨¦s l'obligaci¨® de tenir una resposta, potser no la resposta, per¨° s¨ª una resposta. ¡°Alguna cosa has de dir, que per aix¨° ets escriptor. Els de la cultura, qu¨¨?¡±.

Sospiro i li dic el que penso, que la cultura, dit aix¨ª en brut, ha jugat a emancipar-se i que despr¨¦s de molt d'esfor?, no nom¨¦s ho ha aconseguit, sin¨® que ha aconseguit ser gaireb¨¦ irrellevant. Fins i tot en la seva ¨²ltima expressi¨®, quan s'apunta a cridar contra la guerra, la casta o la m¨¤fia. S'ha empetitit tant que no d¨®na m¨¦s de si.

Dir alguna cosa ¨¦s f¨¤cil, fins i tot alguna cosa coherent, digna i amb cert pudor, lluny de la indignaci¨® f¨¤cil i demag¨°gica del neopopulisme. Es pot escriure amb certa profunditat, com en paper cuix¨¦ de revista de pensament, citant una mica de Walter Benjamin i una altra mica de Martha Nussbaum, que no tenen culpa de res, per¨° que per molt que els faci sortir a l'article, el cas ¨¦s que tinc davant meu una fam¨ªlia la dignitat de la qual est¨¤ hipotecada igual que ho est¨¤ el seu futur. L'un i l'altra em donen claus, per¨° entre ells i la parella que signa hi ha un abisme. Benjamin ja no hi ¨¦s i Nussbaum ¨¦s professora a la Universitat de Chicago, on sud-americans i negres s¨®n una raresa malgrat sumar dos ter?os de la poblaci¨® de la ciutat. Quines coses.

Tenim tots els diagn¨°stics, la teoria, els textos i fins i tot les frases a?llades i comprensibles que expliquen l'esdevenir i la projecci¨® dels ¨²ltims trenta anys. Per¨° si en la cultura de les humanitats no hi ha tamb¨¦ l'aterratge, el repartiment, la capil¡¤laritat i la capacitat de crear trames, resist¨¨ncia i cr¨ªtica, de qu¨¨ ens serveix?

Podem descriure com el sistema financer, els mercats o les transnacionals han deshumanitzat el m¨®n. Per¨° aqu¨ª les humanitats, que ¨¦s el que la meva amiga ent¨¦n per cultura, els han ballat l'aigua. Ni rastre d'advertiments sobre la crisi, sobre les bombolles immobili¨¤ries o financeres. Silenci administratiu amb la corrupci¨®. Una part de la reacci¨® contr¨¤ria al 15-M (i que ho digui jo¡­) s'explica, precisament, per la incapacitat d'admetre que per acci¨® o per omissi¨®, els suposats humanistes han dimitit. La dist¨¤ncia entre el que es podia haver esperat de les humanitats i la seva actuaci¨® ¨¦s enorme i s'engrandeix quan s'amaguen per segona vegada.

Un museu ¨¦s tan necessari com un hospital perqu¨¨ el museu ¨¦s l'hospital i l'hospital ¨¦s el museu

¡°La cultura, qu¨¨?, qu¨¨ pot fer-hi?¡± Doncs d'entrada admetre que els seus llocs no eren nom¨¦s el paper cuix¨¦, la c¨¤tedra o el seminari de qualsevol d'aquestes coses tan elevades que no es poden posar arran de terra. Nom¨¦s aix¨ª es pot respondre amb la cara alta que un museu ¨¦s tan necessari com un hospital, perqu¨¨ el museu ¨¦s l'hospital i l'hospital ¨¦s el museu. Per aix¨°, ¨¦s clar, el museu ha de tenir el moviment d'un hospital i guanyar-se una mica del que la gent n'obt¨¦ quan el visita. Si les humanitats no creen un pacte amb aquesta parella que s'allunya, no li d¨®na una mica d'esperan?a, no es fan c¨°mplices de l'educaci¨® i de l'avenir dels seus fills, per qu¨¨ serveixen? Per qu¨¨ les necessitaran? Com les defensaran?

Que les humanitats no es vulguin embrutar t¨¦ una certa l¨°gica. Quan bades es tornen fatxendes i aix¨° que viuen, des de la Gr¨¨cia cl¨¤ssica, de fer presentable all¨° que ¨¦s impresentable, de fer comprensible la trag¨¨dia. Per¨° certa l¨°gica no vol dir tota la l¨°gica perqu¨¨, a m¨¦s, la creaci¨® i la reflexi¨® cultural s'alimenten de tensi¨® i conflicte. De fet els necessiten per donar el millor de si. Tota cultura pot acabar sent cultura de masses, ll¨¤stima que les humanitats es neguin a recuperar el camp que els correspon.

Est¨¤ molt b¨¦ tenir uns quants llustrosos exegetes de Benjamin, per¨° despr¨¦s caldr¨¤ portar-ho a l'aula i al carrer. I aprovem redactar desenes de programes culturals, centenars d'agendes i plans marc, per¨° al final el que tenim s¨®n milers de persones que signen una hipoteca sense entendre qu¨¨ hi posa, un frac¨¤s escolar escandal¨®s, infraestructures in¨²tils i agendes carregades de corrupci¨®.

Les ci¨¨ncies s¨ª que s¨®n als hospitals: perqu¨¨ guareixen. Les humanitats fa temps que van dimitir d'entrar-hi malgrat que tamb¨¦ guareixen. Aix¨° ¨¦s m¨¦s elevat, per aix¨° deixa les f¨¤briques per als economistes, el territori per als enginyers i la gent, l'atur, la immigraci¨® o la pobresa infantil, per a l'assist¨¨ncia social.

¡°I la cultura, qu¨¨?¡±. Doncs aix¨°, que de vegades t¨¦ el que es mereix. Si a les humanitats els treus els homes, es queden en res.

Francesc Ser¨¦s ¨¦s escriptor.