Una universitat esquilada

No estic segur que l'enfocament econ¨°mic sigui el m¨¦s ¨²til, o l'¨²nic ¨²til, per avaluar la proposta de canvi de graus i m¨¤ster de Wert. O almenys no ¨¦s el que deixa veure la gravetat del maltractament que viu el sistema universitari i d'investigaci¨® espanyol des de ja fa m¨¦s d'un lustre. La gravetat d'aquesta llei no est¨¤ tant en ella mateixa ¨Cperqu¨¨ la idea de convergir amb el model 3+2 no ¨¦s dolenta en si mateixa¨C com en el fet de desviar l'atenci¨® i obviar una l¨ªnia de conducta ministerial destinada a desfonar el cr¨¨dit cient¨ªfic i degradar la qualitat intel¡¤lectual de la universitat p¨²blica. Fa un pas m¨¦s en el proc¨¦s de devaluaci¨® per anar ajustant la universitat a la creaci¨® de m¨¤ d'obra de qualificaci¨® baixa. Com? Convidant amablement a deixar de cursar estudis superiors quan s'acabi el tercer any de grau perqu¨¨ les fam¨ªlies, molt majorit¨¤riament, no podran assumir el cost de continuar estudiant. ?s veritat que, a canvi, el noi emprenedor podr¨¤ descobrir el circuit de bars de copes i de reposadors de magatzem per pagar-se aquest m¨¤ster somiat, si algun dia vol aspirar a un estrat de mercat una mica millor.

Del que no hi ha dubte ¨¦s de l'efecte de segregaci¨® que causa la llei entre els estudiants: uns podran pagar-ho i uns altres no podran fer-ho. La proposta, no obstant aix¨°, ha estat venuda com a mesura d'estalvi per a les fam¨ªlies, com si estiguessin explicant-los que en educaci¨® es pot estalviar perqu¨¨ un grau ja ¨¦s un grau. L'enganyosa llibertat que ofereix Wert a les universitats consisteix a condemnar moltes fam¨ªlies al gra¨® B de la formaci¨® p¨²blica superior i a l'evid¨¨ncia que estaran a la zona ximple del sistema (3) perqu¨¨ no podran pagar la zona llesta (3+2).

Per¨° ara mateix hi ha altres mancances molt m¨¦s greus. A les facultats d'hist¨°ria, filosofia, literatures, no fem altra cosa que entrenar nombroses m¨¤quines trituradores de carn cultural en forma de llibre, pantalla, pentagrama o arxiu, de tal manera que aquell individu que ha passat tres anys en una facultat comen?a a sentir-se capa? de pensar per si mateix, o si m¨¦s no se sent capa? d'inventar un argument, una idea, una forma matisada de comprendre alguna cosa. Molt, poc? Per descomptat, sempre poc, perqu¨¨ els estudis human¨ªstics en l'¨¤mbit del pensament, la literatura, l'art o la filosofia, s¨®n lents per definici¨®, no s¨®n rendibles de manera mec¨¤nica i autom¨¤tica i, sobretot, no s'avaluen en termes comptables immediats ni depenen d'un programa inform¨¤tic perqu¨¨ no n'hi ha cap que agiliti, sacsegi, reverteixi i defineixi la comprensi¨® intel¡¤ligent d'un text o una realitat complexa. L'¨²nic programa que ho facilita ¨¦s el temps i les ganes.

El maltractament als professors contractats en els nivells m¨¦s vulnerables ¨¦s humanament insuportable i ¨¨ticament inacceptable

Paradoxalment, no obstant aix¨°, aquells que els ¨²ltims anys han aconseguit engegar els seus mecanismes de coneixement han vist desapar¨¨ixer sota els seus peus o en les seves n¨°mines la menor forma de continu?tat digna de les seves feines i funcions docents o investigadores. El maltractament als professors contractats en els nivells m¨¦s vulnerables ¨¦s humanament insuportable i ¨¨ticament inacceptable. La societat est¨¤ massa acostumada a sentir-ho, i se li ha endurit la pell. Des que jo vaig tenir el meu primer contracte, fa m¨¦s de 20 anys, la remuneraci¨® ha estat vexat¨°ria comparativament amb el professor titular i sovint humiliant sense haver de comparar-ho amb ning¨². Ja ho endevineu: si aquells dies les retallades no eren el nostre pa de cada dia, i avui s¨ª, el resultat ¨¦s una equaci¨® delictiva segons la qual professors i investigadors estan treballant per quantitats insultants, sense reserves ni pal¡¤liatius. A l'espera que la situaci¨® millori o a l'espera que una vacant pugui remeiar la condici¨® esclava de cadasc¨², l'efecte real ¨¦s una degradaci¨® galopant, no tant de l'ensenyament com de les condicions professionals en qu¨¨ s'exerceix la doc¨¨ncia i la investigaci¨®.

Entre els millors, la resposta est¨¤ sent sist¨¨mica i pand¨¨mica. Han decidit abandonar-nos i desertar del sistema p¨²blic espanyol d'investigaci¨® i doc¨¨ncia perqu¨¨ han dit prou, han optat per deixar de passar per l'adre?ador de la resignaci¨® i la paci¨¨ncia, les bones paraules i les expectatives de millora perp¨¨tuament ajornades. El que de deb¨° ¨¦s alarmant ¨¦s que jo almenys necessito dues mans per comptar els professors contractats de diverses ¨¤rees i universitats la feina dels quals ha estat exemplar i que el seu sou, en canvi, ha anat convertint-se en successivament miserable, tot alhora. Almenys deu, avui estan contractats amb el doble i fins i tot el triple dels seus sous anteriors en institucions universit¨¤ries estrangeres, i amb expectatives prometedores, els noms de les quals callo perqu¨¨ ens sufocaria innecess¨¤riament, per¨° podeu imaginar-los. Comen?ant per titulars i catedr¨¤tics, devem fer molt malament les coses perqu¨¨ aquesta esquilada del futur continu? impertorbablement, convertida ja en la nostra aut¨¨ntica nova llei d'educaci¨® superior.

Jordi Gracia ¨¦s professor i assagista.