¡°El nacionalisme vol la cultura per fer p¨¤tria, i aix¨° la mata¡±

Salvador Oliva (Banyoles, 1942) ¨¦s autor d¡¯una de les obres m¨¦s extenses i diverses de les lletres catalanes contempor¨¤nies. Conegut sobretot per la traducci¨® ¨ªntegra de l¡¯obra de Shakespeare, tamb¨¦ ha publicat, a part d¡¯altres translacions, uns quants llibres de poemes, una novel¡¤la en vers i un bon nombre d¡¯assajos sobre ling¨¹¨ªstica i literatura. Ara treu dos llibres nous: un en catal¨¤, Poesia i veritat (Edicions de 1984), amb material de les classes que impartia a la Universitat de Girona, i un altre en castell¨¤, La rehumanizaci¨®n del arte (Ediciones Zarzillo).

Pregunta. Tot el que has publicat t¨¦ un pes molt notable, per¨° tinc predilecci¨® pels Sonets de Shakespeare, per la traducci¨® i l¡¯edici¨® que en fas i per la introducci¨®, formidable. M¡¯ho sembla pel que hi dius sobre els sonets, per¨° tamb¨¦ per la manera tan alegrement descarada amb qu¨¨ ataques els vicis de la universitat. Hi va haver reaccions a aquesta introducci¨®?

Resposta. Reaccions p¨²bliques, no; per¨° hi va haver gent que se¡¯m va enfadar molt, que va trobar que hi ha certes coses que no s¡¯han de dir. Jo crec que denunciar el que no est¨¤ b¨¦ ¨¦s un deure moral, i jo ho puc fer perqu¨¨ ja no tenen manera de fer-me mal. Poden llogar un assass¨ª a sou, per¨° no crec que ho facin...

P. Sempre has estat molt cr¨ªtic amb la universitat, no tan sols en aquella introducci¨®.

¡°Feia estudi ling¨¹¨ªstic

R. S¨ª. Quan vaig tornar de la Universitat de Nottingham el 1973, no em vaig sentir gens integrat en el sistema d¡¯aqu¨ª. Em va semblar ineficient, sobretot perqu¨¨ els plans docents es feien m¨¦s per afavorir les manietes dels professors, els seus interessos personals, que no pas per tenir en compte qu¨¨ havien d¡¯aprendre els estudiants.

P. Aix¨° ha canviat?

R. Ha empitjorat. Permet-me un exemple personal. Jo feia una assignatura a la Universitat de Girona que consistia en l¡¯estudi ling¨¹¨ªstic de la literatura ¡ªque ¨¦s una bona manera d¡¯estudiar-la, perqu¨¨ la literatura est¨¤ feta de llengua i no d¡¯idees¡ª i me la van eliminar del pla docent, a pesar de ser una de les m¨¦s sol¡¤licitades. Ni tan sols es van dignar a comunicar-m¡¯ho, ho vaig saber pels estudiants. Em vaig indignar i vaig enviar correus als responsables del departament dient-los que ho faria p¨²blic. Aix¨° devia fer efecte, perqu¨¨ vaig recuperar-la. Aquest curs tenia molts estudiants i potser deixava altres professors amb pocs alumnes... No ho s¨¦... Ara, jo crec que el problema de la universitat no ve tant de les persones com del sistema. Darrerament aquest diari ha publicat articles molt bons que ho posen en evid¨¨ncia. Un de Jordi Gr¨¤cia, un altre de F¨¦lix de Az¨²a, un altre de Francesc de Carreras que vaig trobar important¨ªssim. En fi, si no es canvia el sistema, la universitat, que ara agonitza, acabar¨¤ morint i fent una pudor terrible.

P. Poesia i veritat parteix d¡¯aquest curs que et van voler eliminar. Deu ser un curs male?t, perqu¨¨ crec que el llibre tamb¨¦ t¡¯ha portat problemes...

R. S¨ª. El llibre consta d¡¯una introducci¨® on exposo la necessitat de desempallegar-se del t¨°pic del fons i la forma, i despr¨¦s hi ha una s¨¨rie de cap¨ªtols on estudio poemes de Verlaine, de Gil de Biedma, de Carner... En un dels cap¨ªtols, el 14, comento poemes sat¨ªrics sobre Jordi Pujol i el catalanisme. Jo ja em vaig ensumar que aix¨° era perill¨®s... I en efecte, a l¡¯editorial Vitel¡¤la, que ¨¦s la que m¡¯ho havia de publicar, em van dir que tot aix¨° havia d¡¯anar a fora. Jo, naturalment, els vaig contestar que el cap¨ªtol 14 era intocable. L¡¯excusa era que es tractava d¡¯un cap¨ªtol ¡°poc filol¨°gic¡±, per¨° jo ja sospitava que m¡¯enfrontava a una censura nacionalista. No vaig cedir; vaig enviar el llibre a Edicions de 1984 i l¡¯endem¨¤ ja tenia una resposta entusiasta. Crec que tots els nacionalismes s¨®n dolents, i com m¨¦s poderosos, m¨¦s perillosos.

P. Vas tenir amistat amb Jaume Vallcorba. En una conversa amb ell fa uns tres anys, li vaig dir que el nacionalisme havia perjudicat molt la cultura catalana i em va contestar: ¡°No l¡¯ha perjudicat, l¡¯ha liquidat... Ja no t¨¦ remei¡±. Ho veu igual?

R. ?s una veritat com un temple, molt trista, per¨° tamb¨¦ molt exacta. El nacionalisme s¡¯aprofita de la cultura, la vol al seu servei. La vol usar per fer p¨¤tria, i aix¨° la mata. En el cas del meu llibre, estic segur que el que m¨¦s els va molestar s¨®n dues citacions molt llargues que faig de l¡¯¨²ltim cap¨ªtol de La poesia de Carles Riba, de Gabriel Ferrater, llibre que hauria de llegir tothom.

P. Per tant, el que han fet ¨¦s censurar Gabriel Ferrater.

R. Exactament. No em censuren a mi, sin¨® Ferrater.

P. A La rehumanizaci¨®n del arte tornes al problema de la forma i el contingut. L¡¯obra ¨¦s una refutaci¨® d¡¯Ortega y Gasset, com sembla indicar el t¨ªtol?

R. No ben b¨¦. De La deshumanizaci¨®n del arte nom¨¦s en parlo al primer cap¨ªtol. Presento certes objeccions al concepte de deshumanitzaci¨®: l¡¯art no es pot deshumanitzar perqu¨¨ ¨¦s una cosa essencialment humana. Ortega escriu tan b¨¦, i sempre ¨¦s tan interessant i convincent, que a mi m¡¯ha costat temps veure quin era el problema del seu llibre, i el meu surt de la necessitat de donar-hi resposta, per¨° despr¨¦s parlo de moltes altres coses, principalment de teoria liter¨¤ria, i tamb¨¦ de cine, de m¨²sica, i s¨ª, em torno a ocupar de la falsa dicotomia de la forma i el contingut. Aqu¨ª tamb¨¦ cito Ferrater, en aquest cas uns passatges on contradiu impl¨ªcitament Ortega, per¨° tots dos parteixen d¡¯aquesta dicotomia, i jo he volgut partir de la seva negaci¨®. En un article de diari s¨ª que hi ha un contingut i una forma, s¡¯expliquen uns fets que es poden narrar amb frases curtes, llargues..., per¨° en art nom¨¦s hi ha forma; el contingut el posem nosaltres amb la nostra interpretaci¨®. I aqu¨ª hi ha de fet la meva objecci¨® a Ortega, perqu¨¨ la seva tesi pressuposa la divisi¨® entre forma i contingut.

P. A les escoles s¡¯ensenya els nens a buscar el missatge moral o pol¨ªtic de les obres, i tots arriben a la universitat amb la idea que la forma no ¨¦s m¨¦s que parafern¨¤lia.

R. Per desgr¨¤cia ¨¦s aix¨ª. Jo he dedicat gran part de la meva doc¨¨ncia a desintoxicar-los d¡¯aquestes idees, per¨° no ¨¦s f¨¤cil, tot aix¨° est¨¤ molt arrelat. La literatura nom¨¦s ¨¦s forma, i la forma constitueix un sentit que tan sols ¨¦s interpretable a partir de la pr¨°pia experi¨¨ncia. Per aix¨° crec que la interpretaci¨® ¨¦s sempre personal. Aix¨° ¨¦s el que vol dir Oscar Wilde a El cr¨ªtic com a artista, quan afirma que la m¨²sica ens crea a cada un de nosaltres un passat que desconeix¨ªem. En aquestes coses, Wilde no es va equivocar mai.

?