Els colors de la mort

La virtut d'apartar-se del cam¨ª, de deixar de caminar per l'inexpugnable cam¨ª de rajoles grogues. Intentar ser ¨²nic, i no un m¨¦s. Ric, fins i tot a costa de la trompada. O potser, no. El libro de la vida inspira aquest reguitzell de reflexions quan abandona els models d'animaci¨® habitual, aix¨° d'intentar imitar Pixar, DreamWorks i Disney i les princeses de sempre, els contes tradicionals els animals parlants i Ghibli. La pel¡¤l¨ªcula, amb finan?ament nord-americ¨¤, de Fox, per¨° d'ess¨¨ncia eminentment mexicana, dirigida per Jorge R. Guti¨¦rrez, nascut a Ciutat de M¨¨xic, criat a Tijuana i format art¨ªsticament als EUA, i produ?da per Guillermo del Toro, enfonsa les seves arrels en el folklore i les tradicions del pa¨ªs asteca, en la seva m¨²sica, en el seu moment dels morts, en el seu ventall de colors vius i en els seus dissenys. I ho fa a trav¨¦s d'un esplendor¨®s feix de llum i color que, tot i que no convenci del tot en q¨¹esti¨® de ritme i de narrativa, m¨¦s per falta de control que per tedi, acaba contagiant el p¨²blic amb el seu esperit de conte intemporal per a les noves generacions allunyades de la tradici¨® oral.

Amb animaci¨® digital en tres dimensions, per¨° amb models de personatges que simulen ser figures articulades de fusta, fins i tot amb els encaixos a la vista, i moviment d'aparen?a propera a l'stop-motion, El libro de la vida destaca pels seus dissenys preciosos i pel malbaratament de color, amb l¨²cides aportacions, potser una miqueta tretes de context per¨° molt lliures, com aquests nassos picassians que surten dels rostres. Pel que fa a la narrativa, en qu¨¨ de vegades es confon el ritme amb la pressa, domina el conjunt l'esquema cl¨¤ssic de triangle amor¨®s convencional (dos nois enamorats de la mateixa noia), on la naturalesa dels car¨¤cters masculins no ¨¦s, per descomptat, cap prodigi de modernitat (un torero i un militar carregat de medalles), per¨° que es complementa amb un subtext que ¨¦s d'agrair basat en la individualitat dels joves al marge del mite dels pares.

I, tot i que no sigui el millor del film, ja que ho ¨¦s, sens dubte, els seus dissenys, l'apartat musical requereix una explicaci¨® a part, perqu¨¨ la seva pres¨¨ncia ¨¦s essencial. I en aquesta q¨¹esti¨® la figura de Gustavo Santaolalla s'imposa, com a art¨ªfex i com a ment pensant, amb una selecci¨® aclaparant de temes, a la qual ¨¦s dif¨ªcil trobar cap coher¨¨ncia (des d'una ranxera en versi¨® de Pl¨¢cido Domingo fins al pop de serrell de One Direction, passant per Guiseppe Verdi i Georges Bizet), per¨° que cont¨¦ sorpreses tan agradables com els interessants tocs de sampler de les notes de spaghetti western d'Ennio Morricone per a Sergio Leone, o la curiosa versi¨® endolcida del Creep de Radiohead cantada per un torero.