¡°La mem¨°ria ¨¦s un conte que ens expliquem a nosaltres mateixos¡±

Al segle XXII el planeta ha quedat convertit en bocins de vida, i m¨¦s enll¨¤ de d¨¦us, formes de govern i la destinaci¨® ciclot¨ªmica, hi ha una cosa que es complica i desvetlla en secret a tothom: ¡°el cor famolenc¡±. Fins i tot a Bruna Husky, l'androide detectiu que sap qu¨¨ ha de fer amb els desitjos sexuals, mentre que ¡°la necessitat sentimental la deixa desconcertada, i la redueix a una criatura necessitada¡±.

Aqu¨ª ¨¦s on hi ha el batec de la novel¡¤la de Rosa Montero (Madrid, 1951), El peso del coraz¨®n (Seix Barral). Ha anat al Madrid de l'any 2109 per comprovar que el temps ho toca tot, menys el cor. I la forma ideal que ha trobat per indagar en aquesta q¨¹esti¨®, i en temes que l'han acompanyat al llarg de les seves 14 novel¡¤les, la mort, la mem¨°ria i la identitat, ha estat a trav¨¦s d'un thriller de ci¨¨ncia-ficci¨®. Un m¨®n que no ¨¦s ¡°ni dist¨°pic, ni ut¨°pic, sin¨® reflex de l'actual. ?s la meva novel¡¤la m¨¦s pol¨ªtica i realista¡±.

La creaci¨® d'aquest m¨®n futurista ¨¦s el millor regal literari que Montero s'ha fet. El va comen?ar a construir el 2009, fins que el va fer llibre dos anys despr¨¦s a L¨¢grimas en la lluvia,i despr¨¦s, c¨°mic. Avui hi torna per seguir investigant en q¨¹estions existencials a trav¨¦s d'una criatura tecnohumana, a qui li ha deixat moltes coses de la seva vida. Es diu Bruna Husky, investiga crims i una trama de corrupci¨® d'energia, viu a Madrid, t¨¦ records reals i sap quan morir¨¤.

La ci¨¨ncia-ficci¨® ¨¦s un arma poderos¨ªssima per explicar el que es relata sempre. Aquesta ¨¦s la meva novel¡¤la m¨¦s pol¨ªtica i realista

Va a aquest m¨®n, ara, en un viatge fuga?, asseguda en un de les balcons-cabina envidrats de la biblioteca Eugenio Tr¨ªas, al parc del Retiro, de Madrid; abans de convertir-se en res i ressuscitar com a depuradora d'aire en la seva hist¨°ria.

En aquest trajecte cap al 2109, l'escriptora i periodista es lamenta del prejudici a Espanya sobre la ci¨¨ncia-ficci¨®. Quan, assegura, ¡°¨¦s una arma poderos¨ªssima per explicar el que es relata sempre. ?s una novel¡¤la igual que totes les anteriors pel que fa a profunditat i complexitat. ?s un dels meus llibres m¨¦s ¨ªntims¡±.

Les raons d'aquesta injust¨ªcia les troba en el fet que aquest ha estat ¡°un pa¨ªs d'un realisme brutal. No hi ha hagut tradici¨® fant¨¤stica, i la ci¨¨ncia-ficci¨® forma part de l'ampl¨ªssima tradici¨® del m¨®n fant¨¤stic¡±. La segona q¨¹esti¨® l'atribueix al fet que ¨¦s pa¨ªs incult en el camp de la ci¨¨ncia. ¡°Fins i tot Unamuno deia ¡°que inventin ells¡±. ?s una tradici¨® de resist¨¨ncia a la ci¨¨ncia brutal¡±.

En sobrevolar el seu planeta Terra, Montero recorda que hi ha posat diverses formes de govern, cosa que la porta a dir que ara veu ¡°una ansietat, una nost¨¤lgia, pels autoritarismes a tot el m¨®n. El sistema democr¨¤tic viu una crisi espectacular. Per¨° segueix sent el millor i ¨²nic sistema possible. Tot i que la resposta de la gent ¨¦s buscar el cam¨ª f¨¤cil i simplificador¡±.

Veig ansietat i nost¨¤lgia pels autoritarismes a tot el m¨®n. El sistema democr¨¤tic viu una crisi espectacular. Per¨° ¨¦s el millor

Ella baixa fins a mostrar els seus ¨¦ssers en la seva preocupaci¨® perp¨¨tua, la finitud: ¡°El que no ens entra al cap ¨¦s la idea de la mort, de la desaparici¨®, que no existeixi res. La majoria viu sense pensar que moriran, jo, no. Els novel¡¤listes som m¨¦s conscients del pas del temps, estem obsessionats amb la idea de la mort i hi escrivim en contra. Per¨° la gran majoria d'humans viu com si fossin eterns. ?s un mecanisme de defensa segurament¡±. Creu que ser conscient de la mort no est¨¤ malament, ¡°d'altra banda, si est¨¤s ple de mort est¨¤s ple de vida, tamb¨¦, ets molt conscient de la vida. La trag¨¨dia de l'¨¦sser hum¨¤ ¨¦s ser mortal, tot el que fem ¨¦s contra la mort. I la vida es converteix en una estafa. Si sab¨¦ssim quan morirem seria terrible. Aquesta ¨¦s la gran pena de la pena de mort, anar descomptant els dies, ¨¦s una tortura monstruosa; si ho sab¨¦ssim no ho podr¨ªem suportar¡±.

Ara s'endinsa en el cervell de les seves criatures, on el pes de la mem¨°ria i els records s¨®n tan enormes com avui. ¡°Per¨° s¨®n falsos¡±, adverteix, ¡°la mem¨°ria ¨¦s un conte que ens expliquem a nosaltres mateixos i que anem refent. El cervell ¨¦s un arquitecte constant. Necessita equilibri i ordre perqu¨¨ la vida ¨¦s pur caos. ?s imaginaci¨® i ens completa la vida per donar-li una aparen?a de sentit. ?s el creador de les nostres vides, d'alguna manera. Busca crear un relat de la nostra vida. Aix¨° vol dir que la nostra identitat ¨¦s una creaci¨® imagin¨¤ria i en canvi constant perqu¨¨ la identitat es basa en la mem¨°ria, la identitat per aix¨° ¨¦s m¨²ltiple i lliscant¡±.

Aquest ¨¦s un dels temes en tota la seva obra. Hi ha una frase de Henry Michaux que li encanta: ¡°'El jo ¨¦s un moviment en la gentada¡¯. Esclar, la identitat ¨¦s una realitat relliscosa i la realitat tamb¨¦ ho ¨¦s¡±.

Aqu¨ª arriba al centre de la seva novel¡¤la: la recerca incansable de l'¨¦sser hum¨¤ per l'amor, la fugida cap a la felicitat, mentre el sotgen pors de tota mena i s'accentua la seva incapacitat per expressar, rebre i acceptar sentiments que li trastoquen la vida.

Un dels conflictes de la gent ¨¦s la dissociaci¨® entre la part cultural i l¡¯animal. Com m¨¦s complexa ¨¦s la societat m¨¦s aliena ¨¦s a la part animal d¡¯abra?ar-se i expressar afecte, aix¨° ¨¦s desesperant

¡°Des de la caverna som iguals. Ara tenim menys resist¨¨ncia al dolor, per sort, i a la tensi¨®. Ens sentim m¨¦s inermes i els perills s¨®n m¨¦s globals, c¨°smics. Un dels conflictes de la gent ¨¦s la dissociaci¨® entre la part cultural i l'animal. Com m¨¦s complexa ¨¦s la societat m¨¦s aliena a la part animal d'abra?ar-se i expressar afecte ¨¦s, aix¨° ¨¦s desesperant¡±. Bruna Husky ho pateix. ¡°El seu problema es troba entre el desig d'estimar i el de no perdre la llibertat. Som ¨¦ssers espectacularment contradictoris. Ella est¨¤ en tot moment apropant-se i allunyant-se, apropant-se i allunyant-se¡±.

Montero veu una enyoran?a preconscient a quan s'estava sol a l'¨²ter. ¡°La sortida a aquesta solitud la busquem en l'amor, fins i tot sense sexe. Per¨° en un gran moment d'enamorament la teva individualitat s'esborra en fondre's en l'altre¡±. ?s la urpada de la por. ¡°?s pel temor de perdre aquest amor o la persona que ens estima. No vols dependre'n tant perqu¨¨ una vegada t'hi lliures est¨¤s perdut. No vols perdre el control de la teva vida, perqu¨¨ la mirada i l'amor d'un altre et donen la vida. Aquesta por ens fa moltes vegades trencar les hist¨°ries. ?s un mecanisme de defensa¡±.

¡­De tornada a l'any 2015, Rosa Montero se sotmet al mateix test que li fa el psicoguia a Bruna Husky, donar una resposta autom¨¤tica a la paraula que es diu:

"Amic: Essencial.

Solitud: Necess¨¤ria.

Sentiments: Tot.

Records: Inventats.

Amor: Fonamental".