Costa amunt

Diuen que fer cames ¨¦s sa, aix¨ª que aquest mat¨ª em cal?o les botes i surto de passeig. Tinc al cap la recent lectura de Montju?c. La muntanya del poble, de l'historiador Ferran Aisa (Base), que fa un exhaustiu rep¨¤s als seus atractius, i que ser¨¤ el meu GPS en aquesta ocasi¨®. Surto del passeig de Montju?c, en un dels establiments del qual (avui una cl¨ªnica veterin¨¤ria) funcionava un negoci dedicat a comercialitzar material de la sexta flota nord-americana. Segons em va explicar fa poc un ve¨ª, all¨ª hi havia articles molt valorats per nens i adolescents de mitjan segle passat, com gorres de mariner, encenedors Zippo, xiclets i llaminadures ianquis, o c¨°mics de superherois en versi¨® original. No era estrany que aquell tram final del Poble Sec visqu¨¦s abocat a tot el que arribava del port, ja que el paisatge encara segueix dominat per la propera pres¨¨ncia del mar.

Grimpo pels jardins de Walter Benjamin, el fil¨°sof que va reflexionar sobre el transe¨¹nt modern, el fl?neur, l'home en la multitud, sempre atent a les sorpreses que li ofereix el seu passeig. Trescant pel passeig de les Bateries contemplo un horitz¨® mar¨ªtim dominat per l'amena?adora silueta del castell, protagonista de bombardejos i execucions, principal responsable de la mala imatge que durant molts anys va tenir Montju?c. Les bateries a les quals al¡¤ludeix aquest carrer eren uns empla?aments d'artilleria que vigilaven Barcelona com dos rastrejadors. En aquest ambient no resulta estrany que el seg¨¹ent tram sigui un jard¨ª amb punxes, el de Costa i Llobera, dedicat als cactus, potser un dels parcs m¨¦s desconeguts pels barcelonins. Som en un territori d'antigues pedreres que han deixat petjades en la topon¨ªmia com les ferotges mossegades a la terra. Segons Aisa, l'any 1881 funcionaven vint-i-cinc d'aquestes grans explotacions, com les del Morrot i Ant¨²nez, les de la Font del Gat, la Satalia, els actuals jardins Laribal o el llac de la Foixarda. Aquesta pedra d'excel¡¤lent qualitat va servir per construir molts dels edificis de Barcelona (l'¨²ltim edificat amb aquest material va ser el Banc d'Espanya de la pla?a Catalunya, durant la postguerra). Grans carreus d'obra, el transport dels quals fins i tot va obligar a urbanitzar un carrer excepcionalment ample per al seu pas, batejat com a Ample.

Sumit en aquestes reflexions, m'assec a prendre un caf¨¨ descafe?nat a la terrassa del restaurant Mart¨ªnez. Despr¨¦s m'apropo a l'hotel Miramar, ara entorn de luxe per a turistes exigents, i anys enrere un dels bosquets on els barcelonins pujaven a buscar rovellons, esp¨¤rrecs i caragols. Potser la llegenda m¨¦s coneguda sobre aquest tema sigui la de l'humil matrimoni que, buscant, va ensopegar amb una olla plena d'or, i va construir l'anomenada Casa dels Cargols a la intersecci¨® dels carrers Tamarit i Enten?a. Pensant en tresors passo davant dels jardins Joan Brossa, on hi havia el parc d'atraccions. La ve?na estaci¨® del funicular ¨¦s davant dels pocs quiosquets que encara queden, des d'on baixo fins a l'estadi de la Satalia. Per aqu¨ª hi havia moltes fonts amb berenadors i horts, com el de la Font Trobada, el qual actualment reivindica un grup de ve?ns del Poble Sec. En llocs com aquest es reunien agrupacions comicofestives com la Colla de l¡¯Arr¨°s o la Colla de l¡¯Esqueixada, que com totes les altres estava encomanada a sant Mus, patr¨® dels camusos. Aquests desfilaven molt marcials pel Raval amb grans forquilles i culleres a l'espatlla, i pujaven a la muntanya per compartir un arr¨°s amb conill o una costellada. La Font Trobada va estar oberta fins a finals dels anys vuitanta, despr¨¦s d'haver acollit el ball La Walkiria i posteriorment el restaurant R¨ªas Baixas, punt de trobada per a la comunitat gallega a Barcelona.

Desfilaven pel Raval amb grans forquilles i culleres a l¡¯espatlla, i pujaven a Montju?c per compartir un arr¨°s

Com un muntanyenc expert, ataco el passatge Antic de Val¨¨ncia i els seus carrers adjacents (com el passatge sense sortida de Serrahima, o els costeruts carrerons de Juli¨¤ i de Martras), que recorden amb les seves casetes baixes l'¨¨poca de la Agrupaci¨® d¡¯Hortolans de la Muntanya de Montju?c, un grup de ciutadans que durant els anys de la Segona Rep¨²blica conreaven diversos horts per tota la muntanya. Ja una mica cansat, segueixo pel passeig de Santa Madrona i passo per davant de la Font del Gat, on era costum acudir per a l'enterrament de la sardina, o a celebrar les revetlles preceptives de Sant Joan, Sant Pere i Sant Jaume. D'aquesta manera, arribo finalment a l'avinguda de l'Estadi, que al¡¤ludeix a l'estreta relaci¨® entre l'esport i Montju?c. Per aquest lloc, entre el 1955 i el 1986 es van celebrar les 24 Hores de Motociclisme (des de casa meva, sent¨ªem el soroll tan fort que aquell dia no vam poder dormir). Passo per davant de l'estadi Llu¨ªs Companys, on el 1931 es van enfrontar els boxadors Paulino Uzcudun i Primo Carnera davant de noranta mil espectadors. M¨¦s amunt hi havia el barri de barraques de Can Valero, un dels que existien disseminats per tota la muntanya que a finals dels anys cinquanta albergava unes 30.000 persones. Per una via dedicada a Pierre de Coubertin baixo fins al carrer del Polvor¨ª, que encara acull l'arsenal del 1773 que guardava la p¨®lvora per als canons del castell. Acabo la meva caminada a la pla?a Buenaventura Durruti i a la Gran Via vella. Vull pensar que la meva salut m'ho agraeix, mentre torno cap a casa amb ganes de repassar el llibre d'Aisa per saber m¨¦s coses sobre tot all¨° que ha captat la meva atenci¨®. Punt fundacional de la ciutat, pres¨¨ncia constant i talaia ¨²nica, la muntanya de Montju?c ens explica una infinitat d'hist¨°ries de la nostra hist¨°ria amb un simple passeig matinal.