Set raons per les quals s¡¯ha d¡¯encendre el m¨°bil a classe

¡°Enceneu els tel¨¨fons m¨°bils¡±. Quan aquesta sigui la primera frase que el professor digui als alumnes en entrar a la classe, en lloc que els apaguin, el canvi ser¨¤ real. En el m¨®n actual plenament digitalitzat, l'entrada de la tecnologia en l'educaci¨® ja no pot fer marxa enrere. Molts recordaran que el mateix va passar fa d¨¨cades amb les calculadores. D'estar prohibides en classe, van passar a utilitzar-se per aprendre. Una vegada que el nen ja sap sumar, la seva utilitat per resoldre problemes m¨¦s complexos ¨¦s evident. Doncs el mateix passa amb la tecnologia que hi ha avui dia. Tots els suports (m¨°bils, tauletes, port¨¤tils¡­) s¨®n ¨²tils per aprendre. I no nom¨¦s a l'aula. L'aprenentatge s'ha tornat transversal i la classe ha perdut protagonisme. Aquesta ¨¦s una de les tesis d'experts internacionals que estar¨¤ damunt la taula durant la XXIX Setmana Monogr¨¤fica d'Educaci¨® de la Fundaci¨® Santillana, que comen?a dem¨¤ a Madrid amb el t¨ªtol Millorar l'educaci¨®: qu¨¨ pot aportar la tecnologia?. Per escalfar motors, exposem les raons principals que estan fent que tothom faci servir tota mena de suports a classe:

L¡¯¨²s d¡¯aplicacions?educatives com a complement dels temaris comen?a a ser una realitat. El sector calcula que en l¡¯actualitat hi ha m¨¦s de 80.000 apps educatives

- L'alumne porta tota la informaci¨® damunt. La mou, la intercanvia, la comparteix en xarxa, fora i dins de classe. D'aquesta manera, apr¨¨n intu?tivament, fins i tot sense ser-ne conscient. El m¨°bil ¨¦s clau per als estudiants. ¡°Arribar¨¤ un dia en qu¨¨ el professor dir¨¤ als alumnes al comen?ament de la classe: ¡®Enceneu els m¨°bils¡¯, en lloc de dir-los que els apaguin¡±, exposa d'una forma molt gr¨¤fica el director d'educaci¨® de la Fundaci¨® Santillana, Mariano Jabonero. Fa temps ja es deia que el ratol¨ª de l'ordinador s'havia convertit en la prolongaci¨® del bra? de les noves generacions de nens i joves. Per¨° ara ho ¨¦s encara m¨¦s el m¨°bil.

- La classe ja no ¨¦s l'¨²nic lloc on s'apr¨¨n. L'¨²s d'aplicacions educatives com a complement dels temaris comen?a a ser una realitat. I les iniciatives d'emprenedors per crear-les s¨®n cada vegada m¨¦s nombroses. El sector calcula que en l'actualitat hi ha m¨¦s de 80.000 apps educatives. S¨®n gratu?tes i ajuden que augmenti la motivaci¨® de l'alumne. Molts docents i experts insisteixen en la seva utilitat a l'aula. Els continguts v¨¦nen de fora de l'aula i entren per la tecnologia a trav¨¦s dels m¨°bils o altres suports.

- El professor sap fer servir la tecnologia com l'alumne. "El t¨°pic que els alumnes usen m¨¦s la tecnologia i hi estan m¨¦s familiaritzats que els professors s'ha trencat¡±, recorda Jabonero. Aquesta premissa que es repetia fins a gastar-se fa anys ja no ¨¦s certa. Tothom usa la tecnologia en la seva vida quotidiana i professional, sigui per enviar correus, navegar, jugar, escoltar m¨²sica o, fins i tot, s¨ª, per ensenyar. I aix¨° sense dir que ara molts dels professors que exerceixen en l'educaci¨® no universit¨¤ria pertanyen ja a generacions que van n¨¦ixer en l'era tecnol¨°gica.

El t¨°pic que ¡°els alumnes utilitzen m¨¦s la tecnologia i hi estan m¨¦s familiaritzats que els professors¡± s¡¯ha trencat

- La transformaci¨® de l'educaci¨® amb la tecnologia t¨¦ tres potes: els recursos digitals amb els quals es dota l'aula i els alumnes (des de les pissarres digitals fins als ordinadors), el seguiment del professorat i un curr¨ªculum digitalitzat. I els recursos ja no s¨®n l'assignatura pendent, fan ressaltar els experts. De fet, el 85% dels centres de secund¨¤ria dels pa?sos de l'Organitzaci¨® per a la Cooperaci¨® i el Desenvolupament Econ¨°mic (OCDE) ja el 2012 estava dotat d'ordinadors de taula; el 41%, de port¨¤tils, i l'11%, de tauletes, segons dades d'aquesta organitzaci¨®. Els passos seg¨¹ents que cal fer s¨®n estendre el curr¨ªculum digitalitzat, aix¨ª com el seguiment i el suport del professorat en l'ensenyament amb aquests materials.

- Els professors ja no van a cursets perqu¨¨ els ensenyin a usar la tecnologia. No s¨®n la soluci¨®. Est¨¤ m¨¦s que comprovat. Avui dia el seguiment del docent ja es fa per experts en tecnologia als mateixos centres, explica Jabonero. Se'ls d¨®na suport sobre el terreny en l'¨²s de totes les eines que integren el curr¨ªculum digitalitzat (que t¨¦ m¨²ltiples recursos, com il¡¤lustracions animades, v¨ªdeos, visites virtuals, f¨°rums¡­). Molts experts posen com a exemple de la import¨¤ncia d'aquest suport el cas de l'Uruguai. Va informatitzar tots els centres, per¨° no va dotar els docents d'eines per fer servir aquests nous recursos. La conclusi¨® va ser que van baixar els resultats dels alumnes, segons es va veure en els resultats que van obtenir en l'avaluaci¨® internacional del programa PISA, de l'OCDE.

El 85% dels centres de secund¨¤ria dels pa?sos de l¡¯Organitzaci¨® per a la Cooperaci¨® i el Desenvolupament Econ¨°mic (OCDE) el 2012 ?ja estaven dotats d¡¯ordinadors de taula; el 41%, de port¨¤tils, i l¡¯11%, de tauletes

- La despesa p¨²blica en tecnologia creix als pa?sos m¨¦s avan?ats, malgrat que baixa la despesa en educaci¨®. Pa?sos com els Estats Units i Anglaterra han seguit aquesta l¨ªnia en plena crisi. Per¨° no sempre la inversi¨® en tecnologia per a l'educaci¨® s'ha tradu?t en una millora dels resultats dels estudiants. De fet, alguns dels pa?sos que hi inverteixen menys (com Finl¨¤ndia, el Jap¨® i Corea del Sud) surten en els primers llocs de les proves PISA de l'OCDE, igual que d'altres que, per contra, hi inverteixen molt (com Singapur, els Pa?sos Baixos i Est¨°nia).

- Els ¨²ltims anys, s'ha creat la figura del coordinador TIC als centres. Precisament per la ra¨® anterior. Per facilitar la bona utilitzaci¨® de la tecnologia amb la finalitat que es tradueixi en un sistema d'aprenentatge millor i m¨¦s efica? per als alumnes. Nombrosos centres espanyols ja en tenen. El coordinador TIC ¨¦s el responsable i supervisor d'¨²s de la tecnologia a les aules. Fa un seguiment del professorat i de l'adaptaci¨® del curr¨ªculum del centre al seu ¨²s.