Somn¨¤mbuls davant la crisi ucra?nesa

Poques veus a la Uni¨® Europea q¨¹estionen la responsabilitat del president rus, Vlad¨ªmir Putin, en la guerra d'Ucra?na. Per¨° en vista de la magnitud a qu¨¨ ha arribat el conflicte, alguns responsables pol¨ªtics i militars alerten de conseq¨¹¨¨ncies indesitjades i conviden a l'autocr¨ªtica. La Cambra dels Lords brit¨¤nica va posar aquest divendres per escrit una idea compartida ¡ªamb matisos¡ª en alguns despatxos de Brussel¡¤les: la UE va infravalorar l'impacte que provocaria a R¨²ssia un acostament d'Ucra?na al bloc comunitari. Amb molt m¨¦s dramatisme, el n¨²mero dos del comandament militar de l'OTAN fins i tot va advertir contra un possible atac sorpresa de R¨²ssia en territori aliat.

Les acusacions s¨®n demolidores i reflecteixen un sentiment que guanya pes entre els analistes. El Regne Unit ha caminat ¡°somn¨¤mbul¡± cap a la crisi d'Ucra?na. El Govern brit¨¤nic ha ¡°malinterpretat catastr¨°ficament¡± l'estat d'¨¤nim del Kremlin en els preliminars del conflicte. Els lords estenen les seves cr¨ªtiques a la resta de pa?sos de la UE en la crisi. Per¨° assenyalen que el Regne Unit, com a signant del Memor¨¤ndum de Budapest del 1994, que oferia protecci¨® a Ucra?na a canvi del seu desarmament nuclear, ¡°tenia una responsabilitat particular cap al pa¨ªs i no s'ha mostrat tan actiu com hauria pogut¡±.

L'informe dels lords critica el fet que els interessos nacionals contraposats dels estats membres donen lloc a pol¨ªtiques massa generals. ¡°La relaci¨® de la UE amb R¨²ssia ha estat basada durant massa temps en la premissa optimista que R¨²ssia seguia una traject¨°ria cap a convertir-se en un pa¨ªs democr¨¤tic europeu¡±, diu el text. ¡°Aquest no ha estat el cas; els estats membres han trigat a replantejar-se la relaci¨® i a adaptar-se a les realitats de la R¨²ssia d'avui¡±.

La reflexi¨® brit¨¤nica no porta a q¨¹estionar la l¨ªnia dura cap a Moscou. Al contrari, els lords recomanen intensificar les sancions si la situaci¨® en Ucra?na empitjora. Tamb¨¦ des de Londres va arribar aquest divendres un missatge ¨Cmolt m¨¦s preocupant¨C d'alerta contra R¨²ssia. El comandant suprem adjunt de les forces militars de l'OTAN a Europa, Adrian Bradshaw, va assegurar que Moscou pot preparar un assalt per sorpresa a un pa¨ªs de l'Est europeu. La mostra de forces convencionals per part de R¨²ssia ¡°podria en el futur utilitzar-se no nom¨¦s per a intimidaci¨® i coerci¨®, sin¨® per apoderar-se de territori de l'OTAN¡±, va assegurar en una confer¨¨ncia sobre seguretat.

Sense tenir en compte aquests escenaris extrems, diverses fonts diplom¨¤tiques europees admeten aquest error de c¨¤lcul respecte a la reacci¨® russa a Ucra?na. Tot va comen?ar amb els acords d'associaci¨® que es van negociar durant anys amb els anomenats ve?ns de l'Est europeu. El setembre de 2013, dos mesos abans de la signatura que havia de consagrar a Litu¨¤nia l'¨¨xit d'aquesta pol¨ªtica, Arm¨¨nia es va despenjar i va preferir integrar-se en la uni¨® duanera russa. Aquest imprevist, admeten les fonts consultades, va haver d'alertar la UE que entrava en terreny delicat en acostar-se tant a territoris que mantenien un alt grau d'influ¨¨ncia russa.

L'informe de la cambra alta ¨¦s demolidor i convida a l'autocr¨ªtica

Per¨° els plans van continuar i, a pocs dies d'aquesta posada de llarg de l'associaci¨® oriental, va ser Ucra?na la que es va desvincular del projecte. Occident no va poder anticipar la protesta desencadenada a K¨ªev, i menys encara la f¨²ria russa davant la p¨¨rdua de tracci¨® sobre el seu principal ve¨ª exsovi¨¨tic. Una de les claus d'aquest episodi ¨¦s que l'estrat¨¨gia d'associaci¨® amb la UE, el plat fort de la qual eren els pactes de lliure comer?, es va gestionar m¨¦s com un assumpte comercial que de pol¨ªtica exterior. Un alt c¨¤rrec de la Comissi¨® Europea va admetre llavors que poc abans de la signatura va percebre inquietud de Putin i que el president comunitari, Jos¨¦ Manuel Dur?o Barroso, es va reunir amb el l¨ªder rus per calmar-lo. No va funcionar.

Aquesta falta de senyals per part de Putin constitueix la principal defensa a Brussel¡¤les. ¡°Certament, va haver-hi problemes de comunicaci¨® entre la UE i R¨²ssia, per¨° Moscou t¨¦ la m¨¤xima responsabilitat. Quan es va establir la pol¨ªtica europea de ve?natge, R¨²ssia va mostrar poc inter¨¨s i tamb¨¦ poca oposici¨®. Nom¨¦s quan els acords d'associaci¨® estaven molt avan?ats,?Moscou?va comen?ar a oposar-se amb vehem¨¨ncia. En aquesta fase, la UE no podia fer marxa enrere¡±, defensa Stefan Lehne, exdiplom¨¤tic i avui investigador del think tank Carnegie.

La prova que Putin no s'oposava a l'acostament a K¨ªev l'ofereix el mateix Kremlin. Una nota de premsa de la presid¨¨ncia russa sobre la visita el 2004 del llavors president Jos¨¦ Luis Rodr¨ªguez Zapatero al Kremlin recull aquest missatge de Putin: ¡°Si Ucra?na s'un¨ªs a la UE, seria un factor positiu que, al contrari que l'expansi¨® de l'OTAN, ajudaria a enfortir el sistema de relacions internacionals¡±.

Per¨° en els 10 anys transcorreguts entre aquesta frase i la presa de Crimea, Occident va tenir una pista fonamental del recel rus a la inger¨¨ncia al seu ve?nat. Ge¨°rgia va fer una decidida aproximaci¨® als Estats Units i l'OTAN el 2008, que va ser resposta amb la invasi¨® russa de les prov¨ªncies separatistes d'Abkh¨¤zia i Oss¨¨tia del Sud. Un episodi que ara pren gran rellev¨¤ncia.